Diferència entre les revisions de "En torn a la Llengua Valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''En torn a la Llengua Valenciana''' és una publicació que se feu en motiu d'una conferència pronunciada pel filòlec castellonenc Pare Guinot|En Josep Ma…») |
(→Cites) |
||
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''En torn a la Llengua Valenciana''' és una publicació que se feu en motiu d'una conferència pronunciada pel filòlec castellonenc [[Pare Guinot|En Josep Maria Guinot]], Mossén Guinot o el pare Guinot, en la sèu del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) l'any [[ | + | [[Archiu:Entorn.jpg|thumb|450px|Portada del llibre]] |
+ | |||
+ | '''En torn a la Llengua Valenciana''' és una publicació que se feu en motiu d'una conferència pronunciada pel filòlec castellonenc [[Pare Guinot|En Josep Maria Guinot]], Mossén Guinot o el pare Guinot, en la sèu del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) en l'any [[1993]]. | ||
+ | |||
+ | == Ficha del llibre == | ||
+ | |||
+ | * Títul: ''En torn a la Llengua Valenciana'' | ||
+ | * Autor: [[Josep Maria Guinot]] | ||
+ | * Editorial: [[Grup d'Acció Valencianista]] | ||
+ | * Edició: [[Valéncia]], [[1993]] | ||
+ | * Idioma: [[Valencià]] | ||
+ | * ISBN: 84-85872-09-6 | ||
== Índex == | == Índex == | ||
Llínea 29: | Llínea 40: | ||
1. L'estandarisació | 1. L'estandarisació | ||
+ | |||
+ | == Cites == | ||
+ | |||
+ | {{Cita|La llectura de la transcripcio de la conferencia del Pare Guinot me produix cada vegada que llixc una sensació d'impotencia propia del que te en la seua ma una veritat incontestable i que el que està davant de tu pot percebir-la de la mateixa manera per a no acceptar-la. ¿Quin argument li queda al catalanisme despres de llegir els classics valencians i vore com tots els autors des de fa cinc sigles no li donen atra denominacio a la nostra llengua que la de VALENCIÀ?|''Entorn a la llengua valenciana. La personalitat de la llengua valenciana.'' Presentacio, per [[Joan Garcia i Sentandreu]]}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|Lo que mes me preocupa es la situacio de la Llengua Valenciana quan el meu net tinga 18 anys, quan escomence a dir, a dir-me, a preguntar i raonar "que en els escrits dels anys 80 i 90 figuraven paraules com, ''Altres'', ''Aquesta'', ''Servei''..." (no en ficare mes per a no donar mes publicitat, pero si que conve deixar testimonis escrits -ya que les paraules se les emporta el vent- per a que sapien quin tipo de dictadura havíen vixcut i patit), per aixo crec que este llibre de la dissertacio de Mossen Guinot es oportunissim per al pervindre de la nostra llengua valenciana.|''En torn a la llengua valenciana''. Prolegòmen}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|Quan diem que una llengua te personalitat entenem que reunix el conjunt de qualitats que la diferencien de qualsevol atra. Que la Llengua Valenciana reunix eixes qualitats, està mnes que demostrat per l'estudi de sa fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari...|''Entorn a la llengua valenciana. La personalitat de la llengua valenciana.'', transcripció de la conferència de Mossén Guinot.}} | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | |||
+ | * [[Josep Maria Guinot]] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Bibliografia]] | ||
+ | [[Categoria:Llibres]] | ||
+ | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
+ | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
+ | [[Categoria:Valencià]] |
Última revisió del 21:49 2 gin 2023
En torn a la Llengua Valenciana és una publicació que se feu en motiu d'una conferència pronunciada pel filòlec castellonenc En Josep Maria Guinot, Mossén Guinot o el pare Guinot, en la sèu del Grup d'Acció Valencianista (GAV) en l'any 1993.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
- Títul: En torn a la Llengua Valenciana
- Autor: Josep Maria Guinot
- Editorial: Grup d'Acció Valencianista
- Edició: Valéncia, 1993
- Idioma: Valencià
- ISBN: 84-85872-09-6
Índex[editar | editar còdic]
La publicació que conté la conferència pronunciada, consta de les següents parts:
- Presentació per Joan Garcia i Sentandreu, advocat del GAV.
- Prolegòmen.
- Hay dos Españas per Pere Aguilar i Pasqual, president del GAV.
- La personalitat de la llengua valenciana, la pròpia conferència pronunciada per Josep Maria Guinot.
I. El valencià sempre llengua
1. Testimoni dels nostres clàssics
2. Vocabularis i gramàtiques
3. Testimonis d'autors catalans. Atres testimonis
4. El punt de vista jurídic
5. Llegislació espanyola
6. La llingüística moderna
7. Situació llegal
II. L'unificació de la llengua - La llengua estandart
1. L'estandarisació
Cites[editar | editar còdic]
La llectura de la transcripcio de la conferencia del Pare Guinot me produix cada vegada que llixc una sensació d'impotencia propia del que te en la seua ma una veritat incontestable i que el que està davant de tu pot percebir-la de la mateixa manera per a no acceptar-la. ¿Quin argument li queda al catalanisme despres de llegir els classics valencians i vore com tots els autors des de fa cinc sigles no li donen atra denominacio a la nostra llengua que la de VALENCIÀ?
Entorn a la llengua valenciana. La personalitat de la llengua valenciana. Presentacio, per Joan Garcia i Sentandreu
Lo que mes me preocupa es la situacio de la Llengua Valenciana quan el meu net tinga 18 anys, quan escomence a dir, a dir-me, a preguntar i raonar "que en els escrits dels anys 80 i 90 figuraven paraules com, Altres, Aquesta, Servei..." (no en ficare mes per a no donar mes publicitat, pero si que conve deixar testimonis escrits -ya que les paraules se les emporta el vent- per a que sapien quin tipo de dictadura havíen vixcut i patit), per aixo crec que este llibre de la dissertacio de Mossen Guinot es oportunissim per al pervindre de la nostra llengua valenciana.
En torn a la llengua valenciana. Prolegòmen
Quan diem que una llengua te personalitat entenem que reunix el conjunt de qualitats que la diferencien de qualsevol atra. Que la Llengua Valenciana reunix eixes qualitats, està mnes que demostrat per l'estudi de sa fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari...
Entorn a la llengua valenciana. La personalitat de la llengua valenciana., transcripció de la conferència de Mossén Guinot.