Diferència entre les revisions de "Gugalanna"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 5: Llínea 5:
 
Gugalanna havia segut enviat pels deus per a prendre venjança sobre [[Gilgamesh]] i [[Enkidu]] per la mort d'[[Humbaba]], guardià del bosc de cedres o del cedre del cor, boscs que ells havien netejat.
 
Gugalanna havia segut enviat pels deus per a prendre venjança sobre [[Gilgamesh]] i [[Enkidu]] per la mort d'[[Humbaba]], guardià del bosc de cedres o del cedre del cor, boscs que ells havien netejat.
  
Despuix de que Gilgamesh desprecià a [[Inanna]], esta envia al Bou de Cel per a aterrorisar-lo. Inanna des de lo alt de la muralles de la ciutat veu a Enkidu, prendre el bou per les anques, i sacsar-ho en direcció a ella dient-li si t'atrapara, et faria lo mateix. Despuix d'acabar en el bou, els deus varen fer emmalaltir a Enkidu, lo que en el temps, li va provocar la mort.  
+
Despuix de que Gilgamesh desprecià a [[Inanna]], esta envia al Bou de Cel per a aterrorisar-lo. Inanna des de lo alt de la muralles de la ciutat veu a Enkidu, prendre el bou per les anques, i sacsar-ho en direcció a ella dient-li si t'atrapara, et faria lo mateix. Despuix d'acabar en el bou, els deus varen fer emmalaltir a Enkidu, lo que en el temps, li va provocar la mort.    
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 16:05 28 set 2024

Gugalanna era una deitat de la mitologia sumèria.

En l'antiga Mesopotàmia, Gugalanna, era El gran bou del cel (lit. gran bou del cel; del sumeri gu=bou, gal=gran, an=cel, -a=de), representava a la constelació de Tauro. Va ser el primer marit d'Ereshkigal, reina de l'inframon. Tentativament ha segut identificat en Ennugi, deu dels dics i canals, més que en el bou del cel.

Gugalanna havia segut enviat pels deus per a prendre venjança sobre Gilgamesh i Enkidu per la mort d'Humbaba, guardià del bosc de cedres o del cedre del cor, boscs que ells havien netejat.

Despuix de que Gilgamesh desprecià a Inanna, esta envia al Bou de Cel per a aterrorisar-lo. Inanna des de lo alt de la muralles de la ciutat veu a Enkidu, prendre el bou per les anques, i sacsar-ho en direcció a ella dient-li si t'atrapara, et faria lo mateix. Despuix d'acabar en el bou, els deus varen fer emmalaltir a Enkidu, lo que en el temps, li va provocar la mort.

Referències[editar | editar còdic]

  • Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en anglés). Archeological Institute of America. pp. 359-361
  • Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
  • Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
  • González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
  • S. Kramer, La historia empieza en Súmer
  • Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8