Diferència entre les revisions de "Montesquieu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Charles Louis de Secondat | | nom = Charles Louis de Secondat | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Montesquieu 1.png|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[França|Francesa]] | | nacionalitat = [[França|Francesa]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[París]], [[França]] | | lloc_mort = [[París]], [[França]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Charles Louis de Secondat''', senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a '''Montesquieu''' ([[Castell de la Brède]], [[La Brède]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1689]] - [[París]], [[França]], [[10 de febrer]] de [[1755]]) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'[[Ilustració]]. | + | '''Charles Louis de Secondat''', senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a '''Montesquieu''' ([[Castell de la Brède]], [[La Brède]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1689]] - † [[París]], [[França]], [[10 de febrer]] de [[1755]]) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'[[Ilustració]]. |
El seu pensament deu ser emmarcat dins de l'esperit crític de l'Ilustració francesa, palesa en traces com la tolerància religiosa, l'aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic, si be es desmarcarà d'atres autors de l'época per la seua busca d'un coneiximent més concret i empíric en oposició a l'abstracció i método deductiu dominants. Podem dir que com difusor de la Constitució anglesa i teòric de la separació de poders es troba molt propenc al pensament de [[Locke]], mentres que com a autor de les Cartes perses podria situar-se pròxim a [[Saint-Simon]]. No obstant, el pensament del senyor de la Brède és complex i té eixa personalitat pròpia que li convertix en un dels pensadors més influents en el sí de l'història de les doctrines polítiques. | El seu pensament deu ser emmarcat dins de l'esperit crític de l'Ilustració francesa, palesa en traces com la tolerància religiosa, l'aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic, si be es desmarcarà d'atres autors de l'época per la seua busca d'un coneiximent més concret i empíric en oposició a l'abstracció i método deductiu dominants. Podem dir que com difusor de la Constitució anglesa i teòric de la separació de poders es troba molt propenc al pensament de [[Locke]], mentres que com a autor de les Cartes perses podria situar-se pròxim a [[Saint-Simon]]. No obstant, el pensament del senyor de la Brède és complex i té eixa personalitat pròpia que li convertix en un dels pensadors més influents en el sí de l'història de les doctrines polítiques. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|Les persones que tenen poc que fer són per lo comú molt parladores: quant més es pensa i obra, menys es parla.}} | + | {{Cita|Les persones que tenen poc que fer són per lo comú molt parladores: quant més es pensa i obra, menys es parla.|Montesquieu}} |
| + | |||
| + | {{Cita|Per a ser realment gran, cal estar en la gent, no per damunt d'ella.|Montesquieu}} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Shklar, Judith. Montesquieu (Oxford Past Masters series). (Oxford and New York, Oxford University Press, 1989) | ||
| + | * Starobinski, Jean. Montesquieu. México: Fondo de Cultura Económica, 2ed., 2000 | ||
| + | * «The Relative Influence of European Writers on Late Eighteenth-Century American Political Thought», American Political Science Review 78,1(March, 1984), 189-197 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Althusser, Louis. Montesquieu. La política y la historia. Barcelona: Ariel, 1979 | ||
| + | * Pangle, Thomas, Montesquieu’s Philosophy of Liberalism (Chicago: 1989 rpt.; 1973) | ||
| + | * Person, James Jr., ed. «Montesquieu» (excerpts from chap. 8) in Literature Criticism from 1400 to 1800, (Gale Publishing: 1988), vol. 7, pp. 350–52 | ||
| + | * Shackleton, Robert. Montesquieu; a Critical Biography. (Oxford: Clarendon Press of Oxford University Press, 1961) | ||
| + | * Schaub, Diana J. Erotic Liberalism: Women and Revolution in Montesquieu's 'Persian Letters'. (Lanham, MD: Rowman & Littlefield, 1995) | ||
| + | * Spurlin, Paul M. Montesquieu in America, 1760-1801 (Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1941; reprint, New York: Octagon Books, 1961) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Montesquieu}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Montesquieu Montesquieu en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Montesquieu Montesquieu en Wikipedia] | ||
Última revisió del 11:52 13 set 2024
| Charles Louis de Secondat | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Filòsof i juriste. | ||
| Naiximent: | 18 de giner de 1689 | ||
| Lloc de naiximent: | Castell de la Brède, La Brède, França | ||
| Defunció: | 10 de febrer de 1755 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a Montesquieu (Castell de la Brède, La Brède, França, 18 de giner de 1689 - † París, França, 10 de febrer de 1755) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'Ilustració.
El seu pensament deu ser emmarcat dins de l'esperit crític de l'Ilustració francesa, palesa en traces com la tolerància religiosa, l'aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic, si be es desmarcarà d'atres autors de l'época per la seua busca d'un coneiximent més concret i empíric en oposició a l'abstracció i método deductiu dominants. Podem dir que com difusor de la Constitució anglesa i teòric de la separació de poders es troba molt propenc al pensament de Locke, mentres que com a autor de les Cartes perses podria situar-se pròxim a Saint-Simon. No obstant, el pensament del senyor de la Brède és complex i té eixa personalitat pròpia que li convertix en un dels pensadors més influents en el sí de l'història de les doctrines polítiques.
Cites[editar | editar còdic]
Les persones que tenen poc que fer són per lo comú molt parladores: quant més es pensa i obra, menys es parla.
Montesquieu
Per a ser realment gran, cal estar en la gent, no per damunt d'ella.
Montesquieu
Referències[editar | editar còdic]
- Shklar, Judith. Montesquieu (Oxford Past Masters series). (Oxford and New York, Oxford University Press, 1989)
- Starobinski, Jean. Montesquieu. México: Fondo de Cultura Económica, 2ed., 2000
- «The Relative Influence of European Writers on Late Eighteenth-Century American Political Thought», American Political Science Review 78,1(March, 1984), 189-197
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Althusser, Louis. Montesquieu. La política y la historia. Barcelona: Ariel, 1979
- Pangle, Thomas, Montesquieu’s Philosophy of Liberalism (Chicago: 1989 rpt.; 1973)
- Person, James Jr., ed. «Montesquieu» (excerpts from chap. 8) in Literature Criticism from 1400 to 1800, (Gale Publishing: 1988), vol. 7, pp. 350–52
- Shackleton, Robert. Montesquieu; a Critical Biography. (Oxford: Clarendon Press of Oxford University Press, 1961)
- Schaub, Diana J. Erotic Liberalism: Women and Revolution in Montesquieu's 'Persian Letters'. (Lanham, MD: Rowman & Littlefield, 1995)
- Spurlin, Paul M. Montesquieu in America, 1760-1801 (Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1941; reprint, New York: Octagon Books, 1961)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montesquieu.