Diferència entre les revisions de "Tragapinyols"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Tragapinyols''', el escatològic, és un personage mític, amic del jagant de caràcter bo i forçut, cridat Tombatossals, qui, segons conta la llegenda,…») |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Tragapinyols''', el escatològic, és un personage mític, amic del jagant de caràcter bo i forçut, | + | '''Tragapinyols''', el escatològic, és un personage mític, amic del jagant de caràcter bo i forçut, nomenat [[Tombatossals]], qui, segons conta la llegenda, va fundar la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. |
| − | Tragapinyols viu, junt en Tombatossals i el restant dels seus amics: Bufanúvols, el soplador; Arrancapins, el forçut i Cagueme, el voluntariós; en la Cova de les Maravelles, de la qual s'absenten per a atendre la | + | Tragapinyols viu, junt en Tombatossals i el restant dels seus amics: Bufanúvols, el soplador; Arrancapins, el forçut i Cagueme, el voluntariós; en la Cova de les Maravelles, de la qual s'absenten per a atendre la crida d'auxili dels fills del rei Barbut, que volien tornar recuperar les terres que havien heretat. En prestar ajuda a estos hereus, el grup d'amics es viuen numeroses aventures i desventureas, com la guerra contra els habitants de les [[Columbretes]] per la conquista de les illes. |
== Publicacions == | == Publicacions == | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* [[Josep Pasqual Tirado]] | * [[Josep Pasqual Tirado]] | ||
| + | == Referències == | ||
| + | * Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. | ||
| + | * Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos'' | ||
| + | * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | ||
| + | * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 13:00 18 ago 2024
Tragapinyols, el escatològic, és un personage mític, amic del jagant de caràcter bo i forçut, nomenat Tombatossals, qui, segons conta la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana.
Tragapinyols viu, junt en Tombatossals i el restant dels seus amics: Bufanúvols, el soplador; Arrancapins, el forçut i Cagueme, el voluntariós; en la Cova de les Maravelles, de la qual s'absenten per a atendre la crida d'auxili dels fills del rei Barbut, que volien tornar recuperar les terres que havien heretat. En prestar ajuda a estos hereus, el grup d'amics es viuen numeroses aventures i desventureas, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquista de les illes.
Publicacions[editar | editar còdic]
La llegenda de Tombatossals i les seues aventures, és arreplegada en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirat, en l'obra titulada Tombatossals, publicada en Castelló de la Plana en l'any 1930.
La vida heròica i aventurera de Tomatossals i els seus amics ha segut adaptada en diverses ocasions a través d'atres llibres, com el conte infantil Viage al país de Tombatossals, obra de Vicent Pitarch Almela, filòlec i activiste cultural; en ilustracions de Joan Montañés, conegut com Chipell.
La compositora d'ideologia pancatalanista, Matilde Salvador va compondre en l'any 1943 l'òpera La filla del rei Barbut, basada en l'obra de Pasqual Tirado, Tombatossals junt a l'erudit Manuel Segarra Ribes.
Mitologia[editar | editar còdic]
La novela de Josep Pasqual Tirado està considerada com part de la mitologia castellonenca. És la seua millor aportació, està considerada com l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre décades del sigle XX. Incorporada a la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins de la lliteratura valenciana, puix que intentant justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, transcendix d'ella mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inagotable. Aixina que, les aventures del jagant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquista de les Illes Columbretes es mostren al mateix temps com a mit, símbol i senyal.
Cine[editar | editar còdic]
En l'any 2013 es va produir una película d'animació per al públic infantil sobre la seua història, en el títul Gigantes, la leyenda de Tombatossals (Jagants, la llegenda de Tombatossals) dirigida per Manuel J. García i que va rebre cinc nominacions en els Premis Goya.
Lliteratura[editar | editar còdic]
En honor a Tombatossals es convoca anualment en Castelló un premi de lliteratura infantil ilustrada des de l'any 1999.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Octava edició del premi Tombatossals
- Artícul de Carles Bellver
- Lligga unes pàgines de Tombatossals sigle XXI de Pasqual Mas [1]
- ¿Conoces la leyenda del Tombatossals? - Mediterráneo
- La película 'Tombatossals, la leyenda' se exhibirá en el Festival de Cine de Málaga - El Mundo