Diferència entre les revisions de "Druaga"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Druaga''' és en la mitologia babilònica i sumèria, una deitat, governant de l'inframon. En ocasions es considera que és una re…»)
 
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
 
En la llegenda de Druaga, existix un artefacte nomenat la Vara de Cristal Blau. Esta vara és un element central en la série d'anime Doruāga no Tō ji Ījisu obu Uruku, en la que es tracta d'un tesor llegendari que es troba en els alt de la torre a on residix Druaga.
 
En la llegenda de Druaga, existix un artefacte nomenat la Vara de Cristal Blau. Esta vara és un element central en la série d'anime Doruāga no Tō ji Ījisu obu Uruku, en la que es tracta d'un tesor llegendari que es troba en els alt de la torre a on residix Druaga.
  
En el joc de Namco Tower of Druaga, l'héroe [[Gilgamesh]] s'enfronta al dimoni Druaga.​ Una seqüela per a PlayStation 2, Nightmare of Druaga té un argument similar.​ També el joc Tals of Phantasia té varis artefactes relacionats en la llegenda de Druaga, incloent la Vara de Cristal Blau.​
+
En el joc de Namco Tower of Druaga, l'héroe [[Gilgamesh]] s'enfronta al dimoni Druaga.​ Una seqüela per a PlayStation 2, Nightmare of Druaga té un argument similar.​ També el joc Tals of Phantasia té varis artefactes relacionats en la llegenda de Druaga, incloent la Vara de Cristal Blau. ​
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 07:00 16 maig 2024

Druaga és en la mitologia babilònica i sumèria, una deitat, governant de l'inframon. En ocasions es considera que és una representació d'Ahriman.

Mai es mostra a ningú dos voltes en la mateixa forma. En la seua forma natural, Druaga té huit braços en garres, retallat d'en rubí roig i té quatre cames que terminen en un grup de serps, mentres que el seu cap és la d'un aposte chicon. La combinació és tan horrible que a sovint la por inspirada conseguix paralisar als seus enemics. Pot canviar d'aspecte a voluntat i cridar a qualsevol tipo de dimoni per a que li assistixca.

Només lluita en persona quan la seua ànima (sempre present en un ser viu) es veu amenaçada. La seua ànima és l'essència del seu ser. Si la forma corpórea de Druaga és destruïda, la seua ànima escomençarà a regenerar-se en un nou ser que tindrà tots els recorts que tinguera l'anterior dimoni. L'humà que té l'ànima de Druaga no té constància d'això, i morirà al mateix temps que el cos del dimoni.

Molt rarament, Druaga envia un grup de dimonis per a ajudar als seus fidels, especialment a aquells que recentment li hagen sacrificat una verge. Té un rubí que conté totes les ànimes de les vérgens sacrificades i que es convertixen en dimonis baix la seua voluntat.

Druaga en la cultura popular[editar | editar còdic]

En la llegenda de Druaga, existix un artefacte nomenat la Vara de Cristal Blau. Esta vara és un element central en la série d'anime Doruāga no Tō ji Ījisu obu Uruku, en la que es tracta d'un tesor llegendari que es troba en els alt de la torre a on residix Druaga.

En el joc de Namco Tower of Druaga, l'héroe Gilgamesh s'enfronta al dimoni Druaga.​ Una seqüela per a PlayStation 2, Nightmare of Druaga té un argument similar.​ També el joc Tals of Phantasia té varis artefactes relacionats en la llegenda de Druaga, incloent la Vara de Cristal Blau. ​

Referències[editar | editar còdic]

  • Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913
  • "Druaga" en Ward, James R. y Kunz, Robert J. Deities & Demigods, Advanced Dungeons & Dragons (1st Ed.), TSR, Inc. 1980
  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Brigitte Groneberg: Die Götter des Zweistromlandes. Kulte, Mythen, Epen. Artemis & Winkler, Stuttgart 2004, ISBN 3-7608-2306-8
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
  • Helmut Freydank u. a.: Lexikon Alter Orient. Ägypten Indien China Vorderasien. VMA-Verlag, Wiesbaden 1997, ISBN 3-928127-40-3
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion