Diferència entre les revisions de "Monasteri de Santa Maria de Benifassà"
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central | Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central | ||
| − | pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres. | + | pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 17:18 8 abr 2024
_01.JPG)
El Monasteri de Santa Maria de Benifassà o el Real Convent de Santa Maria de Benifassà, també nomenat Cartoixa de Santa Maria està situat en el terme municipal de La Pobla de Benifassà, en la Tinença de Benifassà, en la comarca del Baix Maestrat. Al norest del tossal de Santa Escolàstica, és un edifici gòtic construït en el sigle XIII, en obres pertanyents als sigles següents XIV, XV i XVI. És un dels conjunts monumentals més antics del Regne de Valéncia. Fon el primer monasteri que es fundà en terres valencianes a raïl de la conquista jaumina.
Situació[editar | editar còdic]
Està situat al costat de la carretera entre Fredes i La Sénia al noroest de l’embassament d’Ulldecona. La Tinença de Benifassa, al nort del territori valencià, es un parage que presenta montanyes abruptes, barrancs profunts, boscs frondosos, una rica fauna i molt pocs habitants, distribuits en chicotetes localitats: la Pobla de Benifassà, Ballestar, Fredes, Bel, El Boixar, Corachar, Herbers i Castell de Cabres, que en total no arriben als 400 habitants. Alguns dels païsages més bonicos de la zona, entre atres, son el Tossal del Rei i el bosc de la Tenalla.
El Real Convent de Santa Maria de Benifassà seguix ocupat per monges cartoixanes de l’Orde de Sant Bru.
El dia i l'horari de visita es el dijous de 13 a 15 hores.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1208 el rei Pere II dona el castell allí situat al noble Guillem de Cervera qui, a l’enviudar en eixe mateix any pren l'hàbit en el monasteri cistercenc de Poblet, donant el territori de la seua propietat ad eixa Orde i recluint-se en la vida monacal. Posteriorment sería Jaume I qui el 22 de novembre de 1233, ordena a l’abat de Poblet la fundació en estos parages d’un cenobi baix l’advocació de la Mare de Deu, Santa Maria.
Els monges de l’orde cistercenca de Sant Bernat, procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Poblet, portaren avant l’encarrec a l’any següent, pero no sería fins a 1250, quan estarien acabats els edificis que conformen este conjunt arquitectònic. Els monges es varen establir, provisionalment, en el pla junt al castell fins que es varen acabar les vivendes.
Descripció[editar | editar còdic]
Es tracta d’un recint amurallat dins del qual hi ha una série d’edificacions de diferents époques (XIII-XVI), que posteriorment aniria transformant-se a lo llarc dels sigles. La muralla, les fortificacions i la torre central pertanyen a l’inici de la construcció. El conjunt s’edificà segons el model del de Poblet, encara que de menor monumentalitat, i presenta algunes diferències. D’estil cartoixà rigorós, passà del romànic antic a adoptar, en les continues ampliacions, les formes del gòtic valencià. La direccio de les obres fonamentals (claustre, sala capitular i dos sacristies) son obra del mestre Pere Torres.
Referències[editar | editar còdic]
- Revista Rogle (nº 197, febrer 2023), editada pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monasteri de Santa Maria de Benifassà.