Diferència entre les revisions de "Georg Christoph Lichtenberg"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Georg Christoph Lichtenberg | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Alemània|Alemana]] | ||
| + | | ocupació = Científic i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[1 de juliol]] de [[1742]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Ober-Ramstadt]], [[Hesse]], [[Alemània]] | ||
| + | | data_mort = [[24 de febrer]] de [[1799]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Gotinga]], [[Alemània]] | ||
| + | }} | ||
'''Georg Christoph Lichtenberg''' o simplement, '''Georg C. Lichtenberg''' ([[Ober-Ramstadt]], [[Hesse]], [[Alemània]], [[1 de juliol]] de [[1742]] - † [[Gotinga]], [[Alemània]], [[24 de febrer]] de [[1799]]) fon un científic i escritor alemà. Fon professor de l'Universitat de Gotinga, a on tingué en la seua joventut i en la seua mateixa funció a [[Gotthelf Kästner]]. Dirigí missions astronòmiques en [[Hannover]] i en [[Osnabrück]]. Com a científic fon el primer professor de física experimental d'Alemània. | '''Georg Christoph Lichtenberg''' o simplement, '''Georg C. Lichtenberg''' ([[Ober-Ramstadt]], [[Hesse]], [[Alemània]], [[1 de juliol]] de [[1742]] - † [[Gotinga]], [[Alemània]], [[24 de febrer]] de [[1799]]) fon un científic i escritor alemà. Fon professor de l'Universitat de Gotinga, a on tingué en la seua joventut i en la seua mateixa funció a [[Gotthelf Kästner]]. Dirigí missions astronòmiques en [[Hannover]] i en [[Osnabrück]]. Com a científic fon el primer professor de física experimental d'Alemània. | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
Georg Christoph Lichtenberg fon el més jove de 17 germans, fill d'un pastor protestant d'idèntic nom que fon ascendint en la jerarquia eclesiàstica fins a convertir-se en superintendent de [[Darmstadt]]. Al contrari de lo habitual en un religiós de l'época, el seu pare disponia de grans coneiximents científics. | Georg Christoph Lichtenberg fon el més jove de 17 germans, fill d'un pastor protestant d'idèntic nom que fon ascendint en la jerarquia eclesiàstica fins a convertir-se en superintendent de [[Darmstadt]]. Al contrari de lo habitual en un religiós de l'época, el seu pare disponia de grans coneiximents científics. | ||
| − | Lichtenberg fon educat en la casa dels seus pares fins a l'edat de 10 anys en que va ingressar en l'escola llatina de Darmstadt. La seua inteligència es va posar ràpidament en evidència. Pretenia estudiar matemàtiques pero la seua família no alcançava a pagar els estudis per lo que en [[1762]] la seua mare, Katharina Henriette Lichtenberg, naixcuda en [[Eckhard]] ([[1696]]-[[1764]]) es va dirigir a Lluís VIII de Hesse-Darmstadt, que li va concedir a Lichtenberg una beca anual de 200 gulden. En maig de l'any [[1763]] deixà Darmstadt per a estudiar fins a [[1766]] matemàtiques, història natural i astronomia en l'Universitat de Gotinga. | + | Lichtenberg fon educat en la casa dels seus pares fins a l'edat de 10 anys en que va ingressar en l'escola llatina de Darmstadt. La seua inteligència es va posar ràpidament en evidència. Pretenia estudiar matemàtiques pero la seua família no alcançava a pagar els estudis per lo que en [[1762]] la seua mare, Katharina Henriette Lichtenberg, naixcuda en [[Eckhard]] ([[1696]]-[[1764]]) es va dirigir a Lluís VIII de Hesse-Darmstadt, que li va concedir a Lichtenberg una beca anual de 200 gulden. En maig de l'any [[1763]] deixà Darmstadt per a estudiar fins a l'any [[1766]] matemàtiques, història natural i astronomia en l'Universitat de Gotinga. |
La seua discapacitat física ([[escoliosis]]) i el seu clim a patir malalties provablement varen fer d'ell una persona extremadament curiosa i observadora. | La seua discapacitat física ([[escoliosis]]) i el seu clim a patir malalties provablement varen fer d'ell una persona extremadament curiosa i observadora. | ||
| − | Despuix dels seus estudis realisà dos llarcs viages a [[Anglaterra]], el primer en [[1770]] com a tutor de dos estudiants anglesos lo qual causà una gran impressió al Rei Jorge III d'Anglaterra i Hannover que el va recomanar per a ocupar una plaça de professor de filosofia. En els anys següents fins a [[1774]] va realisar observacions astronòmiques en l'antic Observatori de Gotinga. En el segon dels seus viages de [[1774]] a [[1775]] va conéixer a integrants de l'expedició que donà la segona volta al món de [[James Cook|Cook]] i ad atres personalitats de l'época com [[James Watt]] o [[Joseph Priestley]]. | + | Despuix dels seus estudis realisà dos llarcs viages a [[Anglaterra]], el primer en l'any [[1770]] com a tutor de dos estudiants anglesos lo qual causà una gran impressió al Rei Jorge III d'Anglaterra i Hannover que el va recomanar per a ocupar una plaça de professor de filosofia. En els anys següents fins a [[1774]] va realisar observacions astronòmiques en l'antic Observatori de Gotinga. En el segon dels seus viages de [[1774]] a [[1775]] va conéixer a integrants de l'expedició que donà la segona volta al món de [[James Cook|Cook]] i ad atres personalitats de l'época com [[James Watt]] o [[Joseph Priestley]]. |
En l'any [[1777]] realisà experiments fotogràfics en alta tensió, escampant [[licopodi]] en pols sobre una placa altament electrisada, estudiant les ramificacions de les descàrregues elèctriques. Posteriorment eixes figures en les imàgens es varen nomenar figures de Lichtenberg. | En l'any [[1777]] realisà experiments fotogràfics en alta tensió, escampant [[licopodi]] en pols sobre una placa altament electrisada, estudiant les ramificacions de les descàrregues elèctriques. Posteriorment eixes figures en les imàgens es varen nomenar figures de Lichtenberg. | ||
| Llínea 17: | Llínea 28: | ||
En [[1770]] havia obtingut plaça de professor de física, matemàtiques i astronomia en l'Universitat de Gotinga, encara que no va impartir classes fins a [[1776]]. | En [[1770]] havia obtingut plaça de professor de física, matemàtiques i astronomia en l'Universitat de Gotinga, encara que no va impartir classes fins a [[1776]]. | ||
| − | En [[1777]] estigué relacionat en Maria Dorothea Stechardt ([[1765]]-[[1782]]). Des de [[1780]] fins al seu decés fon professor (Ordinarius) de física. En [[1782]] coneix a Margarethe Elisabeth Kellner en qui comença una atra relació anàloga a la matrimonial. En [[1793]] fon nomenat membre de la Royal Society de [[Londres]]. | + | En l'any [[1777]] estigué relacionat en Maria Dorothea Stechardt ([[1765]]-[[1782]]). Des de [[1780]] fins al seu decés fon professor (Ordinarius) de física. En [[1782]] coneix a Margarethe Elisabeth Kellner en qui comença una atra relació anàloga a la matrimonial. En [[1793]] fon nomenat membre de la Royal Society de [[Londres]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
Última revisió del 13:24 23 març 2024
| Georg Christoph Lichtenberg | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Alemana | ||
| Ocupació: | Científic i escritor. | ||
| Naiximent: | 1 de juliol de 1742 | ||
| Lloc de naiximent: | Ober-Ramstadt, Hesse, Alemània | ||
| Defunció: | 24 de febrer de 1799 | ||
| Lloc de defunció: | Gotinga, Alemània | ||
Georg Christoph Lichtenberg o simplement, Georg C. Lichtenberg (Ober-Ramstadt, Hesse, Alemània, 1 de juliol de 1742 - † Gotinga, Alemània, 24 de febrer de 1799) fon un científic i escritor alemà. Fon professor de l'Universitat de Gotinga, a on tingué en la seua joventut i en la seua mateixa funció a Gotthelf Kästner. Dirigí missions astronòmiques en Hannover i en Osnabrück. Com a científic fon el primer professor de física experimental d'Alemània.
Durant les seues estàncies en Anglaterra (1770, 1774-1775) va freqüentar a la família real i també tots els ambients científics. Estava en contra de tot esperit religiós i conservador, ademés d'opondre's als jóvens pertanyents al Sturm und Drang. En els seus Aforismes, publicats de forma pòstuma des de 1800 a 1806, es pot notar el seu contundent escepticisme, satíric, anglòfil i en una distinguida ironia. Als Aforismes es referia l'autor com "waste books", usant la terminologia anglesa.
Biografia[editar | editar còdic]
Georg Christoph Lichtenberg fon el més jove de 17 germans, fill d'un pastor protestant d'idèntic nom que fon ascendint en la jerarquia eclesiàstica fins a convertir-se en superintendent de Darmstadt. Al contrari de lo habitual en un religiós de l'época, el seu pare disponia de grans coneiximents científics.
Lichtenberg fon educat en la casa dels seus pares fins a l'edat de 10 anys en que va ingressar en l'escola llatina de Darmstadt. La seua inteligència es va posar ràpidament en evidència. Pretenia estudiar matemàtiques pero la seua família no alcançava a pagar els estudis per lo que en 1762 la seua mare, Katharina Henriette Lichtenberg, naixcuda en Eckhard (1696-1764) es va dirigir a Lluís VIII de Hesse-Darmstadt, que li va concedir a Lichtenberg una beca anual de 200 gulden. En maig de l'any 1763 deixà Darmstadt per a estudiar fins a l'any 1766 matemàtiques, història natural i astronomia en l'Universitat de Gotinga.
La seua discapacitat física (escoliosis) i el seu clim a patir malalties provablement varen fer d'ell una persona extremadament curiosa i observadora.
Despuix dels seus estudis realisà dos llarcs viages a Anglaterra, el primer en l'any 1770 com a tutor de dos estudiants anglesos lo qual causà una gran impressió al Rei Jorge III d'Anglaterra i Hannover que el va recomanar per a ocupar una plaça de professor de filosofia. En els anys següents fins a 1774 va realisar observacions astronòmiques en l'antic Observatori de Gotinga. En el segon dels seus viages de 1774 a 1775 va conéixer a integrants de l'expedició que donà la segona volta al món de Cook i ad atres personalitats de l'época com James Watt o Joseph Priestley.
En l'any 1777 realisà experiments fotogràfics en alta tensió, escampant licopodi en pols sobre una placa altament electrisada, estudiant les ramificacions de les descàrregues elèctriques. Posteriorment eixes figures en les imàgens es varen nomenar figures de Lichtenberg.
En 1770 havia obtingut plaça de professor de física, matemàtiques i astronomia en l'Universitat de Gotinga, encara que no va impartir classes fins a 1776.
En l'any 1777 estigué relacionat en Maria Dorothea Stechardt (1765-1782). Des de 1780 fins al seu decés fon professor (Ordinarius) de física. En 1782 coneix a Margarethe Elisabeth Kellner en qui comença una atra relació anàloga a la matrimonial. En 1793 fon nomenat membre de la Royal Society de Londres.
Obra[editar | editar còdic]
Des de 1764 Lichtenberg fon anotant en llibretes una innumerable cantitat d'apunts, aforismes o idees ràpides, que varen ser objecte de publicació molt de temps despuix del seu decés. En ells es descobrix la seua tendència a l'escepticisme i la seua ironia.