Diferència entre les revisions de "Propietat industrial"
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
El [[Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial|Conveni de París]] i l'[[Acort sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intelectual relacionats en el Comerç|Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç]] són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial. | El [[Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial|Conveni de París]] i l'[[Acort sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intelectual relacionats en el Comerç|Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç]] són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Palés]] | ||
| + | * [[Marca (registre)|Marca]] | ||
| + | * [[Valoració de patents]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * King, Ross (2000). Brunelleschi's dome : how a Renaissance genius reinvented architecture. Walker & Co. ISBN 978-1-62040-194-1. OCLC 854854965 | ||
| + | * [https://www.wipo.int/export/sites/www/treaties/en/docs/pdf/paris.pdf Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (9 de junio de 2022). «Paris Convention for the Protection of Industrial Property. Status on June 9, 2022.»] | ||
| + | * Sichelman, Ted M.; O'Connor, Seán M. (9 de agosto de 2012). «Patents as Promoters of Competition: The Guild Origins of Patent Law in the Venetian Republic». San Diego Law Review (en inglés) (Social Science Research Network | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bain, Malcolm; Gallego, Manuel; Martínez Ribas, Manuel; Rius, Judit (2009). Propiedad industrial. Universitat Oberta de Catalunya | ||
| + | * Frumkin, Maximilian (1 de enero de 1947). «Early History of Patents for Invention». Transactions of the Newcomen Society 26 (1): 47-56. ISSN 0372-0187. doi:10.1179/tns.1947.003 | ||
| + | * May, Christopher; Sell, Susan K. (2006). Intellectual property rights: a critical history (en inglés). Lynne Rienner Publishers, Inc. ISBN 978-1-62637-002-9. OCLC 891385216 | ||
| + | * OMPI (2016). Principios básicos de la propiedad industrial. Ginebra, Suiza: Organización Mundial de la Propiedad Intelectual. ISBN 978-92-805-2590-8 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 15: | Llínea 31: | ||
* [http://www.epo.org Oficina Europea de Patentes] | * [http://www.epo.org Oficina Europea de Patentes] | ||
* [http://www.wipo.int Organización Mundial de la Propiedad Intelectual] | * [http://www.wipo.int Organización Mundial de la Propiedad Intelectual] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Propietat industrial| ]] | [[Categoria:Propietat industrial| ]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 11:42 22 set 2024
La propietat industrial és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció (palesa, modele d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.
Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.
El dret de prohibir (Ius prohibendi) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una llicència, també nomenada regalia o royalty. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori a on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)
Atres llímits al dret de prohibir són el agotament del dret, pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.
El Conveni de París i l'Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- King, Ross (2000). Brunelleschi's dome : how a Renaissance genius reinvented architecture. Walker & Co. ISBN 978-1-62040-194-1. OCLC 854854965
- Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (9 de junio de 2022). «Paris Convention for the Protection of Industrial Property. Status on June 9, 2022.»
- Sichelman, Ted M.; O'Connor, Seán M. (9 de agosto de 2012). «Patents as Promoters of Competition: The Guild Origins of Patent Law in the Venetian Republic». San Diego Law Review (en inglés) (Social Science Research Network
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bain, Malcolm; Gallego, Manuel; Martínez Ribas, Manuel; Rius, Judit (2009). Propiedad industrial. Universitat Oberta de Catalunya
- Frumkin, Maximilian (1 de enero de 1947). «Early History of Patents for Invention». Transactions of the Newcomen Society 26 (1): 47-56. ISSN 0372-0187. doi:10.1179/tns.1947.003
- May, Christopher; Sell, Susan K. (2006). Intellectual property rights: a critical history (en inglés). Lynne Rienner Publishers, Inc. ISBN 978-1-62637-002-9. OCLC 891385216
- OMPI (2016). Principios básicos de la propiedad industrial. Ginebra, Suiza: Organización Mundial de la Propiedad Intelectual. ISBN 978-92-805-2590-8