Diferència entre les revisions de "Organisació territorial de França"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Divisió de territoris no metropolitans == | == Divisió de territoris no metropolitans == | ||
| − | :* 5 [[Regió d'ultramar|regions d'ultramar]] (en fr. ''régions d'outre-mer'' o ROM): [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Guayana | + | :* 5 [[Regió d'ultramar|regions d'ultramar]] (en fr. ''régions d'outre-mer'' o ROM): [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Guayana Francesa]], [[Martinica]], [[Mayotte]] i [[Reunió]]. |
::* 5 [[departaments d'ultramar]] (en fr. ''départements d'outre-mer'' o DOM), en este cas coincidents en les regions. | ::* 5 [[departaments d'ultramar]] (en fr. ''départements d'outre-mer'' o DOM), en este cas coincidents en les regions. | ||
::* 13 districtes (excloent Mayotte). | ::* 13 districtes (excloent Mayotte). | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
::* 114 comunes (excloent Mayotte). | ::* 114 comunes (excloent Mayotte). | ||
| − | :* 5 [[Colectivitat d'ultramar|colectivitat d'ultramar]] (en fr. ''collectivités d'outre-mer'' o COM): [[ | + | :* 5 [[Colectivitat d'ultramar|colectivitat d'ultramar]] (en fr. ''collectivités d'outre-mer'' o COM): [[Polinèsia Francesa]], [[San Pedro i Miquelón]], [[Wallis i Futuna]] i (des del [[22 de febrer]] de [[2007]]) [[Sant Martín (França)|Sant Martín]] i [[Sant Bartolomé (França)|Sant Bartolomé]]. |
:* 1 colectivitat [[sui géneris]]: [[Nova Caledònia]]. | :* 1 colectivitat [[sui géneris]]: [[Nova Caledònia]]. | ||
| − | :* 1 [[Territori francés d'ultramar|territori d'ultramar]] (en fr. ''territoire d'outre-mer'' o TOM): les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]], dividides en cinc districtes: les [[Kerguelen|Illes | + | :* 1 [[Territori francés d'ultramar|territori d'ultramar]] (en fr. ''territoire d'outre-mer'' o TOM): les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]], dividides en cinc districtes: les [[Kerguelen|Illes Kerguelen]], illes de [[Illa de Sant Pablo|San Pablo]] i [[illa de Àmsterdam|Àmsterdam]], les [[Illes Crozet]], la [[Terra Adelia]] i (des de [[febrer]] de 2007) [[Illes Disperses de l'Oceà Índic]]. Pel que fa a Terra Adelia, França va firmar, en [[1959]], el Tractat sobre la Antàrtida, la seua sobirania allí està actualment suspesa. Són administrades des de la ciutat de Saint-Pierre, en Reunió, per un administrador superior, assistit per un secretari general. Les Illes Disperses de l'Oceà Índic estan administrades pel prefecto de Reunió. |
::* L'[[Illa Clipperton]], que va ser treta del domini públic marítim i està inscrita en les propietats de l'Estat. És una possessió francesa administrada des de la Polinèsia Francesa per un alt comissionat de la República, la seua defensa és responsabilitat de França. | ::* L'[[Illa Clipperton]], que va ser treta del domini públic marítim i està inscrita en les propietats de l'Estat. És una possessió francesa administrada des de la Polinèsia Francesa per un alt comissionat de la República, la seua defensa és responsabilitat de França. | ||
Última revisió del 18:36 16 set 2023
-2016.svg)
L'Organisació territorial de França, un estat regional, s'assenta sobre un complex sistema jerarquisat d'administració en varis nivells i especialisació segons el tipo de competències eixercides:
Divisió territorial metropolitana[editar | editar còdic]
- 13 regions (en fr. régions): França està dividida en 13 regions que es troben en la metròpolis. Encara que és la divisió principal, França és un país unitari i les regions no posseïxen autonomia llegislativa, sino que reben de l'estat una part conseqüent dels imposts nacionals que poden dispondre i repartir segons les seues necessitats.
- 96 departaments (en fr. départements): Són regits per un Consell General elegit per sis anys per sufragi directe. Varen ser creats en l'any 1790 en la finalitat de que tota persona poguera dirigir-se en una jornada de cavall com a màxim als seus representants. Cadascun té un prefecto.
- 1 metròpoli (en fr. métropole): Colectivitat territorial en estatut particular (metròpoli de Lió).
- 323 districtes (en fr. arrondissements): Cada departament està dividit en varis districtes, que tenen cadascun, 1 subprefecto. La seua funció és ajudar al prefecto del departament.
- 1.995 cantons: És una divisió més chicoteta, sobretot a efectes electorals.
- 36.529 comunas: Equivalent al municipi. En la ciutat de París, reben el nom de *arrondissements.
- Intercomunidades de França (en *fr. *intercommunautés): equivalent a una Mancomunitat, agrupen dins d'un mateix departament a vàries comunas.
Divisió de territoris no metropolitans[editar | editar còdic]
- 5 regions d'ultramar (en fr. régions d'outre-mer o ROM): Guadalupe, Guayana Francesa, Martinica, Mayotte i Reunió.
- 5 departaments d'ultramar (en fr. départements d'outre-mer o DOM), en este cas coincidents en les regions.
- 13 districtes (excloent Mayotte).
- 156 cantons (excloent Mayotte).
- 114 comunes (excloent Mayotte).
- 5 colectivitat d'ultramar (en fr. collectivités d'outre-mer o COM): Polinèsia Francesa, San Pedro i Miquelón, Wallis i Futuna i (des del 22 de febrer de 2007) Sant Martín i Sant Bartolomé.
- 1 colectivitat sui géneris: Nova Caledònia.
- 1 territori d'ultramar (en fr. territoire d'outre-mer o TOM): les Terres Australs i Antàrtiques Franceses, dividides en cinc districtes: les Illes Kerguelen, illes de San Pablo i Àmsterdam, les Illes Crozet, la Terra Adelia i (des de febrer de 2007) Illes Disperses de l'Oceà Índic. Pel que fa a Terra Adelia, França va firmar, en 1959, el Tractat sobre la Antàrtida, la seua sobirania allí està actualment suspesa. Són administrades des de la ciutat de Saint-Pierre, en Reunió, per un administrador superior, assistit per un secretari general. Les Illes Disperses de l'Oceà Índic estan administrades pel prefecto de Reunió.
- L'Illa Clipperton, que va ser treta del domini públic marítim i està inscrita en les propietats de l'Estat. És una possessió francesa administrada des de la Polinèsia Francesa per un alt comissionat de la República, la seua defensa és responsabilitat de França.
Descentralisació de l'Estat[editar | editar còdic]
França va iniciar a principis dels anys 80 un procés per a descentralisar el país per mig de la cessió de recursos i competències a les autoritats *subnacionales:
- Regions
- Departaments
- Comunas
Des de les lleis inicials les regions i departaments han assumits noves responsabilitats i recursos. Els presuposts de les administracions territorials han creixcut substancialment fins a alcançar casi el 21% de la despesa pública total en 2010.[1]
| Govern central | Seguritat Social | Administracions regionals i locals | Entitats públiques (nacionales y locales) | Total | |
|---|---|---|---|---|---|
| Despesa (mils de millones EUR) |
454 | 513.7 | 210.6 | 113.1 | 1291.4 |
| Ingresos (mils de millons EUR) |
332.4 | 490.8 | 209.1 | 121.9 | 1154.2 |
| Superàvit/Dèficit (mils de millons EUR) |
-121.6 | -22.9 | -1.5 | 8.8 | -137.2 |
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- «Création d'une collectivité européenne d'Alsace». haut-rhin.gouv.fr. Prefet du Haut-Rhin
- «Définition - Arrondissement | Insee». www.insee.fr
- Maires, Le courrier des (12 de junio de 2019). Décentralisation : la « simplification du millefeuille territorial » au menu de l’exécutif (en francés)
- «Structures territoriales | collectivites-locales.gouv.fr». www.collectivites-locales.gouv.fr
- Virginie Donier, 2014, p. 77, 78