Diferència entre les revisions de "Glasgow"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Antigament, fon una ''royal burgh'' (ciutat real), i era coneguda com la «segona ciutat de l'imperi britànic» en l'[[época victoriana]]. Es va erigir com un gran port de comerç de [[Transatlàntic|trasatlàntics]] durant la [[Revolució industrial]]. El riu Clyde fon un dels més preeminents centres mundials de [[darassana|darassanes]], construint-se en ell molts dels revolucionaris i famosos bucs. | Antigament, fon una ''royal burgh'' (ciutat real), i era coneguda com la «segona ciutat de l'imperi britànic» en l'[[época victoriana]]. Es va erigir com un gran port de comerç de [[Transatlàntic|trasatlàntics]] durant la [[Revolució industrial]]. El riu Clyde fon un dels més preeminents centres mundials de [[darassana|darassanes]], construint-se en ell molts dels revolucionaris i famosos bucs. | ||
| − | La ciutat va créixer a finals de el [[sigle XIX]] i principis de el [[sigle XX]] fins a alcançar una població de més d'un milló d'habitants, aplegant a 1.089.555 habitants en [[1951]]. No obstant, la població va disminuir pels proyectes de [[renovació urbana]], duent a la gent a noves poblacions a les afores de la ciutat, com [[East Kilbride]] i [[Cumbernauld]], i als successius canvis del seu terme municipal dels governs nacionals en un intent de reduir el poder relatiu de la ciutat en Escòcia, lo que va reduir la població de la ciutat a | + | La ciutat va créixer a finals de el [[sigle XIX]] i principis de el [[sigle XX]] fins a alcançar una població de més d'un milló d'habitants, aplegant a 1.089.555 habitants en l'any [[1951]]. No obstant, la població va disminuir pels proyectes de [[renovació urbana]], duent a la gent a noves poblacions a les afores de la ciutat, com [[East Kilbride]] i [[Cumbernauld]], i als successius canvis del seu terme municipal dels governs nacionals en un intent de reduir el poder relatiu de la ciutat en Escòcia, lo que va reduir la població de la ciutat a 626.410 habitants en l'any [[2020]]. El [[Gran Glasgow]] tenia una població de 1.028.220 habitants en l'any [[2020]] i la conurbació que formen Glasgow i la seua àrea metropolitana conten en 1.861.315 habitants, lo que constituïx el 41% de la població de tota Escòcia. |
| − | En ser un punt neuràlgic de comerç, negocis, indústria, mijos de comunicació i transport d'Escòcia, Glasgow és considerada com una ciutat cosmopolita i bulliciosa. És el tercer destí turístic més visitat del Regne Unit despuix de [[Londres]] i [[Edimburc]]. Aixina mateix, és el centre econòmic més important de comerç i de venda al por menor d'Escòcia. Glasgow és un dels vint centres financers més importants d'Europa i és la sèu de molts dels negocis | + | En ser un punt neuràlgic de comerç, negocis, indústria, mijos de comunicació i transport d'Escòcia, Glasgow és considerada com una ciutat cosmopolita i bulliciosa. És el tercer destí turístic més visitat del Regne Unit despuix de [[Londres]] i [[Edimburc]]. Aixina mateix, és el centre econòmic més important de comerç i de venda al por menor d'Escòcia. Glasgow és un dels vint centres financers més importants d'Europa i és la sèu de molts dels negocis més punters d'Escòcia, lo que fa a la ciutat part essencial de l'economia britànica. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 15:33 2 jul 2024
Glasgow (en gaèlic escocés Glaschu o en escocés Glesga), oficialment City of Glasgow, és una ciutat i un municipi d'Escòcia, en el Regne Unit.
És la major ciutat d'Escòcia i la tercera del Regne Unit despuix de Londres i Birmingham, i és el consell més poblat i la dècima àrea metropolitana més poblada del Regne Unit en la seua conurbació Gran Glasgow, despuix del Gran Londres. Està situada a les vores del riu Clyde en les Terres Baixes d'Escòcia. La gent de Glasgow és coneguda com Glaswegians. Aixina mateix, Glaswegian és el nom en que es coneix al dialecte local escocés.
Antigament, fon una royal burgh (ciutat real), i era coneguda com la «segona ciutat de l'imperi britànic» en l'época victoriana. Es va erigir com un gran port de comerç de trasatlàntics durant la Revolució industrial. El riu Clyde fon un dels més preeminents centres mundials de darassanes, construint-se en ell molts dels revolucionaris i famosos bucs.
La ciutat va créixer a finals de el sigle XIX i principis de el sigle XX fins a alcançar una població de més d'un milló d'habitants, aplegant a 1.089.555 habitants en l'any 1951. No obstant, la població va disminuir pels proyectes de renovació urbana, duent a la gent a noves poblacions a les afores de la ciutat, com East Kilbride i Cumbernauld, i als successius canvis del seu terme municipal dels governs nacionals en un intent de reduir el poder relatiu de la ciutat en Escòcia, lo que va reduir la població de la ciutat a 626.410 habitants en l'any 2020. El Gran Glasgow tenia una població de 1.028.220 habitants en l'any 2020 i la conurbació que formen Glasgow i la seua àrea metropolitana conten en 1.861.315 habitants, lo que constituïx el 41% de la població de tota Escòcia.
En ser un punt neuràlgic de comerç, negocis, indústria, mijos de comunicació i transport d'Escòcia, Glasgow és considerada com una ciutat cosmopolita i bulliciosa. És el tercer destí turístic més visitat del Regne Unit despuix de Londres i Edimburc. Aixina mateix, és el centre econòmic més important de comerç i de venda al por menor d'Escòcia. Glasgow és un dels vint centres financers més importants d'Europa i és la sèu de molts dels negocis més punters d'Escòcia, lo que fa a la ciutat part essencial de l'economia britànica.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Glasgow.