Diferència entre les revisions de "Cocodril"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Cocodrils Els '''cocodrils''' (Crocodilia) són un orde de grans reptils predadors semiacuàtics. L'orde inclou als…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Crocodilia_collage.jpg|thumb|250px|Cocodrils]] | [[File:Crocodilia_collage.jpg|thumb|250px|Cocodrils]] | ||
| − | Els '''cocodrils''' (Crocodilia) són un orde de grans reptils predadors semiacuàtics. L'orde inclou als cocodrils (família Crocodylidae), als gavials (família Gavialidae) i als aligátors i [[Caiman yacare|caimans]] (família Alligatoridae). Encara que a sovint s'utilisa per a referir-se a tots ells, de forma estricta el terme 'cocodril' es referix solament als membres de la família Crocodylidae. | + | Els '''cocodrils''' (Crocodilia) són un orde de grans [[Reptil|reptils]] predadors semiacuàtics. L'orde inclou als cocodrils (família Crocodylidae), als gavials (família Gavialidae) i als aligátors i [[Caiman yacare|caimans]] (família Alligatoridae). Encara que a sovint s'utilisa per a referir-se a tots ells, de forma estricta el terme ''cocodril'' es referix solament als membres de la família Crocodylidae. |
Varen aparéixer durant el Cretàcic superior fa 83,5 millons d'anys i són els parents vius més pròxims de les aus, ya que els dos grups són els únics arcosauris existents coneguts. | Varen aparéixer durant el Cretàcic superior fa 83,5 millons d'anys i són els parents vius més pròxims de les aus, ya que els dos grups són els únics arcosauris existents coneguts. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Són | + | Són reptils en forma de grans [[Fardacho|fardachos]], de cos robust, morro prominent llarc i pla, coa comprimida lateralment i [[Ull|ulls]], [[Oït|oïts]] i fosses nassals en la part superior del [[cap]]. Bons nadadors, poden moure's en terra anant separant el cos de terra o arrastrant el cos, mentres que les espècies de menor tamany inclús poden galopar. La seua [[pell]] és grossa i està coberta de escates que no es superposen. Tenen [[Dent|dents]] còniques, tipo estaca, i una poderosa mossegada. El [[cor]] té quatre cambres i, de forma similar a les aus, un sistema de circulació d'aire unidireccional en els [[Pulmó|pulmons]], pero, de la mateixa manera que atres reptils, no aviars, són ectoterms. |
== Biologia == | == Biologia == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels [[Estats Units]] i en el [[riu Yangtsé]] en [[China]]. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes. | Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels [[Estats Units]] i en el [[riu Yangtsé]] en [[China]]. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes. | ||
| − | Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del [[Nil]] (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'[[Antic Egipte]]; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el [[sigle IX]], i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any [[1400]] i posteriorment per autors com [[William Shakespeare]] a finals del [[sigle XVI]] i principis del [[Sigle XVII|XVII]]. | + | Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del [[Nil]] (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'[[Antic Egipte]]; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el [[sigle IX]], i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any [[1400]] i posteriorment per autors com [[William Shakespeare]] a finals del [[sigle XVI]] i principis del [[Sigle XVII|XVII]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 09:08 22 abr 2024
Els cocodrils (Crocodilia) són un orde de grans reptils predadors semiacuàtics. L'orde inclou als cocodrils (família Crocodylidae), als gavials (família Gavialidae) i als aligátors i caimans (família Alligatoridae). Encara que a sovint s'utilisa per a referir-se a tots ells, de forma estricta el terme cocodril es referix solament als membres de la família Crocodylidae.
Varen aparéixer durant el Cretàcic superior fa 83,5 millons d'anys i són els parents vius més pròxims de les aus, ya que els dos grups són els únics arcosauris existents coneguts.
Característiques[editar | editar còdic]
Són reptils en forma de grans fardachos, de cos robust, morro prominent llarc i pla, coa comprimida lateralment i ulls, oïts i fosses nassals en la part superior del cap. Bons nadadors, poden moure's en terra anant separant el cos de terra o arrastrant el cos, mentres que les espècies de menor tamany inclús poden galopar. La seua pell és grossa i està coberta de escates que no es superposen. Tenen dents còniques, tipo estaca, i una poderosa mossegada. El cor té quatre cambres i, de forma similar a les aus, un sistema de circulació d'aire unidireccional en els pulmons, pero, de la mateixa manera que atres reptils, no aviars, són ectoterms.
Biologia[editar | editar còdic]
Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels Estats Units i en el riu Yangtsé en China. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes.
Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del Nil (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'Antic Egipte; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el sigle IX, i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any 1400 i posteriorment per autors com William Shakespeare a finals del sigle XVI i principis del XVII.
Referències[editar | editar còdic]
- Brochu, C. A. (2007). «Systematics and phylogenetic relationships of hoofed crocodiles (Pristichampsinae)». Journal of Vertebrate Paleontology 27 (3, Supl.): 53A
- Gove, Philip B., ed. (1986). «Crocodile». Webster's Third New International Dictionary (Encyclopædia Britannica)
- Schmidt, K. P. (1953). A Checklist of North American Amphibians and Reptiles (6.ª edición). Chicago, University of Chicago Press: American Society of Ichthyologists and Herpetologists
- Wermuth, H. (1953). «Systematik der Rezenten Krokodile». Mitteilungen aus dem Museum für Naturkunde in Berlin 29 (2): 375-511. doi:10.1002/mmnz.19530290203
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Grigg, Gordon; Gans, Carl (1993). «Morphology and physiology of the Crocodylia»
- Huchzermeyer, F. W. (2003). Crocodiles: Biology, Husbandry and Diseases. CABI. ISBN 978-0-85199-656-1
- Kelly, Lynne (2007). Crocodile: Evolution's greatest survivor. Orion. ISBN 978-1-74114-498-7
- Ross, Charles A., ed. (1992). Crocodiles and Alligators. Blitz. ISBN 978-1-85391-092-0
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cocodril.
Wikispecies té un artícul sobre Cocodril.
«Cocodril». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).