Diferència entre les revisions de "Majuro"
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Sunset - Majuro.jpg|300px|miniaturadeimagen|Majuro]] | [[Archiu:Sunset - Majuro.jpg|300px|miniaturadeimagen|Majuro]] | ||
| − | '''Majuro''' (en [[Idioma marshalés|marshalés]] ''Mājro'') és un dels 34 [[atoló|atolons]] de la república de les [[Illes Marshall]] i oficialment la seua [[Capital (política)|capital]]. Ës la major ciutat de les [[Illes Marshall]]. Forma un | + | '''Majuro''' (en [[Idioma marshalés|marshalés]] ''Mājro'') és un dels 34 [[atoló|atolons]] de la república de les [[Illes Marshall]] i oficialment la seua [[Capital (política)|capital]]. Ës la major ciutat de les [[Illes Marshall]]. Forma un districte llegislatiu de la Cadena Ratak de les Illes Marshall. |
| + | |||
| + | L'atoló té una superfície terrestre de 9,7 km² i tanca un estany de 295 km². De la mateixa manera que atres atolons de les Illes Marshall, Majuro està format per estretes masses de terra. El seu clima és tropical, en una temperatura mija de 27°C. | ||
| + | |||
| + | Majuro està habitada per l'home a lo manco 2.000 anys i fon colonisada per primera volta pels [[pobles austronesis|Austronesis]] antepassats de l'actual poble marshalés. En l'any [[1885]], les Illes Marshall foren anexionadas per l'[[Imperi Alemà]] i Majuro es va convertir en el seu primer i principal lloc comercial. | ||
| + | |||
| + | La ciutat també ha estat baix administració [[Japó|japonesa]] i [[Estats Units|nortamericana]]. En acabant de que les Illes Marshall se separaren dels [[Estats Federats de Micronèsia]] en [[1978]] per a formar la República de les Illes Marshall, Majuro es convertí en la capital del nou país i lloc de reunió dels [[Nitijeļā]], suplantant a l'antiga capital de [[Jaluit]]. | ||
| + | |||
| + | El principal núcleu de població, [[Delap-Uliga-Djarrit]] (DUD), està format per tres motus contigus i té una població de 20.301 persones en l'any [[2012]]. Majuro conta en un port, un districte comercial, varis hotels i en un aeroport internacional en vols internacionals regulars a [[Hawai]], els [[Estats Federats de Micronèsia]], [[Kiribati]], [[Guam]] i [[Nauru]], i vols a destins nacionals en tot el país. La seua economia està dominada principalment pel sector servicis. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * A., Cybriwsky, Roman (23 de mayo de 2013). Capitales del mundo : enciclopedia de geografía, historia y cultura. Santa Bárbara, California. ISBN 9781610692489. OCLC 862077105 | ||
| + | * National Geographic (2004). Oceanía-Polos-Océanos. Volumen 10. Atlas. National Geographic. España: RBA Coleccionables, S.A. p. 53. ISBN 84-473-3779-0 | ||
| + | * «Station: Majuro WBAS AP, MH RM». U.S. Climate Normals 2020: U.S. Monthly Climate Normals (1991-2020). National Oceanic and Atmospheric Administration | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 00:20 26 oct 2024
Majuro (en marshalés Mājro) és un dels 34 atolons de la república de les Illes Marshall i oficialment la seua capital. Ës la major ciutat de les Illes Marshall. Forma un districte llegislatiu de la Cadena Ratak de les Illes Marshall.
L'atoló té una superfície terrestre de 9,7 km² i tanca un estany de 295 km². De la mateixa manera que atres atolons de les Illes Marshall, Majuro està format per estretes masses de terra. El seu clima és tropical, en una temperatura mija de 27°C.
Majuro està habitada per l'home a lo manco 2.000 anys i fon colonisada per primera volta pels Austronesis antepassats de l'actual poble marshalés. En l'any 1885, les Illes Marshall foren anexionadas per l'Imperi Alemà i Majuro es va convertir en el seu primer i principal lloc comercial.
La ciutat també ha estat baix administració japonesa i nortamericana. En acabant de que les Illes Marshall se separaren dels Estats Federats de Micronèsia en 1978 per a formar la República de les Illes Marshall, Majuro es convertí en la capital del nou país i lloc de reunió dels Nitijeļā, suplantant a l'antiga capital de Jaluit.
El principal núcleu de població, Delap-Uliga-Djarrit (DUD), està format per tres motus contigus i té una població de 20.301 persones en l'any 2012. Majuro conta en un port, un districte comercial, varis hotels i en un aeroport internacional en vols internacionals regulars a Hawai, els Estats Federats de Micronèsia, Kiribati, Guam i Nauru, i vols a destins nacionals en tot el país. La seua economia està dominada principalment pel sector servicis.
ReferènciesEditar
- A., Cybriwsky, Roman (23 de mayo de 2013). Capitales del mundo : enciclopedia de geografía, historia y cultura. Santa Bárbara, California. ISBN 9781610692489. OCLC 862077105
- National Geographic (2004). Oceanía-Polos-Océanos. Volumen 10. Atlas. National Geographic. España: RBA Coleccionables, S.A. p. 53. ISBN 84-473-3779-0
- «Station: Majuro WBAS AP, MH RM». U.S. Climate Normals 2020: U.S. Monthly Climate Normals (1991-2020). National Oceanic and Atmospheric Administration
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Majuro.
| |
|---|---|
| Canberra • Honiara • Majuro • Palikir • Suva • Tarawa Sur • Yaren
Apia • Funafuti • Ngerulmud • Nuku'alofa • Port Moresby • Port Vila • Wellington | |
| Dependències: Adamstown • Aganya • Alofi • Avarua • Fakaofo • Hanga Roa • Honolulu • Illes Perifèriques Menors dels EUA • Jayapura • Kingston • Mata-Utu • Nouméa • Pago Pago • Papeete • Saipan | |