Diferència entre les revisions de "Paynal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ilustració de Paynal '''Paynal, Paynatl, Paynalto''' o '''Paynalton''' (del náhuatl: painalton ‘chicotet cor…»)
 
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Painal_florentine.jpg|thumb|250px|Ilustració de Paynal]]
 
[[File:Painal_florentine.jpg|thumb|250px|Ilustració de Paynal]]
  
'''Paynal, Paynatl, Paynalto''' o '''Paynalton''' (del [[náhuatl]]: painalton ‘chicotet corredor veloç’ o ‘quí corre una miqueta veloç’‘painalli, córrer veloçment; tontli, diminutiu’) en la [[mitologia asteca]] era el doble i el mensager d'[[Huitzilopochtli]], i va prendre d'est els seus atributs en les funcions oficials mentres Huitzilopochtli estava atrapat en l'inframon o no estava disponible per una atra raó com la guerra.
+
'''Paynal, Paynatl, Paynalto''' o '''Paynalton''' (del [[nàhuatl]]: painalton ‘chicotet corredor veloç’ o ‘quí corre una miqueta veloç’‘painalli, córrer veloçment; tontli, diminutiu’) en la [[mitologia asteca]] era el doble i el mensager d'[[Huitzilopochtli]], i va prendre d'est els seus atributs en les funcions oficials mentres Huitzilopochtli estava atrapat en l'inframon o no estava disponible per una atra raó com la guerra.
  
 
A Paynal li estava dedicat el [[Xócotl]], atres més de les 200 celebracions asteques que se succeïen cada any i que consistia en dèu captius dansant durant tota la nit els qui serien cremats vius en clarejar el dia.
 
A Paynal li estava dedicat el [[Xócotl]], atres més de les 200 celebracions asteques que se succeïen cada any i que consistia en dèu captius dansant durant tota la nit els qui serien cremats vius en clarejar el dia.
Llínea 9: Llínea 9:
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
 
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
 
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
 
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
 
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
 
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
 
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
 
+
 
 
== Enllaçox externs ==
 
== Enllaçox externs ==
 
{{Commonscat|Florentine Codex}}
 
{{Commonscat|Florentine Codex}}

Última revisió del 17:45 29 jun 2024

Ilustració de Paynal

Paynal, Paynatl, Paynalto o Paynalton (del nàhuatl: painalton ‘chicotet corredor veloç’ o ‘quí corre una miqueta veloç’‘painalli, córrer veloçment; tontli, diminutiu’) en la mitologia asteca era el doble i el mensager d'Huitzilopochtli, i va prendre d'est els seus atributs en les funcions oficials mentres Huitzilopochtli estava atrapat en l'inframon o no estava disponible per una atra raó com la guerra.

A Paynal li estava dedicat el Xócotl, atres més de les 200 celebracions asteques que se succeïen cada any i que consistia en dèu captius dansant durant tota la nit els qui serien cremats vius en clarejar el dia. ​

Referències[editar | editar còdic]

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaçox externs[editar | editar còdic]

Commons