Diferència entre les revisions de "Equilibri químic"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
J.W. Gibbs va sugerir en l'any [[1873]] que l'equilibri s'alcança quan l'energia de Gibbs del sistema està en el seu valor mínim (suponent que la reacció es porta a terme a pressió constant). Lo que açò significa és que la derivada de l'energia de Gibbs sobre la coordenada de reacció (una mida de l'extensió en que s'ha produït la reacció, que van des de zero per a tots els reactius a un màxim per a tots els productes) es desvanix, senyalant un punt estacionari. Esta derivada se sol cridar, per certes raons tècniques, el canvi d'energia de Gibbs. Este criteri és al mateix temps necessari i suficient. Si una mescla no està en equilibri, la lliberació de l'energia de Gibbs en excés (o l'energia de Helmholtz en les reaccions a volum constant) és el motor que canvia la composició de la mescla fins que s'alcança l'equilibri. | J.W. Gibbs va sugerir en l'any [[1873]] que l'equilibri s'alcança quan l'energia de Gibbs del sistema està en el seu valor mínim (suponent que la reacció es porta a terme a pressió constant). Lo que açò significa és que la derivada de l'energia de Gibbs sobre la coordenada de reacció (una mida de l'extensió en que s'ha produït la reacció, que van des de zero per a tots els reactius a un màxim per a tots els productes) es desvanix, senyalant un punt estacionari. Esta derivada se sol cridar, per certes raons tècniques, el canvi d'energia de Gibbs. Este criteri és al mateix temps necessari i suficient. Si una mescla no està en equilibri, la lliberació de l'energia de Gibbs en excés (o l'energia de Helmholtz en les reaccions a volum constant) és el motor que canvia la composició de la mescla fins que s'alcança l'equilibri. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Burettes}} | |
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Equilibri químic| ]] | [[Categoria:Equilibri químic| ]] | ||
Última revisió del 12:03 24 jun 2024
En un procés químic, l'equilibri químic és l'estat en el que les activitats químiques o les concentracions dels reactius i els productes no tenen cap canvi net en el temps.
Normalment, est seria l'estat que es produïx quan una reacció reversible evoluciona cap a avant en la mateixa proporció que la seua reacció inversa. La velocitat de reacció de les reaccions directa i inversa en general no són zero, pero, si abdós són iguals, no hi ha canvis nets en qualsevol de les concentracions dels reactius o productes. Este procés es denomina equilibri dinàmic.[1][2]
En una reacció química, quan els reactius es mesclen en un recipient de reacció de solució aquosa (en calefacció, si és necessari), no es convertixen en productes la totalitat dels reactius. Despuix d'un temps (que depén dels composts que constituïxen la mescla), les reaccions opostes, poden alcançar iguals velocitats de reacció, creant un equilibri dinàmic en el que la relació entre els reactius i productes serà fixa.
J.W. Gibbs va sugerir en l'any 1873 que l'equilibri s'alcança quan l'energia de Gibbs del sistema està en el seu valor mínim (suponent que la reacció es porta a terme a pressió constant). Lo que açò significa és que la derivada de l'energia de Gibbs sobre la coordenada de reacció (una mida de l'extensió en que s'ha produït la reacció, que van des de zero per a tots els reactius a un màxim per a tots els productes) es desvanix, senyalant un punt estacionari. Esta derivada se sol cridar, per certes raons tècniques, el canvi d'energia de Gibbs. Este criteri és al mateix temps necessari i suficient. Si una mescla no està en equilibri, la lliberació de l'energia de Gibbs en excés (o l'energia de Helmholtz en les reaccions a volum constant) és el motor que canvia la composició de la mescla fins que s'alcança l'equilibri.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- A.E. Martell and R.J. Motekaitis, The Determination and Use of Stability Constants, Wiley-VCH, 1992
- D. J. Leggett (editor), Computational Methods for the Determination of Formation Constants, Plenum Press, 1985
- P. Gans, Stability Constants: Determination and Uses, an interactive CD, Protonic Software (Leeds), 2004
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Equilibri químic.