Diferència entre les revisions de "Vila romana"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Història i orígens == | == Història i orígens == | ||
| − | Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]] | + | Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. |
| − | '''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige | + | Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. |
| + | |||
| + | A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles. | ||
| + | |||
| + | '''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U". | ||
'''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi. | '''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi. | ||
== Viles romanes conservades == | == Viles romanes conservades == | ||
| − | En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en | + | En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en [[Paléncia]] i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] en [[Valladolit]], les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] ([[Navarra]]). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats. |
Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]]. | Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]]. | ||
Última revisió del 18:38 19 set 2015
La Vila romana, originàriament era una morada rural, les edificacions de la qual formaven el centre d'una propietat agrícola en la Roma Antiga, constituïxen no obstant un dels eixemples més notables de edificació romana.
Història i orígens[editar | editar còdic]
Els seus orígens se remonten a les viles gregues del sigle V a. C. i apareixen en la zona del Lacio un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors esclaus, o serfs. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les villae, la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques domus.
Construïdes freqüentment entorn d'un pati, començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un administrador (vilicus). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del sigle II d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana.
A partir del sigle IV moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del Guadalquivir perduren algunes viles fins al sigle VII transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.
La vila suburbanae (urbanes): Residència de l'aristocràcia romana, té el seu orige el palau helenístic. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la Campania i el Lacio. La millor conservada és La vila dels misteris en Pompeya del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".
Les viles imperials: Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador Tiberi en Capri, construïda en una illa. La vila d'Adriano en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.
Viles romanes conservades[editar | editar còdic]
En el territori espanyol es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la Hispània Romana. Es coneixen més de 500 villae. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), Vila romana de l'Omeda en Paléncia i Vila romana d'Almenara-Pures en Valladolit, les Viles romanes de Toralla en Vigo, la villa romana de Camesa-Rebolledo en el sur de Cantàbria, les de Bruñel en Jaén, les de Ròtova en Valéncia, les Viles romanes de Riu Vert en Marbella. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en Arellano (Navarra). Alguns eixemples com el de Torreáguila es troben en molt bon estat per a ser estudiats.
Fora del territori de la Hispània Romana es troba la Vila d'Adriano en Itàlia que és una de les més espectaculars construïda en el sigle II per l'emperador romà Adrià. Atres eixemples a Itàlia és la vila romana de la Casale. En Anglaterra hi ha viles en vila romana de Lullingstone.
Lliteratura[editar | editar còdic]
- Branigan, Keith 1977. The Roman vila in South-West England
- Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside (Duckworth Debats in Archaeology)
- Frazer, Alfred, editor. The Roman Vila: Vila Urbana (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)
- Johnston, David E. 2004. Roman Viles
- McKay, Alexander G. 1998. Houses, Viles, and Palaces in the Roman World
- Percival, John 1981. The Roman Vila: A Historical Introduction
- du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity
- Rivert, A. L. F. 1969. The Roman vila in Britain (Studies in ancient history and archaeology)
- Shuter, Janet 2004. Life in a Roman Vila (sèries Picture the Past)
- Smith, J.T. 1998. Roman Viles
Referències externes[editar | editar còdic]
- Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda.
- Pàgina web de la Vila Romana de l'Omeda.
- Museu de viles romanes a Valladolit
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Villa_romana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.