Diferència entre les revisions de "Organisme internacional"
(Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip') |
(Text reemplaça - 'Centreamericà' a 'Centroamericà') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
* '''Amèrica''' | * '''Amèrica''' | ||
** [[Aliança Bolivariana per a les Amèriques]] (ALBA) | ** [[Aliança Bolivariana per a les Amèriques]] (ALBA) | ||
| − | ** [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i | + | ** [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys]] (CELAC) |
** [[Conferència interamericana de seguritat social|Conferència Interamericana de Seguritat Social]] (CISS) | ** [[Conferència interamericana de seguritat social|Conferència Interamericana de Seguritat Social]] (CISS) | ||
** [[Organisació dels estats americans]] (OEA) | ** [[Organisació dels estats americans]] (OEA) | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
** [[Organisació d'Estats del Carip Oriental]] (OECS) | ** [[Organisació d'Estats del Carip Oriental]] (OECS) | ||
** [[Parlament Andí]] | ** [[Parlament Andí]] | ||
| − | ** [[Parlament | + | ** [[Parlament Centroamericà]] (PARLACEN) |
** [[Grup de Riu]] | ** [[Grup de Riu]] | ||
** [[Conferència d'Autoritats Audiovisuals i Cinematogràfiques d'Iberoamèrica]] (CAACI) | ** [[Conferència d'Autoritats Audiovisuals i Cinematogràfiques d'Iberoamèrica]] (CAACI) | ||
Última revisió del 13:34 19 ago 2023
Un organisme internacional o organisació intergovernamental (OI) es definix com "tot grup o associació que s'estén més allà de les fronteres d'un Estat i que adopta una estructura orgànica permanent".
[1] També pot usar-se el terme organisació internacional, no obstant esta última denominació podria interpretar-se com comprenent genèricament qualsevol organisació (incloses aquelles privades) en integrants, objectius, o presència internacional, mentres que lo que es designa com a organisme internacional sempre és de naturalea pública. Per a evitar possibles confusions, algunes voltes s'usen els térmens organisme internacional governamental o organisme internacional públic. [2]
Naturalea jurídica[editar | editar còdic]
Una organisació intergovernamental està subjecta al dret públic[3]internacional, en personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar, formada per acort de distints estats per a tractar aspectes que els són comuns.
Dins del seu sen i a través de procediments de complexitat variable, busca elaborar una voluntat jurídica distinta a la dels seus Estats membres, destinada a realisar les competències que els han segut atribuïdes. Esta voluntat pot manifestar-se a través d'actes unilaterals o per mig de la concertació de tractats en atres subjectes de dret internacional.
Classificació[editar | editar còdic]
Els organismes internacionals poden ser de molt diversos tipos. Una classificació sobre els mateixos establix les diferències:
- En funció de la seua duració:
- Permanents, que són creats sense fixar un determini per a la finalisació del seu mandat. (ONU)
- No permanents, que són aquells als que s'establix un cometut específic per a una duració determinada en el temps, transcorregut el qual deixen d'existir.
- Per les seues competències:
- Plens, que són aquells que tenen plena capacitat d'acció sobre les matèries delegades pels Estats que els varen crear i que poden adoptar resolucions al compliment de les quals estan obligades les parts. (Unió Europea)
- Semiplens que són aquells que, encara tenint plena capacitat, requerixen per a adoptar resolucions vinculants, la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels membres que ho componen. (OPEP)
- De consulta, les resolucions de la qual no són vinculants i que pertanyen a l'àmbit de l'estudie reflexió. (OCDE)
- Per raó de la matèria, segons siguen les qüestions que tracten: econòmiques, culturals, i unes atres. (CAACI)
- Per la seua composició:
- Puros, els integrats a soles per Estats sobirans. (Tribunal Penal Internacional)
- Mixts, en els que, ademés dels Estats, en veu i, en alguns casos vote, s'integren atres institucions públiques (municipis, províncies, Comunitats Autònomes, Estats Federats, etc). (Unesco)
- Integrats, en els que participen Estats i atres organismes internacionals. (FMI)
- Autònoms, a soles composts per organismes internacionals prèviament existents.
Organisacions regionals[editar | editar còdic]
- Àfrica
- Conseil de l'Entente
- Unió Aduanera d'Àfrica Austral (SACU)
- Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (ECOWAS)
- Comunitat de Desenroll d'Àfrica Austral (SADC)
- Comunitat per al Desenroll d'Àfrica Meridional (CDAM)
- Unió del Magreb Àrap
- Nova Societat per al desenroll d'Àfrica (NEPAD)
- Banc Africà de desenroll (BAfD)
- Autoritat Intergovernamental sobre el Desenroll d'Àfrica Oriental (IGAD)
- Grup de les Estats d'Àfrica, del Carip i del Pacífic (ACP)
- Amèrica
- Aliança Bolivariana per a les Amèriques (ALBA)
- Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC)
- Conferència Interamericana de Seguritat Social (CISS)
- Organisació dels estats americans (OEA)
- Parlament Llatinoamericà
- Unió de Nacions Suramericanes (UNASUR)
- Mercosur (Mercat Comú del Sur)
- Comunitat Andina de Nacions (CA)
- Comunitat del Carip (CARICOM)
- Organisació d'Estats del Carip Oriental (OECS)
- Parlament Andí
- Parlament Centroamericà (PARLACEN)
- Grup de Riu
- Conferència d'Autoritats Audiovisuals i Cinematogràfiques d'Iberoamèrica (CAACI)
- NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort)
- CSFMEU (Comissió de salut fronteriça Mèxic - Estats Units)
- Àsia
- Europa:
- Oceania:
- ↑ Enciclopedia-baljfjeksnsbnajjdbfbbfbdjuridica.biz14.com. «Organización internacional». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
- ↑ foros.derecho.com. «Diferencia entre Organismo Público y Ente Público». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
- ↑ Plantilla:Cita publicación