Diferència entre les revisions de "Carola García de Vinuesa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 34: Llínea 34:
 
* Director (Research Services Division). «Professor Carola Garcia de Vinuesa». researchers.anu.edu.au (en [[anglés]])
 
* Director (Research Services Division). «Professor Carola Garcia de Vinuesa». researchers.anu.edu.au (en [[anglés]])
 
* [https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15917799/ Vinuesa, Carola G.; Cook, Matthew C.; Angelucci, Constanza; Athanasopoulos, Vicki; Rui, Lixin; Hill, Kim M.; Yu, Di; Domaschenz, Heather et al. (26 de mayo de 2005). «A RING-type ubiquitin ligase family member required to repress follicular helper T cells and autoimmunity». Nature 435 (7041): 452-458. ISSN 1476-4687. PMID 15917799. doi:10.1038/nature03555]
 
* [https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15917799/ Vinuesa, Carola G.; Cook, Matthew C.; Angelucci, Constanza; Athanasopoulos, Vicki; Rui, Lixin; Hill, Kim M.; Yu, Di; Domaschenz, Heather et al. (26 de mayo de 2005). «A RING-type ubiquitin ligase family member required to repress follicular helper T cells and autoimmunity». Nature 435 (7041): 452-458. ISSN 1476-4687. PMID 15917799. doi:10.1038/nature03555]
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 18:45 30 jun 2023

Carola García de Vinuesa
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i científica.
Naiximent: 1969
Lloc de naiximent: Càdis, Andalusia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Carola García de Vinuesa (Càdis, 1969) és una mege, científica i professora hispà-australiana. És becària de la Royal Society Wolfson i líder de grup sénior en l'Institut Francis Crick en Londres (Anglaterra) i en l'Escola d'Investigació Mèdica John Curtin en Canberra (Austràlia). És guanyadora del Premi del Ministre de Ciències d'Austràlia al Científic de la Vida de l'Any i la Medalla Gottschalk, i membre de la Royal Society del Regne Unit.

Biografia[editar | editar còdic]

Carola obtingué la Llicenciatura en Medicina en l'Universitat Autònoma de Madrit. Mentres era estudiant, va treballar en una clínica per a leprosos en Calcuta (Índia), a la vora del riu Ganges, i va ajudar a capacitar a treballadors de la salut en àrees rurals de Ghana. Explicava que la major part dels chiquets ghanesos ingressaven a causa d'una meningitis impredictible, i que això la va dur a considerar que seria millor amprar el seu temps deprenent la causa de la malaltia mortal, de cara a desenrollar mides preventives.

Es traslladà al Regne Unit per a realisar una formació clínica i la seua investigació doctoral sobre els mecanismes biològics de la meningitis. L'Universitat de Birmingham li va otorgar un Doctorat en Filosofia (PhD) en Inmunologia en l'any 2000.

Va rebre una beca de viage internacional Wellcome Trust en 2001 per a realisar una investigació posdoctoral en l'Escola d'Investigació Mèdica John Curtin de l'Universitat Nacional d'Austràlia (ANU).

En l'any 2005, va descobrir una variant genètica en rates que conduïa a una malaltia autoinmune.

En 2014, Vinuesa va obtindre una beca, i en eixe mateix any, en el mes d'abril, va inaugurar el Centre d'Inmunologia Personalisada de la ANU. Fon una de les primeres persones en Austràlia en utilisar la seqüenciació genòmica per a vincular les malalties en la variació genètica.

En l'any 2015, fon elegida membre de l'Acadèmia Australiana de Ciències. En octubre de 2020, es va convertir en membre de l'Acadèmia Australiana de Ciències Mèdiques i de la Salut.

En setembre de l'any 2021, la Lupus Research Alliance li va otorgar un dels dos premis Global Team Science Awards dotat en 3 millons de dòlars a l'equip de Vinuesa, dirigit per la Dra. Virginia Pascual, per a examinar per qué el lupus diferix d'un pacient a un atre.

En 2022, Vinuesa es va mudar al Regne Unit per a ocupar un nou lloc en l'Institut Francis Crick. En l'any 2022 fon elegida Membre de la Royal Society.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]