Diferència entre les revisions de "Ciriaco Sacha"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 21: Llínea 21:
 
| predecessor = [[Antolín Monescillo i Aparença]]
 
| predecessor = [[Antolín Monescillo i Aparença]]
 
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]  
 
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]  
| periodo = [[1892]] [[1898]]
+
| periodo = [[1892]] - [[1898]]
 
| successor = [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]]
 
| successor = [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]]
 
}}
 
}}

Última revisió del 12:11 11 jul 2023

El cardenal Ciriaco Sancha en l'any 1889

El cardenal Ciriaco María Sancha i Hervás va nàixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.

Estudis i primers anys[editar | editar còdic]

Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i Salamanca, a on es gradua en Teologia. Ordenat prevere en l'any 1858, se'n anà en 1862 a Santiago de Cuba com a canceller-secretari de Monsenyor Primo Calvo, que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.

En l'illa caribenya, funda en l'any 1869 la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.

En l'any 1876 regressa a Espanya quan és nomenat Bisbe auxiliar de Toledo, en residencia en Madrit.

Arquebisbe de Valéncia[editar | editar còdic]

El Papa Lleó XIII el nomena arquebisbe de Valéncia el 6 d'octubre de 1892. Dos anys despuix, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de Sant Pere in Montorio. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de Teologia, Filosofia i Dret en l'Universitat Pontifícia de Valéncia i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'Espanya, el Congres Eucarístic Nacional en Valéncia del 19 al 26 de novembre de 1893, i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.

També organisa el Montepío del Clericat Valencià, institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.

En l'any 1897, despuix d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrí les portes del Palau Arquebisbal de Valéncia i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.

Primat d'Espanya[editar | editar còdic]

El 24 de març de 1898 fon nomenat Arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya i Patriarca de les Índies. Va faltar el 25 de febrer de 1909 en Toledo.


Predecessor:
Antolín Monescillo i Aparença
Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg
Arquebisbe de Valéncia

1892 - 1898
Successor:
Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros