Diferència entre les revisions de "Cobalt"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 35: Llínea 35:
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Dennis, W. H (2010). «Cobalt». Metallurgy: 1863–1963. ISBN 978-0-202-36361-5
 
* Dennis, W. H (2010). «Cobalt». Metallurgy: 1863–1963. ISBN 978-0-202-36361-5
 +
* Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
 
* Livingood, J.; Seaborg, G. (1938). «Long-Lived Radio Cobalt Isotopes». Physical Review 53 (10): 847. Bibcode:1938PhRv...53..847L
 
* Livingood, J.; Seaborg, G. (1938). «Long-Lived Radio Cobalt Isotopes». Physical Review 53 (10): 847. Bibcode:1938PhRv...53..847L
 
* Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3
 
* Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3
*
+
* Wang, Shijie (2006). «Cobalt—Its recovery, recycling, and application». Journal of the Minerals, Metals and Materials Society 58 (10): 47-50
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Cobalt}}
 +
 
{{DGLV|Cobalt}}
 
{{DGLV|Cobalt}}
  

Última revisió del 11:24 24 set 2023

Cobalt

El cobalt (de l'alemà Kobold) és un element químic, metal, escàs, de color gris o blanc rogenc, que és paregut al ferro en moltes de les seues propietats per lo que s'utilisa en l'indústria metalúrgica i com a colorant per a fer vidre.

El seu símbol és Co i el seu número atòmic és 27.

Característiques[editar | editar còdic]

El cobalt és un metal ferromagnètic, de color blanc blavós. La seua temperatura de Curie és de 1388 K. Normalment es troba junt en níquel, i abdós solen formar part dels meteorits de ferro. És un element químic essencial per als mamífers en chicotetes cantitats. El Co-60, un radioisòtop de cobalt, és un important traçador i agent en el tractament del càncer.

El cobalt metàlic està comunament constituït d'una mescla de dos formes alotrópiques en estructures cristalines hexagonal i cúbica centrada en les cares sent la temperatura de transició entre abdós de 722 K.

Usos[editar | editar còdic]

  • En la creació de moltes aleacions per a us industrial
  • Per a la pigmentació permanent del vidre, la ceràmica, la porcelana i atres treballs artesanals
  • Radiografia industrial per al control de calitat de metals (detecció de clavills)
  • Aleacions entre les que cal senyalar superaleacions usades en turbines de gas d'aviació, aleacions resistents a la corrosió, acers ràpits, i carbur cementat i ferramentes de diamant. Ferramentes de tall en processos de fabricació per a fresadores
  • Imans i cintes magnètiques
  • Catàlisis del petròleu i indústria química
  • Recobriment metàlics per deposició electrolítica pel seu aspecte, durea i resistència a l'oxidació
  • Secant per a pintures, verniç i tintes
  • Recobriment base d'esmalt vitrificaT
  • Pigments (cobalt blau i cobalt vert)
  • Electrodos de bateries elèctriques
  • Cables d'acer de neumàtics
  • El Co-60 s'usa com a font de radiació gamma en radioteràpia, esterilisació d'aliments (pasteurisació freda) i radiografia industrial per al control de calitat de metals (detecció de clavills)

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dennis, W. H (2010). «Cobalt». Metallurgy: 1863–1963. ISBN 978-0-202-36361-5
  • Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
  • Livingood, J.; Seaborg, G. (1938). «Long-Lived Radio Cobalt Isotopes». Physical Review 53 (10): 847. Bibcode:1938PhRv...53..847L
  • Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3
  • Wang, Shijie (2006). «Cobalt—Its recovery, recycling, and application». Journal of the Minerals, Metals and Materials Society 58 (10): 47-50

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons