Diferència entre les revisions de "Anzû"
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Els deus es varen reunir en una assamblea i varen decidir que [[Ninurta]] lluitara en ell. Vençut, Imdugud va ser desterrat i la ciutat a on rebia adoració, Ur, va ser destruïda. | Els deus es varen reunir en una assamblea i varen decidir que [[Ninurta]] lluitara en ell. Vençut, Imdugud va ser desterrat i la ciutat a on rebia adoració, Ur, va ser destruïda. | ||
− | Apareix en numerosos texts mesopotàmics. | + | Apareix en numerosos texts mesopotàmics. |
== Referències == | == Referències == |
Última revisió del 12:16 24 maig 2024
Anzû (anteriorment llegit incorrectament com Zu per una confusió en el símbol de AN/dingir), o en la seua versió sumèria, Imdugud (El que coneix els Cels), és una divinitat menor de la mitologia acadia i sumèria, sent la personificació del Vent del Sur i els núvols de tormenta.
Va ser concebut de les aigües pures de l'Apsu i de l'ampla Terra, o com a fill de Siris.
De la mateixa manera que la seua mare, la deesa Siris, és representat en la mitologia de l'antiga Mesopotàmia com un home pardal que respira aigua i fòc, encara que ocasionalment també se li representa com una aixeta (cos de lleó i cap d'àguila o una atra au).
En el mit del Pardal Anzû es relata que va furtar les Tables dels destins, que conferixen el poder suprem, a Enlil, en un descuit d'est i despuix les va amagar en la montanya.
Els deus es varen reunir en una assamblea i varen decidir que Ninurta lluitara en ell. Vençut, Imdugud va ser desterrat i la ciutat a on rebia adoració, Ur, va ser destruïda.
Apareix en numerosos texts mesopotàmics.
Referències[editar | editar còdic]
- Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967