Diferència entre les revisions de "Mabon"
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Conegut per les seues inscripcions romà-celtes, se li considera equivalent al deu de la cultura romà-britànica, Maponos i a l'irlandés Angus i és equiparat en el deu romà-grec [[Apolo]], en qui compartix les seues virtuts salutíferes. | Conegut per les seues inscripcions romà-celtes, se li considera equivalent al deu de la cultura romà-britànica, Maponos i a l'irlandés Angus i és equiparat en el deu romà-grec [[Apolo]], en qui compartix les seues virtuts salutíferes. | ||
− | També és un personage prominent de la lliteratura galesa, membre dels guerrers del [[rei Arturo]]. A sovint se li equipara en l'héroe demetià Pryderi, i pot estar associat en un [[Mit Artúric|personage artúric]] menor, Mabon fab Mellt. Apareix sobretot en el conte Kulhwch i Olwen. | + | També és un personage prominent de la lliteratura galesa, membre dels guerrers del [[rei Arturo]]. A sovint se li equipara en l'héroe demetià Pryderi, i pot estar associat en un [[Mit Artúric|personage artúric]] menor, Mabon fab Mellt. Apareix sobretot en el conte Kulhwch i Olwen. |
== Referències == | == Referències == |
Última revisió del 16:15 28 set 2024
Mabon ("Mabon, hijo de Modron") és, en la mitologia cèltica galesa, el fill de Modron mare divina i de Gwyn ap Nudd. Com a deu de la joventut i deu de la caça i la peixca, se li coneix sobretot en el noroest de Gran Bretanya i el seu cult s'estén principalment a lo llarc de l'àrea del mur d'Adriano.
Conegut per les seues inscripcions romà-celtes, se li considera equivalent al deu de la cultura romà-britànica, Maponos i a l'irlandés Angus i és equiparat en el deu romà-grec Apolo, en qui compartix les seues virtuts salutíferes.
També és un personage prominent de la lliteratura galesa, membre dels guerrers del rei Arturo. A sovint se li equipara en l'héroe demetià Pryderi, i pot estar associat en un personage artúric menor, Mabon fab Mellt. Apareix sobretot en el conte Kulhwch i Olwen.
Referències[editar | editar còdic]
- Davies, Sioned, The Mabinogion, 2005, Oxford University Press
- Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
- García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
- Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312
- Matasović, Ranko. Etymological Dictionary of Proto-Celtic, Brill, 2009, p. 253
- Matasović, Ranko. Etymological Dictionary of Proto-Celtic, Brill, 2009, p. 260
- Michael Jordan (2004). Dictionary of Gods and Goddesses (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-5923-3
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
- Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
- Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
- Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431