Diferència entre les revisions de "Heket"
(Etiqueta: Edició visual canviada) |
|||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||
Última revisió del 17:56 25 jun 2024
Heket, o Heqet, deesa benèfica, símbol de vida i fertilitat que presidix els naiximent i com a partera ajudava en el part, segons la mitologia egipcíaca. Atres grafies del seu nom són: Heqat, Hekit, i més rarament Hegit, o Heget.
Iconografia[editar | editar còdic]
Generalment, Heket va ser representada com una granota, o una dòna en cap de granota.
Mitologia[editar | editar còdic]
Heket és una de les deitats benèfiques de l'Antic Egipte, el cult del qual es data, per lo manco, en les primeres dinasties. És mencionada en els Texts de les Piràmides.
Cada matí assistia al naiximent del Sol, per lo que va ser considerada una de les deeses de les embarassades, nomenada La que fa respirar puix donava el buf de vida al recent naixcut, colocant-li l'anj davant el nas.
Per ajudar en la resurrecció d'Osiris, també se la considerava ajudant dels difunts en la seua renaixença.
Va ser considerada filla de Ra i l'esposa de Shu engendrant a Nut i Geb. També era la companyera de Jnum en Antinoópolis, encara que en la regió de Kom Ombo és la dòna de Sobek-Ra.
Sincretisme[editar | editar còdic]
Va ser identificada en Nut i Hathor; també se la va identificar en Isis en Hibiu, per a convertir-se en un aspecte d'ella.
Epítets[editar | editar còdic]
Ademés de ser nomenada La que fa respirar;, va rebre l'epítet de Senyora del doble país en Abidos.
Cult[editar | editar còdic]
Va ser venerada en Hermópolis Magna, Abidos, Antinoópolis, Apolinópolis Parva i Kush. També va ser adorada en els mammisi dels temples.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Heket.