Diferència entre les revisions de "Atum"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Atum '''Atum''', deu creador, ''El que existix per sí mateixa'', era un deu solar en la mitologia egipcí…») |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Atum.svg|thumb|250px|Representació d'Atum]] | [[File:Atum.svg|thumb|250px|Representació d'Atum]] | ||
| − | '''Atum''', deu creador, ''El que existix per sí mateixa'', era un [[deu]] solar en la [[mitologia egipcíaca]] (Nom egipcíac: Itemu. Nom grec: Atum). També conegut com '''Atem''' o '''Tem'''. | + | '''Atum''', deu creador, ''El que existix per sí mateixa'', era un [[deu]] solar en la [[mitologia egipcíaca]] (Nom egipcíac: '''Itemu'''. Nom grec: Atum). També conegut com '''Atem''' o '''Tem'''. |
== Iconografia== | == Iconografia== | ||
| − | Va ser representat com a home, portant la corona Doble, o com a home vell barbat i senyor universal. Com a deu solar, en [[cap]] de [[moltó]], en cap de mangosta, o com a au | + | Va ser representat com a home, portant la corona Doble, o com a home vell barbat i senyor universal. Com a deu solar, en [[cap]] de [[moltó]], en cap de mangosta, o com a au Fènix. És el primer deu representat en [[cos humà]], puix abans totes les deitats dels antics egipcíacs tenien forma d'animals. |
== Mitologia == | == Mitologia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Cult == | == Cult == | ||
| − | El seu principal lloc de cult va ser Heliópolis, també va ser venerat en Pithom, Meidum, Letópolis, Edfu, Heracleópolis, i en l'oasis de Jarga durant el periodo tardà d'Egipte. | + | El seu principal lloc de cult va ser Heliópolis, també va ser venerat en Pithom, Meidum, Letópolis, Edfu, Heracleópolis, i en l'oasis de Jarga durant el periodo tardà d'Egipte. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
Última revisió del 16:37 24 oct 2024
Atum, deu creador, El que existix per sí mateixa, era un deu solar en la mitologia egipcíaca (Nom egipcíac: Itemu. Nom grec: Atum). També conegut com Atem o Tem.
Iconografia[editar | editar còdic]
Va ser representat com a home, portant la corona Doble, o com a home vell barbat i senyor universal. Com a deu solar, en cap de moltó, en cap de mangosta, o com a au Fènix. És el primer deu representat en cos humà, puix abans totes les deitats dels antics egipcíacs tenien forma d'animals.
Mitologia[editar | editar còdic]
Atum és el deu que segons la cosmogonia heliopolitana va sorgir de l'oceà primigeni, Nun, creant-se a sí mateixa (per mig de saliva, llàgrimes, sudoració o atres métodos). Per mig de la seua consciència, Ra, crea als demés deus: Shu i Tefnut (aire i humitat), els qui a la seua volta són pares de Geb i Nut (la terra i el cel), pares dels deus: Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus. Atum, segons la teologia Menfita, va ser concebut del cor de Ptah.
Els seus primers descendents configuren l'enéada heliopolitana. Va crear als seus fills, els deus Shu i Tefnut, de la seua saliva. En Heracleópolis la seua mà era el principi femení, personificat en Nebethetepet, la Senyora de la satisfacció. Segons atres mits més tardans va tindre relacions en la seua ombra, o en la deesa Iusaas.
Epítets[editar | editar còdic]
Va ser denominat El perfecte, com a deu creador, El que existix per sí mateixa i El del fi de l'Univers.
Sincretisme[editar | editar còdic]
Se li va associar en Ra, com Atum-Ra, en Ptah i, a voltes, en Osiris. Va ser identificat en Amón, com Amón-Ra, en l'Imperi Nou.
Cult[editar | editar còdic]
El seu principal lloc de cult va ser Heliópolis, també va ser venerat en Pithom, Meidum, Letópolis, Edfu, Heracleópolis, i en l'oasis de Jarga durant el periodo tardà d'Egipte.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
- H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
- Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
- Thode, Rosa. Atum, en egiptologia.org
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Hart, George (1986). A Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses (en anglés). ISBN 9780415059091
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atum.