Diferència entre les revisions de "Ruta de la seda"
(Text reemplaça - 'Kirguizistan' a 'Kirguistan') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà [[Ferdinand Freiherr von Richthofen]], qui l'introduí en la seua obra ''Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda'', en l'any [[1877]]. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la [[seda]], l'elaboració de la qual era un secret que a soles els chinencs coneixien. Els [[Antiga Roma|romans]] es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de [[llana]] o de [[lli]], [[àmbar]], [[marfil]], laca, espècies, [[vidre]], materials manufacturats, [[coral]], etc. | El terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà [[Ferdinand Freiherr von Richthofen]], qui l'introduí en la seua obra ''Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda'', en l'any [[1877]]. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la [[seda]], l'elaboració de la qual era un secret que a soles els chinencs coneixien. Els [[Antiga Roma|romans]] es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de [[llana]] o de [[lli]], [[àmbar]], [[marfil]], laca, espècies, [[vidre]], materials manufacturats, [[coral]], etc. | ||
| − | En juny de [[2014]], l'[[Unesco]] elegí un tram de la Ruta de la Seda com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de [[China]] fins a la regió de [[Zhetysu]], situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en [[China]], [[Kazakstan]] i [[Kirguistan]]. | + | En [[juny]] de l'any [[2014]], l'[[Unesco]] elegí un tram de la Ruta de la Seda com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de [[China]] fins a la regió de [[Zhetysu]], situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en [[China]], [[Kazakstan]] i [[Kirguistan]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* [[Llonja de la Seda]] | * [[Llonja de la Seda]] | ||
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
| − | |||
<references/> | <references/> | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
{{Commonscat|Ruta de la seda}} | {{Commonscat|Ruta de la seda}} | ||
Última revisió del 11:14 6 jul 2024
La Ruta de la seda fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda chinenca des del sigle I a. C., que s'estengué per tot el continent asiàtic, conectant en China, en Mongòlia, el subcontinent d'Índia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa i Àfrica. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment Xi'an) en China, passant entre atres per Karakorum (Mongòlia), el Pas de Khunjerab (China/Pakistan), Susa (Pèrsia), la Vall de Fergana (Tajikistan), Samarcanda (Uzbekistan), Taxila (Pakistan), Antioquia en Síria, Aleixandria (Egipte), Kazan (Rússia) i Costantinoble (actualment Estambul, Turquia) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la Ciutat i Regne de Valéncia com a primera indústria de seda de la Península Ibèrica i una de les més importants d'Europa[1], arribant fins alls confins d'Europa i Somàlia i Etiopia en Àfrica oriental.
El terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà Ferdinand Freiherr von Richthofen, qui l'introduí en la seua obra Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda, en l'any 1877. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la seda, l'elaboració de la qual era un secret que a soles els chinencs coneixien. Els romans es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de llana o de lli, àmbar, marfil, laca, espècies, vidre, materials manufacturats, coral, etc.
En juny de l'any 2014, l'Unesco elegí un tram de la Ruta de la Seda com a Patrimoni de l'Humanitat en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de China fins a la regió de Zhetysu, situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en China, Kazakstan i Kirguistan.
Vore també[editar | editar còdic]
- Seda
- Colege de l'Art Major de la Seda (Museu de la Seda)
- Llonja de la Seda
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ruta de la seda.