Diferència entre les revisions de "Uiquilliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| − | == El Raig de Sol == | + | == Baix ella som germans == |
| − | Sobre la taula en | + | <pre> |
| + | Esta es la nostra Bandera. | ||
| + | Contemplemla, valencians; | ||
| + | De la Patria Valenciana la Senyera: | ||
| + | Baix ella tots som germans. | ||
| + | |||
| + | La Senyera valenciana | ||
| + | Alta, bella i soberana, | ||
| + | Nostra glòria, nostra força i nostra fe; | ||
| + | En l'ampla armonia humana | ||
| + | Dia a dia; Deu donarmosla vullgue. | ||
| + | |||
| + | Roig de sanc i groc d'espiga | ||
| + | Blau de cel; | ||
| + | Tricolor bandera amiga, | ||
| + | Grat recort i viu anhel. | ||
| + | </pre> | ||
| + | *Josep Maria BAYARRI, (Valéncia, 1932). | ||
| + | |||
| + | |||
| + | == El Raig de Sol == | ||
| + | <pre> | ||
| + | Sobre la taula en qué escrivia | ||
ara ha vingut un raig de sol | ara ha vingut un raig de sol | ||
i han saludat la llum del dia | i han saludat la llum del dia | ||
| Llínea 14: | Llínea 36: | ||
quan jo triava la paraula | quan jo triava la paraula | ||
a tot esment i sentiment | a tot esment i sentiment | ||
| − | i s’ha | + | i s’ha dorat tota ma taula |
d’un íntim or deliqüescent. | d’un íntim or deliqüescent. | ||
La realitat me secundava | La realitat me secundava | ||
| − | i | + | i a raïl de terra fea el vol |
el de mos versos que em voltava | el de mos versos que em voltava | ||
suggestionificant estol, | suggestionificant estol, | ||
| Llínea 36: | Llínea 58: | ||
fent de son raig líric joiell. | fent de son raig líric joiell. | ||
| − | Gran | + | Gran be del Cel en la demiúrgica |
hora d’inicis del matí | hora d’inicis del matí | ||
quan, oficiant al món litúrgica, | quan, oficiant al món litúrgica, | ||
la mà del sol féu, taumatúrgica, | la mà del sol féu, taumatúrgica, | ||
| − | este | + | este milacre per a mi! |
| − | + | </pre> | |
*Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, (Valéncia, 1928). | *Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, (Valéncia, 1928). | ||
== Ocre == | == Ocre == | ||
| + | <pre> | ||
Si el vers venia, ella | Si el vers venia, ella | ||
pernoctava deliquial en l’esme | pernoctava deliquial en l’esme | ||
| Llínea 58: | Llínea 81: | ||
i múltiples. Alhora | i múltiples. Alhora | ||
unes emocions inductives | unes emocions inductives | ||
| − | + | proyectaven la supervivència. | |
A l’espai blau, de llautó | A l’espai blau, de llautó | ||
| Llínea 68: | Llínea 91: | ||
Allí jo, i tu! | Allí jo, i tu! | ||
| − | + | </pre> | |
| − | *Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954). | + | * Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954). |
== Astral == | == Astral == | ||
| − | + | <pre> | |
Versos? | Versos? | ||
| Llínea 111: | Llínea 134: | ||
Per a totes les menyspreables | Per a totes les menyspreables | ||
síl·labes, acosta hipopòtams. | síl·labes, acosta hipopòtams. | ||
| − | + | </pre> | |
* Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954). | * Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954). | ||
== Ansia de Color Safrà == | == Ansia de Color Safrà == | ||
| − | + | <pre> | |
Tens uns ulls de record. | Tens uns ulls de record. | ||
A bones hores, ara, | A bones hores, ara, | ||
| Llínea 128: | Llínea 151: | ||
Recordaràs l’encant de l’auri | Recordaràs l’encant de l’auri | ||
quasi terrós. Alhora persistent | quasi terrós. Alhora persistent | ||
| − | vindrà al teu cristal·lí la | + | vindrà al teu cristal·lí la palometa |
i pel finestral bru de tes pupil·les | i pel finestral bru de tes pupil·les | ||
la meravella de lo que no és. | la meravella de lo que no és. | ||
| Llínea 135: | Llínea 158: | ||
Adés les hores de la infància | Adés les hores de la infància | ||
d’arbres i de flors de paper de seda; | d’arbres i de flors de paper de seda; | ||
| − | + | despuix les pomes de la joventut | |
que tenia sucoses somniacions; | que tenia sucoses somniacions; | ||
| − | més | + | més despuix l’ànsia de color de safrà |
i suculenta de les arquivoltes | i suculenta de les arquivoltes | ||
del sentiment. | del sentiment. | ||
| Llínea 144: | Llínea 167: | ||
en les cordes dels àpexs evocadors | en les cordes dels àpexs evocadors | ||
dels teus ulls. | dels teus ulls. | ||
| − | + | </pre> | |
*Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954). | *Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954). | ||
| − | + | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | |
| − | + | [[Categoria:Totes les obres]] | |
| − | [[Categoria: | ||
Última revisió del 15:10 1 jul 2024
Selecció de poemes del poeta valencià Josep Maria Bayarri.
Baix ella som germans[editar | editar còdic]
Esta es la nostra Bandera. Contemplemla, valencians; De la Patria Valenciana la Senyera: Baix ella tots som germans. La Senyera valenciana Alta, bella i soberana, Nostra glòria, nostra força i nostra fe; En l'ampla armonia humana Dia a dia; Deu donarmosla vullgue. Roig de sanc i groc d'espiga Blau de cel; Tricolor bandera amiga, Grat recort i viu anhel.
- Josep Maria BAYARRI, (Valéncia, 1932).
El Raig de Sol[editar | editar còdic]
Sobre la taula en qué escrivia ara ha vingut un raig de sol i han saludat la llum del dia mos lírics versos en revol i ara la meua poesia ol a clarors i a vida ol. El raig de sol sobre ma taula ha dut un alt encantament quan jo triava la paraula a tot esment i sentiment i s’ha dorat tota ma taula d’un íntim or deliqüescent. La realitat me secundava i a raïl de terra fea el vol el de mos versos que em voltava suggestionificant estol, i ara d’altura s’enyorava pel convit d’este raig de sol. I ha vingut tota l’alegria al sentiment des de l’astral i en estos versos que escrivia reconfortanta se’m prenia esta alegria sideral. I se dauraven els meus versos a to d’or clar del sol novell, i en lo seu raig, àtoms dispersos, suraven vius mos rims diversos fent de son raig líric joiell. Gran be del Cel en la demiúrgica hora d’inicis del matí quan, oficiant al món litúrgica, la mà del sol féu, taumatúrgica, este milacre per a mi!
- Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, (Valéncia, 1928).
Ocre[editar | editar còdic]
Si el vers venia, ella pernoctava deliquial en l’esme de la benaurança. I encara la cuca mínima corsecava l’afany intrascendent. Al regust de les hores de pedra podríem jugar llunàtics per les esferes esfereïdores i múltiples. Alhora unes emocions inductives proyectaven la supervivència. A l’espai blau, de llautó era l’heliotrop i la sargantana una heràldica de presagis roents. Aquella sinèresi tremolava vives punxes grogues de silencis. Allí jo, i tu!
- Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).
Astral[editar | editar còdic]
Versos? Tu vols poligonar tendrament ritmes. Afins les emocions, perdura la rima. O llança-la al quart hemisferi —dos a dos sempre. Versos? Els versos van per dreceres de purnes. L’idioma capta entrebancs. La gènesi del vers branda. Tu eres poeta? Allà d’allà mira, guaita blaus i visatges de silenci. I t’afinques a sobre i quan tornes pels adverbis en escala d’electrons de suro tindràs la mida de l’ésser asfàltic. I mig riuràs per demés i l’esfínter dels estels encara. Un jorn oiràs la llum dels poliedres. Els astres faran l’ullet i en deshauci intermitent la comba te pastarà versos de nou aigües. Versos encara? Estàs en l’angúnia de les piràmides. Tu eres un esperit d’arquitectura. Conforme. Per a totes les menyspreables síl·labes, acosta hipopòtams.
- Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).
Ansia de Color Safrà[editar | editar còdic]
Tens uns ulls de record. A bones hores, ara, el sentit de l’esguard se m’esparvera. Tu sentiràs al centre de la còrnia una deshumanització de l’iris i me voràs com sure en la igniscència precisa. Recordaràs l’encant de l’auri quasi terrós. Alhora persistent vindrà al teu cristal·lí la palometa i pel finestral bru de tes pupil·les la meravella de lo que no és. Tens uns ulls de record. Adés les hores de la infància d’arbres i de flors de paper de seda; despuix les pomes de la joventut que tenia sucoses somniacions; més despuix l’ànsia de color de safrà i suculenta de les arquivoltes del sentiment. Mira jo me sé estar grunsant-me en les cordes dels àpexs evocadors dels teus ulls.
- Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).