Diferència entre les revisions de "Cocodril"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Cocodrils Els '''cocodrils''' (Crocodilia) són un orde de grans reptils predadors semiacuàtics. L'orde inclou als…»)
 
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Crocodilia_collage.jpg|thumb|250px|Cocodrils]]
 
[[File:Crocodilia_collage.jpg|thumb|250px|Cocodrils]]
Els '''cocodrils''' (Crocodilia) són un orde de grans reptils predadors semiacuàtics. L'orde inclou als cocodrils (família Crocodylidae), als gavials (família Gavialidae) i als aligátors i [[Caiman yacare|caimans]] (família Alligatoridae). Encara que a sovint s'utilisa per a referir-se a tots ells, de forma estricta el terme 'cocodril' es referix solament als membres de la família Crocodylidae.
+
Els '''cocodrils''' (Crocodilia) són un orde de grans [[Reptil|reptils]] predadors semiacuàtics. L'orde inclou als cocodrils (família Crocodylidae), als gavials (família Gavialidae) i als aligátors i [[Caiman yacare|caimans]] (família Alligatoridae). Encara que a sovint s'utilisa per a referir-se a tots ells, de forma estricta el terme ''cocodril'' es referix solament als membres de la família Crocodylidae.
  
 
Varen aparéixer durant el Cretàcic superior fa 83,5 millons d'anys i són els parents vius més pròxims de les aus, ya que els dos grups són els únics arcosauris existents coneguts.
 
Varen aparéixer durant el Cretàcic superior fa 83,5 millons d'anys i són els parents vius més pròxims de les aus, ya que els dos grups són els únics arcosauris existents coneguts.
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
Són [[Reptil|reptils]] en forma de grans [[Fardacho|fardachos]], de cos robust, morro prominent llarc i pla, coa comprimida lateralment i [[Ull|ulls]], [[Oït|oïts]] i fosses nassals en la part superior del [[cap]]. Bons nadadors, poden moure's en terra anant separant el cos de terra o arrastrant el cos, mentres que les espècies de menor tamany inclús poden galopar. La seua [[pell]] és grossa i està coberta de escames que no se superponen. Tenen [[Dent|dents]] còniques, tipo estaca, i una poderosa mossegada. El [[cor]] té quatre cambres i, de forma similar a les aus, un sistema de circulació d'aire unidireccional en els [[Pulmó|pulmons]], pero, de la mateixa manera que atres reptils, no aviars, són ectoterms.
+
Són reptils en forma de grans [[Fardacho|fardachos]], de cos robust, morro prominent llarc i pla, coa comprimida lateralment i [[Ull|ulls]], [[Oït|oïts]] i fosses nassals en la part superior del [[cap]]. Bons nadadors, poden moure's en terra anant separant el cos de terra o arrastrant el cos, mentres que les espècies de menor tamany inclús poden galopar. La seua [[pell]] és grossa i està coberta de escates que no es superposen. Tenen [[Dent|dents]] còniques, tipo estaca, i una poderosa mossegada. El [[cor]] té quatre cambres i, de forma similar a les aus, un sistema de circulació d'aire unidireccional en els [[Pulmó|pulmons]], pero, de la mateixa manera que atres reptils, no aviars, són ectoterms.
  
 
== Biologia ==
 
== Biologia ==
Llínea 11: Llínea 11:
 
Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels [[Estats Units]] i en el [[riu Yangtsé]] en [[China]]. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes.
 
Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels [[Estats Units]] i en el [[riu Yangtsé]] en [[China]]. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes.
  
Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del [[Nil]] (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'[[Antic Egipte]]; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el [[sigle IX]], i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any [[1400]] i posteriorment per autors com [[William Shakespeare]] a finals del [[sigle XVI]] i principis del [[Sigle XVII|XVII]].
+
Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del [[Nil]] (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'[[Antic Egipte]]; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el [[sigle IX]], i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any [[1400]] i posteriorment per autors com [[William Shakespeare]] a finals del [[sigle XVI]] i principis del [[Sigle XVII|XVII]].  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 09:08 22 abr 2024

Cocodrils

Els cocodrils (Crocodilia) són un orde de grans reptils predadors semiacuàtics. L'orde inclou als cocodrils (família Crocodylidae), als gavials (família Gavialidae) i als aligátors i caimans (família Alligatoridae). Encara que a sovint s'utilisa per a referir-se a tots ells, de forma estricta el terme cocodril es referix solament als membres de la família Crocodylidae.

Varen aparéixer durant el Cretàcic superior fa 83,5 millons d'anys i són els parents vius més pròxims de les aus, ya que els dos grups són els únics arcosauris existents coneguts.

Característiques[editar | editar còdic]

Són reptils en forma de grans fardachos, de cos robust, morro prominent llarc i pla, coa comprimida lateralment i ulls, oïts i fosses nassals en la part superior del cap. Bons nadadors, poden moure's en terra anant separant el cos de terra o arrastrant el cos, mentres que les espècies de menor tamany inclús poden galopar. La seua pell és grossa i està coberta de escates que no es superposen. Tenen dents còniques, tipo estaca, i una poderosa mossegada. El cor té quatre cambres i, de forma similar a les aus, un sistema de circulació d'aire unidireccional en els pulmons, pero, de la mateixa manera que atres reptils, no aviars, són ectoterms.

Biologia[editar | editar còdic]

Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels Estats Units i en el riu Yangtsé en China. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes.

Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del Nil (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'Antic Egipte; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el sigle IX, i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any 1400 i posteriorment per autors com William Shakespeare a finals del sigle XVI i principis del XVII.

Referències[editar | editar còdic]

  • Brochu, C. A. (2007). «Systematics and phylogenetic relationships of hoofed crocodiles (Pristichampsinae)». Journal of Vertebrate Paleontology 27 (3, Supl.): 53A
  • Gove, Philip B., ed. (1986). «Crocodile». Webster's Third New International Dictionary (Encyclopædia Britannica)
  • Schmidt, K. P. (1953). A Checklist of North American Amphibians and Reptiles (6.ª edición). Chicago, University of Chicago Press: American Society of Ichthyologists and Herpetologists
  • Wermuth, H. (1953). «Systematik der Rezenten Krokodile». Mitteilungen aus dem Museum für Naturkunde in Berlin 29 (2): 375-511. doi:10.1002/mmnz.19530290203

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Grigg, Gordon; Gans, Carl (1993). «Morphology and physiology of the Crocodylia»
  • Huchzermeyer, F. W. (2003). Crocodiles: Biology, Husbandry and Diseases. CABI. ISBN 978-0-85199-656-1
  • Kelly, Lynne (2007). Crocodile: Evolution's greatest survivor. Orion. ISBN 978-1-74114-498-7
  • Ross, Charles A., ed. (1992). Crocodiles and Alligators. Blitz. ISBN 978-1-85391-092-0

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons