Diferència entre les revisions de "Història de Bolívia"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | L''''història de [[Bolívia]]''' es dividix en diversos periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Bolívia, fins a l'actualitat. | |
En Bolívia es registren indicis arqueològics d'ocupació humana des del 12.000-10.000 [[a.C.]] en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins al 1200 [[a.C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)|sedentaries]] en el [[altipla andí|altipla]]. A partir d'esta data, les cultures [[Cultura Chiripa|Chiripa]] i [[Wankarani]] són les dos més importants del periodo formatiu. | En Bolívia es registren indicis arqueològics d'ocupació humana des del 12.000-10.000 [[a.C.]] en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins al 1200 [[a.C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)|sedentaries]] en el [[altipla andí|altipla]]. A partir d'esta data, les cultures [[Cultura Chiripa|Chiripa]] i [[Wankarani]] són les dos més importants del periodo formatiu. | ||
== Periodo prehispànic == | == Periodo prehispànic == | ||
− | En Bolívia apareixen restants d'ocupació humana des del 12.000-10.000 | + | En Bolívia apareixen restants d'ocupació humana des del 12.000-10.000 a.C. en el [[Jaciment de Viscachani]]. Fins a l'any [[1200 a. C.]] es desenrollen unes cultures [[Sedentarisme (prehistòria)|sedentaries]] en el [[altipla andí|altipla]]. La [[Cultura Chiripa|Chiripa]] i [[Wankarani]] estes varen ser predominades pel context inca que va haver en eixa época són les dos més importants del periodo formatiu a partir del 1200 a. C. |
− | La cultura de [[Tiwanaku]], prop del [[Llac Titicaca]], marca un moment | + | La cultura de [[Tiwanaku]], prop del [[Llac Titicaca]], marca un moment d'esplendor cultural de la zona altiplànica, estenent-se la seua influència per tota l'àrea andina. Esta cultura era considerada antigament el "breçol de les civilisacions americanes". El complex arqueològic, actualment declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la [[Unesco]], està situat en el departament de la Pau, a poc més d'una hora de la ciutat, i en les afores del [[Llac Titicaca]]. |
− | Entorn | + | Entorn a l'any [[1100]] Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: [[Aimara!aimares]], (Bolívia), [[lupaca]]s i [[pacaje]]s. Els aimares establixen un domini que comprén [[Arequipa]] i [[Puno]] en el Perú, [[La Pau (Bolívia)|La Pau]], [[Oruro]] i [[Cochabamba]], que va perdurar fins que, en l'any [[1438]], l'Inca [[Pachacútec]] va derrotar a l'últim sobirà aimara, [[Chunqui Cápac]], incorporant el altipla bolivià a l'[[Imperi inca]] ([[Tahuantinsuyo]]), com a part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. L'[[Imperi inca]] va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents. |
− | == | + | == Enllaços externs == |
+ | {{Commonscat|History of Bolivia}} | ||
* [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics] | * [https://web.archive.org/web/20090121130219/http://historiadelascivilizaciones.com/maps.php Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics] | ||
* [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia] | * [https://web.archive.org/web/20081023195959/http://www.khainata.com/solobolivia/sp/histo.html Història de Bolívia] | ||
− | * [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/ | + | * [http://tocopillaysuhistoria.blogspot.com/ Tocopilla y su historia] |
+ | |||
+ | {{Història d'Amèrica}} | ||
[[Categoria:Història de Bolívia| ]] | [[Categoria:Història de Bolívia| ]] |
Última revisió del 09:17 4 oct 2022
L'història de Bolívia es dividix en diversos periodos que comprenen des del començ del poblament humà del territori actual de Bolívia, fins a l'actualitat.
En Bolívia es registren indicis arqueològics d'ocupació humana des del 12.000-10.000 a.C. en el Jaciment de Viscachani. Fins al 1200 a.C. es desenrollen unes cultures sedentaries en el altipla. A partir d'esta data, les cultures Chiripa i Wankarani són les dos més importants del periodo formatiu.
Periodo prehispànic[editar | editar còdic]
En Bolívia apareixen restants d'ocupació humana des del 12.000-10.000 a.C. en el Jaciment de Viscachani. Fins a l'any 1200 a. C. es desenrollen unes cultures sedentaries en el altipla. La Chiripa i Wankarani estes varen ser predominades pel context inca que va haver en eixa época són les dos més importants del periodo formatiu a partir del 1200 a. C.
La cultura de Tiwanaku, prop del Llac Titicaca, marca un moment d'esplendor cultural de la zona altiplànica, estenent-se la seua influència per tota l'àrea andina. Esta cultura era considerada antigament el "breçol de les civilisacions americanes". El complex arqueològic, actualment declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, està situat en el departament de la Pau, a poc més d'una hora de la ciutat, i en les afores del Llac Titicaca.
Entorn a l'any 1100 Tiwanaku va desaparéixer i es va produir una lluita entre els diferents grups que habitaven la regió: Aimara!aimares, (Bolívia), lupacas i pacajes. Els aimares establixen un domini que comprén Arequipa i Puno en el Perú, La Pau, Oruro i Cochabamba, que va perdurar fins que, en l'any 1438, l'Inca Pachacútec va derrotar a l'últim sobirà aimara, Chunqui Cápac, incorporant el altipla bolivià a l'Imperi inca (Tahuantinsuyo), com a part de la província del Collasuyo, i imponent el quèchua com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regularment. L'Imperi inca va adoptar els estils arquitectònics tiwanakotas i atres coneiximents.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Bolívia.
- Evolució territorial de Bolívia. Mapes històrics
- Història de Bolívia
- Tocopilla y su historia
|