Diferència entre les revisions de "Ra"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | ||
Última revisió del 18:32 25 jun 2024
Ra, "el Gran Deu", deu solar d'Heliópolis en la mitologia egípcia. Ra era el símbol de la llum solar, creador de vida, aixina com responsable del cicle de la mort i la resurrecció.
Iconografia[editar | editar còdic]
La seua representació més habitual es la d'un home en cap de falcó, sobre la que portava el disc solar. Atra forma de cult que li se va donar ad esta deïtat va ser com Ra-Horajty, un deu solar en cap de falcó, coronat pel disc solar i el uraeus, en cetro uas i anj.
Història[editar | editar còdic]
A principis del Antic Imperi, Ra era solés una de las vàries deïtats solars existents, pero al voltant del 2400 a. C. s'havia convertit en el deu oficial dels faraons, que se consideraven els seus fills, inclús les seues reencarnacions. Durant la dinastia V va ser elevat a deïtat nacional i posteriorment vinculat al deu Amón, per a convertir-se en Amón-Ra, la principal deïtat del panteó egipci.
La identificació de Amón-Ra en Zeus o Júpiter va ser reconeguda per grecs i romans. Els grecs inclús la varen donar el nom de Dióspolis (ciutat de Zeus). El cult d'Amón-Ra s'ha relacionat en numeroses ocasions en el d'Apolo per la simbologia solar que els dos representen.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- García, José Lull (28 de noviembre de 2011). La astronomía en el antiguo Egipto, 2a ed.. Universitat de València. ISBN 9788437086323
- Martín, Inés M.; González, Rubén (101). Egipto, el Espejo del Cielo. Rubén González e Inés Martín
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ra.