Diferència entre les revisions de "Moneda"
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== Primera moneda === | === Primera moneda === | ||
− | [[File:BMC 06.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, | + | [[File:BMC 06.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Amberes i revers]] |
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | ||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana. | * [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana. | ||
− | * En l'any [[1553]], un ingenier alemà | + | * En l'any [[1553]], un ingenier alemà nomenat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda. |
Les dos màquines foren: | Les dos màquines foren: | ||
* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur. | * Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur. | ||
Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar: | Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar: | ||
− | *'''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa. | + | * '''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa. |
− | *'''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor. | + | * '''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor. |
− | *'''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment. | + | * '''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment. |
− | *'''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor. | + | * '''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor. |
== La moneda com a mig de pagament == | == La moneda com a mig de pagament == | ||
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents: | Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents: | ||
− | *El gran valor que representa en relació al seu pes i volum. | + | * El gran valor que representa en relació al seu pes i volum. |
− | *Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat. | + | * Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat. |
− | *La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada | + | * La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada |
− | *La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps. | + | * La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps. |
== Característiques de les monedes == | == Característiques de les monedes == | ||
Llínea 83: | Llínea 83: | ||
* [[Categoria:Unions monetàries]] | * [[Categoria:Unions monetàries]] | ||
* [[Paritat de poder adquisitiu]] | * [[Paritat de poder adquisitiu]] | ||
− | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3 | * O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3 | ||
Llínea 97: | Llínea 97: | ||
* [https://dle.rae.es/moneda Moneda. RAE] | * [https://dle.rae.es/moneda Moneda. RAE] | ||
+ | |||
* [http://www.maravedis.Net MARAVEDIS. NET Les monedes espanyoles a lo llarc de l'història] | * [http://www.maravedis.Net MARAVEDIS. NET Les monedes espanyoles a lo llarc de l'història] | ||
* [http://www.ruyman.Eu Numismàtica Espanyola de Ruyman] | * [http://www.ruyman.Eu Numismàtica Espanyola de Ruyman] | ||
Llínea 103: | Llínea 104: | ||
* [http://home.tiscalinet.ch/kerguelen/decimalizacion.Html La moneda decimal] | * [http://home.tiscalinet.ch/kerguelen/decimalizacion.Html La moneda decimal] | ||
* [http://www.gegenstandpunkt.com/espanol/mercado.Htm La moneda i el seu valor Mercat internacional i mercat financer de monedes] | * [http://www.gegenstandpunkt.com/espanol/mercado.Htm La moneda i el seu valor Mercat internacional i mercat financer de monedes] | ||
− | * [http://monedas.awardspace.com/indexES.php Monedes del món | + | * [http://monedas.awardspace.com/indexES.php Monedes del món Informació i fotos de monedes del món] |
* [http://www.e-ventoslink.com.ar/conversor-de-monedas.Htm Convertidor de monedes de tot el món] | * [http://www.e-ventoslink.com.ar/conversor-de-monedas.Htm Convertidor de monedes de tot el món] | ||
* [http://www.euronumi.Com Catàlegs Numismàtics d'Europa L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX] | * [http://www.euronumi.Com Catàlegs Numismàtics d'Europa L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX] |
Última revisió del 17:20 11 oct 2024
Moneda és la peça d'un material resistent, normalment un metal acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi (diners) pel seu valor llegal o intrínsec i com a unitat de conte. També se li diu moneda a la divisa de curs llegal d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina Numismàtica.
Antecedents[editar | editar còdic]
A l'adoptar mercaderies com a mig de pagament se trobà que no eren pràctiques, puix moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos metals preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles (lingots), cércols, plaques, pols, navaixes o gavinets i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda.
Primera moneda[editar | editar còdic]
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en Lídia (hui Turquia), un poble d'Àsia Menor, aproximadament entre els anys 680 i 560 a. C. Fon provablement durant el regnat d'Ardis de Lídia quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de Giges de Lídia o el de Cres "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un lleó representant a la Dinastia Mermnada a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'or i argent) i en un pes de 4,75 grams i un valor d'un terç d'Estàtera.
En Mohenjo-Daro, actualment en Pakistan, s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà Will Durant assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lídies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". Despuix agrega que "Senaquerib Rei d'Asíria (cap a 700 a. C.) acunyà monedes de mig sicle".
En China, en la regió de l'antic regne de Loulan, en 1979 i 1980 varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo Mesolític, és dir, que haurien segut acunyades abans de l'any 5000 a. C.ggg
La moneda[editar | editar còdic]
Despuix de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de Darí de Pèrsia, despuix de la conquista de Lídia, en China i posteriorment en Grècia, per a ser adoptat finalment per tots els pobles.
El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa a on s'acunyaven en Roma estava anexa al temple de la Deesa Juno l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat devall la seua protecció. Este lloc a on se realisa l'acunyació de monedes se'l coneix en el nom de "seca" o "Casa de Moneda"
Forma d'acunyació i la seua evolució[editar | editar còdic]
Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se'ls denomina "Cospell") en els quals s'imprimia per mig d'un colp en un troquell gravat (cuny) una marca en un dels seus costats (anvers). Estes monedes reben el nom de "incuses" i es caracterisen perque presenten la mateixa image pels dos costats: en una en relleu i en l'atra en buit.
Transcorre el temps i no es registren grans canvis en els sistemes d'acunyació, fins que s'arriba al Renaiximent, moment en el qual es conseguixen grans alvanços.
- Leonardo da Vinci va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.
- En l'any 1553, un ingenier alemà nomenat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda.
Les dos màquines foren:
- Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.
- Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable.
Despuix d'este periodo no hi ha gran canvis fins al sigle XIX quan en 1830, l'ingenier suís Jean Pierre Droz inventà el sistema de virolla partida, en lo qual es conseguia acunyar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora.
L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova.
Funcions de les monedes[editar | editar còdic]
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del diners (que és lo que representa) que es passen a detallar:
- Mida de valor: és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa.
- Instrument d'adquisició directa: ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor.
- Instrument de lliberació de deutes: pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment.
- Mig d'atesorament de riquees: es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor.
La moneda com a mig de pagament[editar | editar còdic]
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents:
- El gran valor que representa en relació al seu pes i volum.
- Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat.
- La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada
- La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps.
Característiques de les monedes[editar | editar còdic]
La moneda té una série de característiques intrínseques que és important conéixer en la fi de poder fixar la relació que existix en atres monedes que circulen tant dins d'un mateix estat com en atres països.
- Materials que se gasten
- Títul, fi o llei
- Lliga
- El peu
- La talla
- Tolerància
- Minva
- Valor
- Paritat monetària
Vore també[editar | editar còdic]
- Categoria:Monedes
- Moneda bimetàlica
- Numismàtica
- Valor (numismàtica)
- Divisa
- Còdic ISO 4217
- Casa de Moneda
- Paper moneda
- Diners fiduciaris
- Unitat de conte
- Paritat de poder adquisitiu
Referències[editar | editar còdic]
- O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3
- Reserve Bank of India. «Ancient India Coinage». RBI Monetary Museum (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- British Museum. «Silver denarius showing Juno Moneta»
- Cantú, César. Historia universal. (1804-1895)
- Corominas, Eduardo (1973). «Moneda». Breve diccionario etimológico de la lengua castellana. Madrid: Editorial Gredos. p. 401. ISBN 84-249-1331-0
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Moneda.
- MARAVEDIS. NET Les monedes espanyoles a lo llarc de l'història
- Numismàtica Espanyola de Ruyman
- Catàlec de 12,359 monedes modernes del món
- Monedes del món Catàlecs de monedes del món. Glossari de numismàtica
- La moneda decimal
- La moneda i el seu valor Mercat internacional i mercat financer de monedes
- Monedes del món Informació i fotos de monedes del món
- Convertidor de monedes de tot el món
- Catàlegs Numismàtics d'Europa L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX
- Monedes Espanyoles Época Colonial
- G & K World Coins Info Numismàtica , Història Numismàtica i Filatèlica de Puerto Rico