Diferència entre les revisions de "Paladi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Palladium.jpg|thumb|200px|right|<center>Paladi</center>]]
 
[[File:Palladium.jpg|thumb|200px|right|<center>Paladi</center>]]
  
El '''paladi''' és un metal escàs del grup del [[platí]],  de color [[blanc]] [[argent|argentat]], dúctil i maleable, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se.
+
El '''paladi''' és un metal escàs del grup del [[platí]],  de color [[blanc]] [[argent|argentat]], dúctil i maleable, poc abundant, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes mines de coure i níquel.
  
En aleacions, té utilitat en joyeria, odontologia, rellongeria i construcció d'instruments quirúrgics i astronòmics.
+
El paladi, junt en el platí, el [[rodi]], el [[ruteni]], l'[[iridi]] i l'[[osmi]] forma un grup d'elements mencionats com els metals del grup del platí, que compartixen propietats químiques similars, pero el paladi té el punt de fusió més baix i és el menys dens d'estos metals preciosos.
  
El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46.  
+
El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46.
 +
 
 +
== Aplicacions ==
 +
El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics.​ També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics .
 +
 
 +
El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals.​ Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: [[or]], [[argent]] i platí.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146
 +
* Holmes, E. (13 de febrero de 2007). «Palladium, Platinum's Cheaper Sister, Makes a Bid for Love». Wall Street Journal (Eastern edition). pp. B.1
 +
* [https://web.archive.org/web/20100420034649/http://www.ipa-news.com/pgm/index.htm  «Palladium». International Platinum Group Metals Association]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Garrett, Christine E.; Prasad, Kapa (2004). «The Art of Meeting Palladium Specifications in Active Pharmaceutical Ingredients Produced by Pd-Catalyzed Reactions». Advanced Synthesis & Catalysis 346 (8): 889-900. doi:10.1002/adsc.200404071
 +
* Kielhorn, J.; Melber, C.; Keller, D.; Mangelsdorf, I. (2002). «Palladium – A review of exposure and effects to human health». International Journal of Hygiene and Environmental Health 205 (6): 417. PMID 12455264. doi:10.1078/1438-4639-00180
 +
* Verryn, Sabine M. C.; Merkle, Roland K. W. (1994). «Compositional variation of cooperite, braggite, and vysotskite from the Bushveld Complex». Mineralogical Magazine 58 (2): 223-234. doi:10.1180/minmag.1994.058.391.05
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 07:06 13 jun 2024

Paladi

El paladi és un metal escàs del grup del platí, de color blanc argentat, dúctil i maleable, poc abundant, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes mines de coure i níquel.

El paladi, junt en el platí, el rodi, el ruteni, l'iridi i l'osmi forma un grup d'elements mencionats com els metals del grup del platí, que compartixen propietats químiques similars, pero el paladi té el punt de fusió més baix i és el menys dens d'estos metals preciosos.

El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46.

Aplicacions[editar | editar còdic]

El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics.​ També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics .

El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals.​ Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: or, argent i platí.

Referències[editar | editar còdic]

  • Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146
  • Holmes, E. (13 de febrero de 2007). «Palladium, Platinum's Cheaper Sister, Makes a Bid for Love». Wall Street Journal (Eastern edition). pp. B.1
  • «Palladium». International Platinum Group Metals Association

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Garrett, Christine E.; Prasad, Kapa (2004). «The Art of Meeting Palladium Specifications in Active Pharmaceutical Ingredients Produced by Pd-Catalyzed Reactions». Advanced Synthesis & Catalysis 346 (8): 889-900. doi:10.1002/adsc.200404071
  • Kielhorn, J.; Melber, C.; Keller, D.; Mangelsdorf, I. (2002). «Palladium – A review of exposure and effects to human health». International Journal of Hygiene and Environmental Health 205 (6): 417. PMID 12455264. doi:10.1078/1438-4639-00180
  • Verryn, Sabine M. C.; Merkle, Roland K. W. (1994). «Compositional variation of cooperite, braggite, and vysotskite from the Bushveld Complex». Mineralogical Magazine 58 (2): 223-234. doi:10.1180/minmag.1994.058.391.05

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons