Diferència entre les revisions de "Nilòmetro"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiqueta: Edició visual)
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Assuan Elephantine Nilometer 06.JPG|thumb|200px|Nilòmetro de [[Elefantina]]]]
 
[[Image:Assuan Elephantine Nilometer 06.JPG|thumb|200px|Nilòmetro de [[Elefantina]]]]
 
[[Image:Nilometro de Kom Ombo.jpg|thumb|200px|Nilòmetro de [[Kom Ombo]]]]
 
[[Image:Nilometro de Kom Ombo.jpg|thumb|200px|Nilòmetro de [[Kom Ombo]]]]
tU ERE WAZA WAZA WAZA WAZA, AL QUE NO LE GUSTE LE DAMOS UN  PAR DE TAZA, TU ERE WAZA WAZA WAZA WAZAa inundant les plans adjacents.{{cita|''Ara el Nil, quan se desborda, inunda no soles el Delta, sino també porcions del país a abdós costat del seu curs que se pensa que pertanyen a Libia i Arabia i que en alguns llocs se troben a dos dies de viage de les seues vores.''|[[Heròdot]]}}
+
'''Nilòmetro''' és el nom donat a unes construccions escalonades o pous, diferents en quant al seu disseny pero en una mateixa funció: mesurar el nivell de les [[aigua|aigües]] del riu [[Nil]], del que depenia la vida econòmica i religiosa de l'[[Antic Egipte]].<ref name = Siliotti>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> Foren construïts junt als temples més importants.<ref name = Siliotti/>
  
Quan retrocedien les aigües, al voltant de setembre u [[octubre]], depositaven una rica capa aluvial de [[rovina]] que favoria la fertilitat de les terres cultivables. L'inundació, cridada –''ajet''– en l'antiga llengua dels egipcis era una de les tres estacions en les que els antics egipcis dividien l'any.Els nilòmetros més famosos estan en [[Elefantina]] ([[Asuan]]), [[Kom Ombo]] i en l'illa de Roda ([[El Caire]]).
+
Se prenia com a referencia de la situació econòmica, per a establir els imposts i per a saber quanta collita s'arreplegaria en els camp de cultiu.Un nivell de les aigües de Nil en [[Elefantina]] inferior a sis metros suponia que molts terrenys no podien cultivar-se. Un nivell molt superior als huit metros causava l'inundació dels pobles, destruia les vivendes i inutilisava els canals de rec.
 +
 
 +
{{cita|''... quan l'ascens alcançava dotze [[colze (unitat de llongitut)|colzes]], hi ha fam; en tretze hi ha escassea; catorze porta alegria; quinze seguritat i setze abundancia goig o plaer.'' |[[Plini el Vell]]}}
 +
 
 +
Cada [[estiu]], les pluges torrencials en les terres altes de [[Etiopia]] causaven un dràstic increment del cabal d'aigua que fluix cap al Nil des dels seus afluents. Entre [[juny]] i [[setembre]], el Nil en el seu transcurs a lo llarc de [[Egipte]] se desbordava inundant les plans adjacents. {{cita|''Ara el Nil, quan se desborda, inunda no soles el Delta, sino també porcions del país a abdós costat del seu curs que se pensa que pertanyen a Libia i Arabia i que en alguns llocs se troben a dos dies de viage de les seues vores.''|[[Heròdot]]}}
 +
 
 +
Quan retrocedien les aigües, al voltant de setembre u [[octubre]], depositaven una rica capa aluvial de [[rovina]] que favoria la fertilitat de les terres cultivables. L'inundació, nomenada –''ajet''– en l'antiga llengua dels egipcis era una de les tres estacions en les que els antics egipcis dividien l'any.Els nilòmetros més famosos estan en [[Elefantina]] ([[Asuan]]), [[Kom Ombo]] i en l'illa de Roda ([[El Caire]]).
  
 
Al construir-se la [[presa d'Asuan]] el nivell de les aigües del Nil permaneix constant a lo llarc de l'any, terminant-se el cicle d'inundacions en tot Egipte. L'aigua s'eleva mediant bombes, els camps són fertilisats en fems químics i la rovina se deposita en el fondo del gran embassament.
 
Al construir-se la [[presa d'Asuan]] el nivell de les aigües del Nil permaneix constant a lo llarc de l'any, terminant-se el cicle d'inundacions en tot Egipte. L'aigua s'eleva mediant bombes, els camps són fertilisats en fems químics i la rovina se deposita en el fondo del gran embassament.

Última revisió del 17:52 28 ago 2023

Nilòmetro de Elefantina
Nilòmetro de Kom Ombo

Nilòmetro és el nom donat a unes construccions escalonades o pous, diferents en quant al seu disseny pero en una mateixa funció: mesurar el nivell de les aigües del riu Nil, del que depenia la vida econòmica i religiosa de l'Antic Egipte.[1] Foren construïts junt als temples més importants.[1]

Se prenia com a referencia de la situació econòmica, per a establir els imposts i per a saber quanta collita s'arreplegaria en els camp de cultiu.Un nivell de les aigües de Nil en Elefantina inferior a sis metros suponia que molts terrenys no podien cultivar-se. Un nivell molt superior als huit metros causava l'inundació dels pobles, destruia les vivendes i inutilisava els canals de rec.

... quan l'ascens alcançava dotze colzes, hi ha fam; en tretze hi ha escassea; catorze porta alegria; quinze seguritat i setze abundancia goig o plaer.

Cada estiu, les pluges torrencials en les terres altes de Etiopia causaven un dràstic increment del cabal d'aigua que fluix cap al Nil des dels seus afluents. Entre juny i setembre, el Nil en el seu transcurs a lo llarc de Egipte se desbordava inundant les plans adjacents.

Ara el Nil, quan se desborda, inunda no soles el Delta, sino també porcions del país a abdós costat del seu curs que se pensa que pertanyen a Libia i Arabia i que en alguns llocs se troben a dos dies de viage de les seues vores.

Quan retrocedien les aigües, al voltant de setembre u octubre, depositaven una rica capa aluvial de rovina que favoria la fertilitat de les terres cultivables. L'inundació, nomenada –ajet– en l'antiga llengua dels egipcis era una de les tres estacions en les que els antics egipcis dividien l'any.Els nilòmetros més famosos estan en Elefantina (Asuan), Kom Ombo i en l'illa de Roda (El Caire).

Al construir-se la presa d'Asuan el nivell de les aigües del Nil permaneix constant a lo llarc de l'any, terminant-se el cicle d'inundacions en tot Egipte. L'aigua s'eleva mediant bombes, els camps són fertilisats en fems químics i la rovina se deposita en el fondo del gran embassament.

Referències[editar | editar còdic]

  1. 1,0 1,1 Alberto Siliotti (2005). Egipto. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons