Diferència entre les revisions de "Geb"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Geb '''Geb''', (nom egipcíac: '''Keb'''. Nom grec: Geb. Deitat grega en el que era equiparat: Crono, segons…») |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Geb és una de les deitats més antigues. Príncip dels Deus, hereta el tro el seu pare [[Shu]], despuix va llegar l'autoritat sobre la Terra a [[Osiris]], despuix va passar a [[Horus]] i finalment al [[faraó]], denominat hereu de Geb. | Geb és una de les deitats més antigues. Príncip dels Deus, hereta el tro el seu pare [[Shu]], despuix va llegar l'autoritat sobre la Terra a [[Osiris]], despuix va passar a [[Horus]] i finalment al [[faraó]], denominat hereu de Geb. | ||
| − | En la cosmogonia heliopolitana era el fill de Shu i [[Tefnut]]. Germà i marit de [[Nut]]. Els seus fills varen ser Osiris, [[Isis]], [[Neftis]], [[Seth]] i Horus el vell. En Nut va produir el Gran Ou del que va sorgir el pardal [[Bennu]] (l'au | + | En la cosmogonia heliopolitana era el fill de Shu i [[Tefnut]]. Germà i marit de [[Nut]]. Els seus fills varen ser Osiris, [[Isis]], [[Neftis]], [[Seth]] i Horus el vell. En Nut va produir el Gran Ou del que va sorgir el pardal [[Bennu]] (l'au Fènix grec). |
Vigila, en la Sala del Juí, el pesaje del [[cor]] del difunt i mantenia presoners els esperits dels que no havien segut justs, segons el [[Llibre dels Morts]]. També és guardià de les portes de la [[Duat]] (el Cel). | Vigila, en la Sala del Juí, el pesaje del [[cor]] del difunt i mantenia presoners els esperits dels que no havien segut justs, segons el [[Llibre dels Morts]]. També és guardià de les portes de la [[Duat]] (el Cel). | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Cult == | == Cult == | ||
| − | Va ser venerat en Heliópolis, Tebas, Apolinópolis Magna (Edfú), Kom Ombo, i Serabit el-Jadim (Sinaí). | + | Va ser venerat en Heliópolis, Tebas, Apolinópolis Magna (Edfú), Kom Ombo, i Serabit el-Jadim (Sinaí). |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||
Última revisió del 17:11 29 oct 2024
Geb, (nom egipcíac: Keb. Nom grec: Geb. Deitat grega en el que era equiparat: Crono, segons Plutarco), deu creador en la mitologia egípcia, principi de vida i fertilitat, personificació de la Terra la Casa de Geb.
Iconografia[editar | editar còdic]
Geb va ser representat com un home de color vert obscur (el de la vegetació que cobrix el seu cos), en una oca sobre el cap (l'oca representa el seu nom en jeroglífic).
Mitologia[editar | editar còdic]
Geb és una de les deitats més antigues. Príncip dels Deus, hereta el tro el seu pare Shu, despuix va llegar l'autoritat sobre la Terra a Osiris, despuix va passar a Horus i finalment al faraó, denominat hereu de Geb.
En la cosmogonia heliopolitana era el fill de Shu i Tefnut. Germà i marit de Nut. Els seus fills varen ser Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus el vell. En Nut va produir el Gran Ou del que va sorgir el pardal Bennu (l'au Fènix grec).
Vigila, en la Sala del Juí, el pesaje del cor del difunt i mantenia presoners els esperits dels que no havien segut justs, segons el Llibre dels Morts. També és guardià de les portes de la Duat (el Cel).
Sincretisme[editar | editar còdic]
Com a deu creador va ser identificat en Atum.
Cult[editar | editar còdic]
Va ser venerat en Heliópolis, Tebas, Apolinópolis Magna (Edfú), Kom Ombo, i Serabit el-Jadim (Sinaí).
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
- Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. Alderaban, 2002
- H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
- Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales. ISBN 9788481642421
- Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
- Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Geb.