Diferència entre les revisions de "Uanna"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Nimrud_Apkallu.jpg|thumb|250px|Representació d'un Apkallu]] | ||
| + | |||
'''Uanna''' o '''Oannes''' fon un ser mitològic provablement un [[Apkallu]] (creats per [[Enki]]), un semideu mitat peix mitat humà, que va existir en les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèries]], [[Mitologia mesopotàmica|caldees]] i [[Mitologia babilònica|babiloniques]]. | '''Uanna''' o '''Oannes''' fon un ser mitològic provablement un [[Apkallu]] (creats per [[Enki]]), un semideu mitat peix mitat humà, que va existir en les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèries]], [[Mitologia mesopotàmica|caldees]] i [[Mitologia babilònica|babiloniques]]. | ||
Va fer la seua aparició en el [[golf Pèrsic]], i solia parlar en els humans i ensenyar-los bons modals, lletres, matemàtiques, arquitectura, etc. Es diu que, per als babilonios Oannes era el mateix [[Ea]] o Enki, uns atres ho varen identificar en [[Adapa]]. | Va fer la seua aparició en el [[golf Pèrsic]], i solia parlar en els humans i ensenyar-los bons modals, lletres, matemàtiques, arquitectura, etc. Es diu que, per als babilonios Oannes era el mateix [[Ea]] o Enki, uns atres ho varen identificar en [[Adapa]]. | ||
| − | Segons Beroso, baix el regnat de Dahös aproximadament en l'any 2780 a. C., varen aparéixer atres Annedoti, descrits en forma amfíbia, mescla d'humà i peix, els seus noms varen ser: [[Eudocus]], [[Eneugamus]], [[Eneuboulus]] i [[Anemeutus]]. Més tart, segons Apolodoro, per l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'En-men-dur-ana, va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar [[Anodaphus]]. Cal resaltar que per a Beroso estes entitats, es dien Musarus (traducció: sers repulsius). | + | Segons Beroso, baix el regnat de Dahös aproximadament en l'any 2780 a. C., varen aparéixer atres Annedoti, descrits en forma amfíbia, mescla d'humà i peix, els seus noms varen ser: [[Eudocus]], [[Eneugamus]], [[Eneuboulus]] i [[Anemeutus]]. Més tart, segons Apolodoro, per l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'En-men-dur-ana, va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar [[Anodaphus]]. Cal resaltar que per a Beroso estes entitats, es dien Musarus (traducció: sers repulsius). |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 16: | Llínea 18: | ||
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 | ||
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8 | * Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | {{Commonscat|Meš (cuneiform)}} | ||
[[Categoria: Mitologia]] | [[Categoria: Mitologia]] | ||
Última revisió del 17:52 29 oct 2024
Uanna o Oannes fon un ser mitològic provablement un Apkallu (creats per Enki), un semideu mitat peix mitat humà, que va existir en les mitologies sumèries, caldees i babiloniques.
Va fer la seua aparició en el golf Pèrsic, i solia parlar en els humans i ensenyar-los bons modals, lletres, matemàtiques, arquitectura, etc. Es diu que, per als babilonios Oannes era el mateix Ea o Enki, uns atres ho varen identificar en Adapa.
Segons Beroso, baix el regnat de Dahös aproximadament en l'any 2780 a. C., varen aparéixer atres Annedoti, descrits en forma amfíbia, mescla d'humà i peix, els seus noms varen ser: Eudocus, Eneugamus, Eneuboulus i Anemeutus. Més tart, segons Apolodoro, per l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'En-men-dur-ana, va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar Anodaphus. Cal resaltar que per a Beroso estes entitats, es dien Musarus (traducció: sers repulsius).
Referències[editar | editar còdic]
- Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- E. Dhorme, Les religions de Babylone et d'Assyrie, París, 1949
- Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Uanna.