Diferència entre les revisions de "Teatlahuiani"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Teatlahuiani (del náhuatl: Teatlawiani ‘l'ofegador’‘et, algun; atlawia, ofegar; -ni, el que fa’) en la mitologia asteca és un esperit o …»)
 
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat')
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Teatlahuiani]] (del [[náhuatl]]: Teatlawiani ‘l'ofegador’‘et, algun; atlawia, ofegar; -ni, el que fa’) en la [[mitologia asteca]] és un esperit o [[deu]] menor de l'embriaguea,​ i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos cridats [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], és venerat baix la forma d'un [[conill]].
+
[[Teatlahuiani]] (del [[nàhuatl]]: Teatlawiani ‘l'ofegador’‘et, algun; atlawia, ofegar; -ni, el que fa’) en la [[mitologia asteca]] és un esperit o [[deu]] menor de l'embriaguea,​ i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos nomenats [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Pahtécatl]] i [[Mayáhuel]], és venerat baix la forma d'un [[conill]].
 
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 15:59 28 ago 2023

Teatlahuiani (del nàhuatl: Teatlawiani ‘l'ofegador’‘et, algun; atlawia, ofegar; -ni, el que fa’) en la mitologia asteca és un esperit o deu menor de l'embriaguea,​ i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos nomenats Centzon Totochtin, els quatrecents fills de Pahtécatl i Mayáhuel, és venerat baix la forma d'un conill. ​

Referències[editar | editar còdic]

  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6