Diferència entre les revisions de "Castell de Dénia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 41: Llínea 41:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* [http://www.denia.net/ver/2240/Castillo-de-D%C3%A9nia.html Castell de Dénia. Portal Turístic de Dénia]
+
* [https://www.denia.net/castillo-de-denia Castell de Dénia. Portal Turístic de Dénia]
 
* [https://www.auntirdepedra.com/2011/01/el-castell-de-denia.html El Castell de Dénia]
 
* [https://www.auntirdepedra.com/2011/01/el-castell-de-denia.html El Castell de Dénia]
 
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1764 Ficha del Castell de Dénia. Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià»]
 
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1764 Ficha del Castell de Dénia. Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià»]

Última revisió del 16:56 9 jul 2023

Castell de Dénia

El Castell de Dénia és un castell que va servir de fortalea en l'época de la pirateria del Mediterràneu. Està situat en la major altura de la població valenciana de la ciutat de Dénia, en la província d'Alacant.

Història[editar | editar còdic]

És un dels elements que definix la topografia històrica del núcleu urbà. En les seues ales s'han descobert restants de vivendes i fortificacions de la Diannium romana.

El seu disseny es remonta a época islàmica, entre els sigles XI i XII. Des de llavors, distintes reformes es reflectixen en la seua arquitectura. En l'época almohade, la construcció de la Torre Roja i la Torre del Consell en el sigle XV, els baluarts i atres sistemes defensius estil renaixentiste, aixina com la reedificació del Palau del Governador, en els sigles XVI i XVII, baix els auspicis del Duc de Lerma, Marqués de Dénia.

La destrucció del Palau i de la Vila Vella durant la Guerra de Successió i l'abandó de la plaça militar en l'any 1859 definixen els últims sigles.

El 19 de giner de 1812 fon ocupat per les tropes franceses, que varen permanéixer en ell fins a la seua recuperació pels espanyols, despuix d'un sege que va durar del 15 de juny al 7 de decembre de 1813.

En l'actualitat, el castell es configura com un conjunt patrimonial emblemàtic, escenari d'obres de conservació i restauració, aixina com d'innovadores propostes de difusió.

Punts d'interés[editar | editar còdic]

  • A abdós costats del Portal d'accés: Torre Roja (s. XV) i Torre del Cos de guàrdia (s. XII, remodelada en s. XVI i XVII)
  • El Portal de la Vila (porta d'accés al castell), d'estil almohade (s. XII), en remodelacions posteriors. En l'exterior trobem arcs apuntats d'estil almohade i en l'interior nos trobem en un arc de regrés de canó, del que es conserva part de l'original.
  • La Torre del Consell (s. XV). En dita torre es reunia el Consell de la ciutat.
  • L'Esplanada del Governador i el seu Palau, a on s'ubica el museu arqueològic.
  • El Quarter dels Infants, en funció d'almagasén o vivenda d'una tropa defensiva permanent.
  • El Portal del Baluart, en 3 arcs d'époques diferents i la Torre del Baulart, bastió de gran importància estratègica lloc que controlava el camí d'accés al recint del palau (s. XVIII).
  • La Punta del Diamant, bastió defensiu, rep tal nom per la forma de la torre.
  • Aljub (s. XV), que servia per a la recollida de les aigües.
  • El Camí Empedrat, era l'únic accés pel que es podia accedir en rodes, es considerava el carrer principal. El seu paviment empedrat correspon al s. XIV.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons