Diferència entre les revisions de "Moreria de Valéncia"
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Antigament tot açò era un raval fora de la muralla de la ciutat, que corria pel carrer Caldereria i la Plaça de l'Espart, fins que en l'any [[1356]] es va construir la muralla cristiana de [[Pere el Cerimoniós]] . | Antigament tot açò era un raval fora de la muralla de la ciutat, que corria pel carrer Caldereria i la Plaça de l'Espart, fins que en l'any [[1356]] es va construir la muralla cristiana de [[Pere el Cerimoniós]] . | ||
− | El barri de la moreria també fon conegut com la Vilanova del raval. | + | El barri de la moreria també fon conegut com la Vilanova del raval. |
− | ==Bibliografia== | + | == Bibliografia == |
* Lamarca, Luis. Valencia Antigua. Valéncia. 1848. Imprenta José Ferer de Orga. | * Lamarca, Luis. Valencia Antigua. Valéncia. 1848. Imprenta José Ferer de Orga. | ||
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]] |
Última revisió del 12:13 18 ago 2024
La moreria de Valéncia o la Vilanova del raval, fon el barri de la ciutat de Valéncia a on despuix de la Reconquista, es va permetre viure a la població àrap de la ciutat. Estos musulmans varen permanéixer en el dit barri inclús despuix de l'any 1521, quan se'ls obligà a tots a batejar-se.
La moreria formava una població separada que es coneixia en el nom de "pobla", i es trobava entre el Tossal i el mur de la ciutat. Comprenia tota la superfície que ocupa l'actual Misericòrdia, Plaça de Sant Miquel, a on estava la mesquita, i els carrers contigus fins a la plaça de la Corona a on hui es troba la Beneficència.
Antigament tot açò era un raval fora de la muralla de la ciutat, que corria pel carrer Caldereria i la Plaça de l'Espart, fins que en l'any 1356 es va construir la muralla cristiana de Pere el Cerimoniós .
El barri de la moreria també fon conegut com la Vilanova del raval.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Lamarca, Luis. Valencia Antigua. Valéncia. 1848. Imprenta José Ferer de Orga.