Diferència entre les revisions de "Acadèmia de Valéncia"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''Acadèmia de Valéncia''' fon una institució fundada l'any 1685 baix la presidència i el mecenage del comte d'Alcúdia, Onofre Vicente de Íxar. Fon…») |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''Acadèmia de Valéncia''' fon una institució fundada l'any [[1685]] baix la presidència i el mecenage del comte d'Alcúdia, Onofre Vicente de Íxar. Fon també coneguda com l''''Acadèmia del Carrer del Bisbe''' pel lloc a on es reunien el seus membres. | + | L''''Acadèmia de Valéncia''' fon una institució fundada en l'any [[1685]] baix la presidència i el mecenage del comte d'Alcúdia, Onofre Vicente de Íxar. Fon també coneguda com l''''Acadèmia del Carrer del Bisbe''' pel lloc a on es reunien el seus membres. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Esta acadèmia senyala l'evolució de les acadèmies purament lliteràries (Parnàs i Alcàzar, apegades als residus del Barroc) a les estrictament científiques de finals del sigle, com a index de la maduració dels núcleus preilustrats valencians. | Esta acadèmia senyala l'evolució de les acadèmies purament lliteràries (Parnàs i Alcàzar, apegades als residus del Barroc) a les estrictament científiques de finals del sigle, com a index de la maduració dels núcleus preilustrats valencians. | ||
| − | Despuix de la mort del comte d'Alcúdia en [[1688]], el seu successor reuní en sa casa a la nova Acadèmia de Valéncia, presidida per José Ortí Moles, a qui succedí en [[1692]], José Bellvís. | + | Despuix de la mort del comte d'Alcúdia en l'any [[1688]], el seu successor reuní en sa casa a la nova Acadèmia de Valéncia, presidida per José Ortí Moles, a qui succedí en [[1692]], José Bellvís. |
Fon dissolta durant la [[Guerra de Successió]], en la que els seus acadèmics militaren en el camp felipiste. | Fon dissolta durant la [[Guerra de Successió]], en la que els seus acadèmics militaren en el camp felipiste. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Acadèmics == | == Acadèmics == | ||
| − | Membres destacats foren el mege i botànic Gaudencio Senach; els matemàtics i astrònoms Falcó de Belaochaga, Vicente Mir, José Vicente del Olmo i Pedro Mayor; els juristes José Coloma i Pedro Vidal i els germans José i Marco Antonio Ortí i Moles. | + | Membres destacats foren el mege i botànic Gaudencio Senach; els matemàtics i astrònoms Falcó de Belaochaga, Vicente Mir, José Vicente del Olmo i Pedro Mayor; els juristes José Coloma i Pedro Vidal i els germans José i Marco Antonio Ortí i Moles. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * ''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'' (Valéncia, 2005) | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Acadèmies]] | ||
| + | [[Categoria:Acadèmies Valencianes]] | ||
| + | [[Categoria:Cultura]] | ||
| + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Ciència]] | ||
Última revisió del 17:44 27 jul 2025
L'Acadèmia de Valéncia fon una institució fundada en l'any 1685 baix la presidència i el mecenage del comte d'Alcúdia, Onofre Vicente de Íxar. Fon també coneguda com l'Acadèmia del Carrer del Bisbe pel lloc a on es reunien el seus membres.
Història[editar | editar còdic]
Esta acadèmia senyala l'evolució de les acadèmies purament lliteràries (Parnàs i Alcàzar, apegades als residus del Barroc) a les estrictament científiques de finals del sigle, com a index de la maduració dels núcleus preilustrats valencians.
Despuix de la mort del comte d'Alcúdia en l'any 1688, el seu successor reuní en sa casa a la nova Acadèmia de Valéncia, presidida per José Ortí Moles, a qui succedí en 1692, José Bellvís.
Fon dissolta durant la Guerra de Successió, en la que els seus acadèmics militaren en el camp felipiste.
Objectius[editar | editar còdic]
Fon regida per unes constitucions que quedaren inèdites. Dita acadèmia influí en la renovació científica de finals del sigle XVII. En les seues sessions no només se discutien temes humanístics i jurídics (canons, humanitats, filosofia moral, jurisprudència civil) sino atres tan significatius com l'esfera, perspectiva, meteors, màgia, filosofia natural i arquitectura militar.
Acadèmics[editar | editar còdic]
Membres destacats foren el mege i botànic Gaudencio Senach; els matemàtics i astrònoms Falcó de Belaochaga, Vicente Mir, José Vicente del Olmo i Pedro Mayor; els juristes José Coloma i Pedro Vidal i els germans José i Marco Antonio Ortí i Moles.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (Valéncia, 2005)