Diferència entre les revisions de "Olga Tokarczuk"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Olga Nawoja Tokarczuk | | nom = Olga Nawoja Tokarczuk | ||
| − | | image = Olga Tokarczuk-9739.jpg | + | | image = [[Archiu:Olga Tokarczuk-9739.jpg|thumb|200px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Polònia|Polaca]] | | nacionalitat = [[Polònia|Polaca]] | ||
Última revisió del 09:26 2 oct 2023
| Olga Nawoja Tokarczuk | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Polaca | ||
| Ocupació: | Escritora. | ||
| Naiximent: | 29 de giner de 1962 | ||
| Lloc de naiximent: | Sulechów, Polònia | ||
Olga Nawoja Tokarczuk (Sulechów, Polònia, 29 de giner de 1962) és una escritora i ensagista polaca, autora d'adaptacions escèniques, poeta i sicòloga. Guanyadora del Premi Lliterari Nike de lliteratura polaca i del Premi Nobel de Lliteratura de 2018 anunciat el 10 d'octubre de 2019.
Biografia[editar | editar còdic]
Olga Tokarczuk naixqué en Sulechów, a l'oest de Polònia. És filla de Wanda Słabowska i Józef Tokarczuk, abdós mestres. Passà els seus primers 10 anys en Klenica i posteriorment es va mudar en la seua família a Kiertz. Està graduada en Psicologia per l'Universitat de Varsòvia en l'any 1985, durant els seus estudis treballà com a voluntària en l'atenció de malalts mentals. Despuix de graduar-se, va treballar com psicoterapeuta en la clínica de salut mental de Walbrzych. En el moment en que les seues primeres obres lliteràries es varen popularisar, va deixar este treball i es va mudar a Nowa Ruda per a dedicar-se a escriure. Actualment dividix el seu temps entre Breslavia i Krajanów, prop de Nowa Ruda, en els Sudets. El paisage i la cultura d'esta regió es reflectixen en vàries de les seues obres lliteràries. Impartix tallers de prosa en els estudis d'Arts Lliteràries de l'Universitat Jaguelónica de Cracòvia.
Colabora en l'organisació del Festival Opowiadania (festival de relats), en el qual autors polacs i del restant del món presenten les seues obres. Des de l'any 2008, impartix classes d'escritura creativa en l'Universitat de Opole. Olga Tokarczuk també és membre del partit Els Verts des de l'any 2004.
Tokarczuk estigué casada en Roman Fingas, en qui tingué al seu fill Zbigniew en 1986. Grzegorz Zygadło és el seu segon espós.
Trayectòria lliterària[editar | editar còdic]
Tokarczuk troba la seua inspiració, entre uns atres, en Carl Gustav Jung, en la llectura de Antón Chéjov, Thomas Mann, Nikolái Gógol i en les històries fantàstiques de Edgar Allan Poe. Debutà en l'any 1979 en la revista jovenil Na przełaj, a on baix el seudònim de "Natasza Borodin" va publicar les seues primeres històries. Com a novelista va debutar en 1993, en la publicació de El viage dels hòmens del Llibre (Podróż ludzi Księgi). El llibre va rebre el Premi de l'Associació Polaca d'Editors de Llibres.
En l'any 1995 va aparéixer la seua segona novela, E. E, que conta l'història d'una chica que de repent adquirix habilitats parasicològiques i les pert d'igual modo. En 1996 va publicar la novela En un lloc cridat antany (Prawiek i inne czasy), llibre que fon seleccionat per al Premi Lliterari Nike en 1997 i que va guanyar el Premi del Públic de dit certamen.
En 1998 va publicar una colecció d'històries reunides en un volum, El rober (Szafa), aixina com una atra novela titulada Casa diürna, casa nocturna (Dom dzienny, dom nocny), segona obra de Tokarczuk que fon nominada al prestigiós Premi Lliterari Nike.
En l'any 2000 publicà el llibre La nina i la perla (Lalka i perła), ensaig sobre la novela La nina (Lalka) de Bolesław Prus.
L'obra de dèneu relats curts Concert de varis tambors (Gra na wielu bębenkach), publicada en 2001, també va competir pel Premi Lliterari Nike. Dos dels relats d'este llibre varen ser adaptats al cine: Żurek, per Ryszard Brylski en 2003; y Ariadna en Naxos per Agnieszka Smoczyńska en 2007, baix el títul Aria Diva.
En l'any 2004 publica Ostatnie historie (Històries últimes), a on presenta l'història de Polònia i Ucrània a través de les experiències de tres dònes de la mateixa família: yaya, mare i filla.
En 2006 publica el llibre Anna Inn en els sepulcres del món (Anna Inn w grobowcach świata), novela basada en la mitologia sumèria, com a part del proyecte Canongate Myth Series.
En la primera mitat d'octubre de 2007 va aparéixer la novela Bieguni (Els errants). Tokarczuk, que va treballar en ella tres anys, senyala que la majoria de les notes les va prendre estant de viage. En l'introducció escriu: «no és un llibre de viages. No es descriuen monuments ni llocs. No és un diari de viage ni un reportage. Pretenc mirar més allà de lo que significa viajar, moure's, desplaçar-se. ¿Qué té sentit? ¿Qué nos aporta? Qué significa.» Com ella mateixa diu, "escriure noveles és com contar-se contes una mateixa en la madurea, com fan els chiquets abans de dormir, que utilisen el llenguage que es troba en la frontera entre el somi i la consciència, descrivint i creant".
El 5 d'octubre de 2008 va rebre el Premi Lliterari Nike.
En 2009 es va publicar la seua novela titulada Sobre els ossos dels morts (Prowadź swój pług przez kości umarłych). És un llibre basat en un esquema de la novela negra que servix a Tokarczuk, com sempre, per a presentar la complexitat del món i l'entorn humà. Els acontenyiments passen en un lloc oblidat entre les montanyes (Kotlina Kłodzka, a on viu l'escritora), en el que ocorren una série de morts. La narradora de l'història, una dòna major, poc atractiva per a protagonisar una novela contemporànea, conta les morts violentes i les explica com una venjança dels animals salvages front als qui els maten: els caçadors. El misteri dels crims es resol al final. En la novela està present el tema tant de la responsabilitat com de l'irresponsabilitat humana front al món de la naturalea.
El llibre fon criticat pel radicalisme ecologiste que representa la protagonista i narradora, encara que no hi ha motius per a interpretar esta veu com la de l'autora mateixa.
No obstant, es presenta al llector el tema del radicalisme i la mitologia personal i a on poden dur-li a una, encara que basant-se en les bones intencions. La novela abunda en cites de William Blake. El llibre fon adaptat al cine per Agnieszka Holland i Katarzyna Adamik en 2017 baix el títul Pokot (en valencià El rastre).
En 2018 es va convertir en la primera escritora polaca en rebre el premi Man Booker International per la seua novela Els errants, que havia segut traduïda a l'anglés per Jennifer Croft.
En octubre de 2019, l'Acadèmia Sueca va anunciar que el premi Nobel de Lliteratura de 2018, que no havia pogut ser otorgat en el seu any per qüestions internes, recaïa en Tokarczuk.
Obra[editar | editar còdic]
- La ciutat en els espills (Miasto w lustrach) (1989) - poemari.
- El viage dels hòmens del Llibre (Podróż ludzi Księgi) (1993).
- E. E. (1995)
- Un lloc cridat antany (Prawiek i inne czasy) (1996).
- El rober (Szafa) (1997).
- Casa diürna, casa nocturna (Dom dzienny, dom nocny) (1998).
- Relats nadalencs (Opowieści wigilijne) (2000) - junt en Jerzy Pilch i Andrzej Stasiuk.
- La nina i la perla (Lalka i perła) (2000).
- Concert de varis tambors (Grę na wielu bębenkach) (2001).
- Històries últimes (Ostatnie historie) (2004).
- Anna In en els sepulcres del món (Anna In w grobowcach świata) (2006).
- Els errants (Bieguni) (2007)
- Sobre els ossos dels morts (Prowadź swój pług przez kości umarłych) (2009).
- El moment de l'orso (Moment niedźwiedzia) (2012), ensajos precedits d'un pròlec de Kinga Dunin.
- Els llibres de Jacob (Księgi Jakubowe) (2014), novela històrica
- Ànima perduda (Zgubiona dusza) (2017).
- Relats templats (Opowiadania bizarne) (2018). Cracòvia, Editorial Lliterària.
- Tendre narrador (Czułi narrator) (2020).
Premis i guardons[editar | editar còdic]
Ha segut guardonada en numerosos premis, tals com:
- Premi de l'Associació Polaca d'Editors de Llibres (Polskie Towarzystwo Wydawców Książek) (1993).
- Premi Lliterari de la Fundació Kościelski (1997).
- Premi Lliterari Vilenica, otorgat a escritors d'Europa Central (2013).
- Premi Lliterari Nike per les noveles Els Errants (2008) i Els llibres de Jacob (2015).
- Premi Nike de l'Audiència per Un lloc cridat antany (1997), Casa diürna, casa nocturna (1999), Concert de varis tambors (2002), Els errants (2008) i Els llibres de Jacob (2015).
- Premi Paszport Polityki.
- Premi Booker (The Man Booker International Prize) pel llibre Els errants (Bieguni) (2018).
- Premi Nobel de Lliteratura de 2018 (anunciat en 2019).
- Doctorat Honoris Causa per l'Universitat de Breslavia (2021).
- Doctorat Honoris Causa per l'Universitat de Varsòvia (2022).
- Doctorat Honoris Causa per l'Universitat Jaguielónica de Cracòvia (2022).
Fundació Olga Tokarczuk[editar | editar còdic]
En l'any 2019, Tokarczuk va establir la fundació que du el seu nom en l'objectiu d'organisar una àmplia varietat d'activitats relacionades en la lliteratura, com a programes educatius, concursos lliteraris i beques per a escritors jóvens. El Consell de la fundació està encapçalada per Olga Tokarczuk, la directora de cine i TV Agnieszka Holland, l'artiste Irek Grin i el fill de Tokarczuk, Zbyszko Fingas. El seu espós Grzegorz Zygadło és part de la Junta.