Diferència entre les revisions de "Wolfgang Amadeus Mozart"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Mozart-small.jpg|thumb|250px|W.A. Mozart, retrat construït, Barbara Krafft, [[1819]]]]
 
[[File:Mozart-small.jpg|thumb|250px|W.A. Mozart, retrat construït, Barbara Krafft, [[1819]]]]
'''Wolfgang Amadeus Mozart''' ([[Salzburg]], [[Àustria]], [[1756]] - [[Viena]], id. [[1791]]) fon un compositor de [[música clàssica]] i ha segut considerat per molts u dels més grans en el seu gènero.
+
'''Wolfgang Amadeus Mozart''' ([[Salzburc]], [[Àustria]], [[1756]] - [[Viena]], id. [[1791]]) fon un compositor de [[música clàssica]] i ha segut considerat per molts u dels més grans en el seu gènero.
 +
 
 +
== Biografia ==
  
 
A pesar que va morir molt jove (a penes als 35 anys), va deixar una obra extensa que comprén tots els gèneros musicals de la seua época. Va compondre més de 600 obres, moltes d'elles reconegudes com les obres cima de la música simfònica, concertant, de càmara, per a piano, per a òpera i coral. És u dels compositors clàssics més populars.
 
A pesar que va morir molt jove (a penes als 35 anys), va deixar una obra extensa que comprén tots els gèneros musicals de la seua época. Va compondre més de 600 obres, moltes d'elles reconegudes com les obres cima de la música simfònica, concertant, de càmara, per a piano, per a òpera i coral. És u dels compositors clàssics més populars.
  
Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en la seua infància més primerenca a [[Salzburg]]. Quan ya tocava el teclat i el [[violí]], va compondre obres a l'edat de cinc anys i va realisar interpretacions per a la realea europea.  Als dèsset fon contractat com a músic en la cort de Salzburg, pero a causa de la seua inquietut va viajar a la busca d'una millor posició, sempre component de forma prolífica. Durant la seua visita a Viena en l'any [[1781]] fon despedit del seu lloc en la cort de [[Salzburg]] i va decidir quedar-se en la ciutat, on alcançà la fama durant el restant de la seua vida, pero va tindre poca seguritat financera. En els seus anys finals en [[Viena]] va realisar moltes de les seues simfonies, concerts i òperes més conegudes, i el Rèquiem. Les circumstàncies de la seua primerenca mort als 35 anys han segut molt mitificades.
+
Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en la seua infància més primerenca a [[Salzburc]]. Quan ya tocava el teclat i el [[violí]], va compondre obres a l'edat de cinc anys i va realisar interpretacions per a la realea europea.  Als dèsset fon contractat com a músic en la cort de Salzburc, pero a causa de la seua inquietut va viajar a la busca d'una millor posició, sempre component de forma prolífica. Durant la seua visita a Viena en l'any [[1781]] fon despedit del seu lloc en la cort de [[Salzburc]] i va decidir quedar-se en la ciutat, on alcançà la fama durant el restant de la seua vida, pero va tindre poca seguritat financera. En els seus anys finals en [[Viena]] va realisar moltes de les seues simfonies, concerts i òperes més conegudes, i el Rèquiem. Les circumstàncies de la seua primerenca mort als 35 anys han segut molt mitificades.
  
 
Mozart sempre deprenia voraçment d'atres músics i va desenrollar un esplendor i una madurea d'estil que va rodejar la llum i elegància en la foscor i passió -tot be informat per una visió d'humanitat "redimit per l'art, perdonat i reconciliat en la naturalea i l'absolut". La seua influència en tota la música occidental posterior és profunda. Ludwig van [[Beethoven]] va escriure les seues primeres composicions a l'ombra de Mozart, de qui [[Joseph Haydn]] va escriure que "la posteritat no vorà tal talent una atra vegada en 100 anys"
 
Mozart sempre deprenia voraçment d'atres músics i va desenrollar un esplendor i una madurea d'estil que va rodejar la llum i elegància en la foscor i passió -tot be informat per una visió d'humanitat "redimit per l'art, perdonat i reconciliat en la naturalea i l'absolut". La seua influència en tota la música occidental posterior és profunda. Ludwig van [[Beethoven]] va escriure les seues primeres composicions a l'ombra de Mozart, de qui [[Joseph Haydn]] va escriure que "la posteritat no vorà tal talent una atra vegada en 100 anys"
  
{{traduït de|es|Mozart}}
+
== Vore també ==
 +
* [[Òpera]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Einstein, Alfred (1965). Mozart: His Character, His Work. Oxford University Press. ISBN 0-19-500732-8
 +
* Layer, Adolf; Ullrich, Hermann (2001). «Demmler [Demler, Dümmler], Johann Michael». Oxford Music Online. Oxford University Press
 +
* Robbins Landon, H. C. (2005). 1791: El último año de Mozart. traducción de Beatriz del Castillo y Gabriela Bustelo. Madrid: Siruela. p. 288. ISBN 84-7844-908-6
 +
* Solomon, Maynard (1996). Mozart: A Life. Harper Perennial. ISBN 0-06-092692-9
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Deutsch, Otto Erich (1966). Mozart: A Documentary Biography. Stanford University Press. ISBN 0-8047-0233-0
 +
* Halliwell, Ruth (1998). The Mozart Family: Four Lives in a Social Context. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-816371-1
 +
* Rushton, Julian (1998). New Grove Dictionary of Opera. Londres: Grove Publications. ISBN 0333734327
 +
* Sadie, Stanley (2006). Mozart: The Early years, 1756–1781. Nueva York: W.W. Norton & Co. ISBN 0-393-06112-4
 +
* Till, Nicholas (1994). Mozart and the Enlightenment: Truth, Virtue and Beauty in Mozart's Operas. W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-31395-6
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Paintings of Wolfgang Amadeus Mozart}}
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Música]]
 
[[Categoria:Música]]
 
[[Categoria:Compositors]]
 
[[Categoria:Compositors]]

Última revisió del 16:36 5 abr 2024

W.A. Mozart, retrat construït, Barbara Krafft, 1819

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburc, Àustria, 1756 - † Viena, id. 1791) fon un compositor de música clàssica i ha segut considerat per molts u dels més grans en el seu gènero.

Biografia[editar | editar còdic]

A pesar que va morir molt jove (a penes als 35 anys), va deixar una obra extensa que comprén tots els gèneros musicals de la seua época. Va compondre més de 600 obres, moltes d'elles reconegudes com les obres cima de la música simfònica, concertant, de càmara, per a piano, per a òpera i coral. És u dels compositors clàssics més populars.

Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en la seua infància més primerenca a Salzburc. Quan ya tocava el teclat i el violí, va compondre obres a l'edat de cinc anys i va realisar interpretacions per a la realea europea. Als dèsset fon contractat com a músic en la cort de Salzburc, pero a causa de la seua inquietut va viajar a la busca d'una millor posició, sempre component de forma prolífica. Durant la seua visita a Viena en l'any 1781 fon despedit del seu lloc en la cort de Salzburc i va decidir quedar-se en la ciutat, on alcançà la fama durant el restant de la seua vida, pero va tindre poca seguritat financera. En els seus anys finals en Viena va realisar moltes de les seues simfonies, concerts i òperes més conegudes, i el Rèquiem. Les circumstàncies de la seua primerenca mort als 35 anys han segut molt mitificades.

Mozart sempre deprenia voraçment d'atres músics i va desenrollar un esplendor i una madurea d'estil que va rodejar la llum i elegància en la foscor i passió -tot be informat per una visió d'humanitat "redimit per l'art, perdonat i reconciliat en la naturalea i l'absolut". La seua influència en tota la música occidental posterior és profunda. Ludwig van Beethoven va escriure les seues primeres composicions a l'ombra de Mozart, de qui Joseph Haydn va escriure que "la posteritat no vorà tal talent una atra vegada en 100 anys"

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Einstein, Alfred (1965). Mozart: His Character, His Work. Oxford University Press. ISBN 0-19-500732-8
  • Layer, Adolf; Ullrich, Hermann (2001). «Demmler [Demler, Dümmler], Johann Michael». Oxford Music Online. Oxford University Press
  • Robbins Landon, H. C. (2005). 1791: El último año de Mozart. traducción de Beatriz del Castillo y Gabriela Bustelo. Madrid: Siruela. p. 288. ISBN 84-7844-908-6
  • Solomon, Maynard (1996). Mozart: A Life. Harper Perennial. ISBN 0-06-092692-9

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Deutsch, Otto Erich (1966). Mozart: A Documentary Biography. Stanford University Press. ISBN 0-8047-0233-0
  • Halliwell, Ruth (1998). The Mozart Family: Four Lives in a Social Context. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-816371-1
  • Rushton, Julian (1998). New Grove Dictionary of Opera. Londres: Grove Publications. ISBN 0333734327
  • Sadie, Stanley (2006). Mozart: The Early years, 1756–1781. Nueva York: W.W. Norton & Co. ISBN 0-393-06112-4
  • Till, Nicholas (1994). Mozart and the Enlightenment: Truth, Virtue and Beauty in Mozart's Operas. W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-31395-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons