Diferència entre les revisions de "Milesians"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de Míl Espáine, aplegats de Galícia (Espanya), que varen ser els habitants finals d…»)
 
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.
+
En la [[mitologia irlandesa]] els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics.
  
Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]]​.
+
Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]]​.  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 09:27 5 maig 2024

En la mitologia irlandesa els milesians, eren els fills de Míl Espáine, aplegats de Galícia (Espanya), que varen ser els habitants finals d'Irlanda, i es creu que representen als celtes goidélics.

Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu Two bokes of the histories of Ireland (1571), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En A View of the Present State of Ireland, Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any 1590​.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
  • Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0