Diferència entre les revisions de "Mandonguilles d'abadejo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 38: Llínea 38:
 
== A l'estil valencià ==  
 
== A l'estil valencià ==  
  
Esta recepta, segons nos conta Juan Martín des de [[Sevilla]], fon duta des de [[Valéncia]] pels seus pares, i és la delícia dels seus fills i nets sevillans, i que seguiran la tradició culinària de la seua yaya.
+
Esta recepta, segons nos conta Juan Martín des de [[Sevilla]], fon duta des de [[Valéncia]] pels seus pares, i és la delícia dels seus fills i nets sevillans, i que seguiran la tradició culinària de la seua yaya.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 18:35 5 jul 2024

Mandonguilles d'abadejo

Les mandonguilles d'abadejo (en castellà, albóndigas o croquetas de bacalao) són un plat típic valencià, és una recepta perfecta per a la Semana Santa, si be es poden menjar en qualsevol época de l'any.

Ingredients[editar | editar còdic]

Mandonguilles d'abadejo


Preparació[editar | editar còdic]

Mandonguilles d'abadejo

Es bullen les creïlles, i quan estiguen bollides es pelen en calent i es martafallen en un morter. Es bull l'abadejo, net de sal, es desmolla i es martafalla, i s'afig a les creïlles bollides.

En el bol a on estan les creïlles i l'abadejo, se li afigen les espècies, ous i pinyons i una cullerada gran de pimentó dolç per a que agarre color. Es mescla tot i es deixa reposar mínim 3 hores, i despuix es fan les pilotes.

Per a finalisar, es passen per clara d'ou i es frigen en oli d'oliva o de girasol.

Atra preparació més senzilla[editar | editar còdic]

Es bullen les creïlles, i quan estiguen bollides es pelen en calent i es martafallen en un morter. Es bull l'abadejo, net de sal, es desmolla i es martafalla, i s'afig a les creïlles bollides.

Una volta tenim les creïlles i l'abadejo martafallat, afegim els rovells dels ous i ho barregen tot, despuix afegim els pinyons. Una volta tenim la pasta feta, fem les mandonguilles en forma allargada.

Les passem per les clares d'ou i les fregim en l'oli ben calent per a que no se desfacen.

A l'estil valencià[editar | editar còdic]

Esta recepta, segons nos conta Juan Martín des de Sevilla, fon duta des de Valéncia pels seus pares, i és la delícia dels seus fills i nets sevillans, i que seguiran la tradició culinària de la seua yaya.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons