Diferència entre les revisions de "Friedrich Nietzsche"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 23: Llínea 23:
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|La madurea significa recuperar la serietat que u va tindre en la seua infància mentres jugava.|Friedrich Nietzsche}}
  
 
{{Cita|La millor arma contra un enemic és atre enemic.|Friedrich Nietzsche}}
 
{{Cita|La millor arma contra un enemic és atre enemic.|Friedrich Nietzsche}}
  
 +
{{Cita|La ventaja de tindre mala memòria consistix que es goja moltes voltes en les mateixes coses.|Friedrich Nietzsche}}
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commomscat|Friedrich Nietzsche}}
+
{{Commonscat|Friedrich Nietzsche}}
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche Friedrich Nietzsche en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche Friedrich Nietzsche en Wikipedia]
  

Última revisió del 16:57 8 set 2024

Friedrich Wilhelm Nietzsche
Nietzsche187a.jpg
Friedrich Nietzsche
Nacionalitat: Alemana
Ocupació: Filòsof i escritor.
Naiximent: 15 d'octubre de 1844
Lloc de naiximent: Röcken, Alemània
Defunció: 25 d'agost de 1900
Lloc de defunció: Weimar, Alemània

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken, Alemània, 15 d'octubre de 1844 - † Weimar, Alemània, 25 d'agost de 1900) fon un filòsof, poeta, músic i filòlec alemà, l'obra del qual ha eixercit una profunda influència en el pensament mundial contemporàneu i en la cultura occidental.

Nietzsche escrigué sobre temes tan diversos com l'art, la filologia, la música, l'història, la religió, la ciència o la tragèdia. Feu una crítica de la cultura, la religió i la filosofia occidental per mig de la genealogia dels conceptes que les integren, basada en l'anàlisis de les actituts morals (positives i negatives) cap a la vida.

És sumament destacable l'influència que va eixercir sobre Nietzsche el filòsof també alemà Arthur Schopenhauer, a qui va considerar el seu mestre, si be és cert que no va seguir de manera dogmàtica les idees d'est últim, i en molts aspectes s'allunta del seu pensament aplegant inclús a realisar una crítica radical de les seues idees filosòfiques.

Va meditar sobre les conseqüències del triumfo del secularisme de l'Ilustració, expressada en la seua observació «Deu ha mort», d'una manera que va determinar l'agenda de molts dels intelectuals més célebres despuix de la seua mort.

Si be hi ha els qui sostenen que la característica definitoria de Nietzsche no és tant la temàtica que tractava sino l'estil i la subtilea en que ho feya, fon un autor que va introduir, com cap atre, una cosmovisió que ha reorganisat el pensament del sigle XX, en autors tals com Martin Heidegger, Michel Foucault, Jacques Derrida, Gilles Deleuze, Georges Bataille, Gianni Vattimo o Michel Onfray, entre uns atres.

Nietzsche va rebre ampli reconeiximent durant la segona mitat del sigle XX com una figura significativa en la filosofia contemporànea. La seua influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i posmoderns, i en la sociologia de Max Weber. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de Paul Ricoeur), junt a Karl Marx i Sigmund Freud.

Cites[editar | editar còdic]

La madurea significa recuperar la serietat que u va tindre en la seua infància mentres jugava.
Friedrich Nietzsche
La millor arma contra un enemic és atre enemic.
Friedrich Nietzsche
La ventaja de tindre mala memòria consistix que es goja moltes voltes en les mateixes coses.
Friedrich Nietzsche

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons