Diferència entre les revisions de "Ahuízotl"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl')
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg|thumb|250px|Glifo de Ahuízotl]]
 
[[File:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg|thumb|250px|Glifo de Ahuízotl]]
  
L''''ahuízotl''' (náhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].
+
L''''ahuízotl''' (nàhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].
  
 
La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra [[Bernardino de Sahagún]] i és la següent:
 
La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra [[Bernardino de Sahagún]] i és la següent:

Última revisió del 12:07 27 feb 2023

Glifo de Ahuízotl

L'ahuízotl (nàhuatl, āhuitzotl) és una criatura llegendària de la mitologia asteca.

La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra Bernardino de Sahagún i és la següent:

“és tamany com un soset, té el pèl molt lezne i chicotet, té les orelletes chicotetes i puntagudes, té un cos negre i molt pla, té la coa llarga i en la veta de la coa una com a mà de persona; té peus i mans, i les mans i peus com de mono; habita este animal en els profunts manantials de les aigües.”

Disponia també d'una coa molt llarga arrematada en una mà en la que atrapava a tot aquell que s'acostara a les charqueas i cursos d'aigua a on habitava i el ofegava.

En ser un nom poc comú els cronistes varen posar poca atenció en traduir-ho, lo més general és trobar el seu significat com llúdria o gos d'aigües. L'historiador Enrique Vela el analisa des d'un punt etimològic i propon la traducció com l'espinós de l'aigua; que seria el seu sentit original pero en l'us diari va deure referir-se exclusivament per a nomenar a l'animal. S'ha propost que podria tractar-se d'un animal hui extint del Llac de Texcoco, emparentat en les llúdries, i per la seua rarea, mitificado tant en hàbits com a aspecte.

L'atac de l'ahuízotl, que estava al servici de les divinitats de la pluja, suponia que els deus havien elegit a la víctima i les seues ànimes eren portades al paraís. Els cossos dels infortunatos, que només podien ser tocats per sacerdots per l'interés dels deus per les seues ànimes, sempre apareixien als pocs dies del ofegament i a tots ells, la béstia els havia arrancat els ulls, les ungles i les dents en l'interior de la seua gruta subaquàtica. Generalment, l'ahuízotl atrea als humans, especialment als peixcadors, plorant com un bebé des de les vores i a voltes provocava moles que expulsaven fòra de l'aigua a peixos i granotes.

Referències[editar | editar còdic]

  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955
  • Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Marcia Trejo. Guía de seres fantásticos del México prehispánico. México: Editorial Vila. ISBN 968-5414-24-6
  • Marcia Trejo. Monstruos mexicanos. México: Editorial Diana. ISBN 978-968-13-4387-3
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
  • Roldán Peniche Barrera, "Bestiario mexicano". Editorial Panorama, México

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons