Diferència entre les revisions de "Llombay (La Vall de Gallinera)"
| (No se mostren 24 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:La Vall de Gallinera, Llombai.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de Llombay, en La Vall de Gallinera.]] | ||
[[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de Llombay]] | [[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de Llombay]] | ||
[[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en Llombay]] | [[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en Llombay]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 11: | ||
==== El nazi de Llombay ==== | ==== El nazi de Llombay ==== | ||
| − | Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya '' | + | Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi i tindria orige àustriac. |
| − | + | En l'any 1981 atre reportage de la revista ''Interviú'' sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], conegut popularment en el municipi com ''l'alemany de Llombay''.<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref> | |
| − | En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]]. No es | + | Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric. |
| + | |||
| + | En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i solitari, i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]]. | ||
| + | |||
| + | Podria haver-se refugiat en Llombay fugint del régim de la Yugoslàvia comunista o simplement per desarraïlament vital al finalisar la II guerra mundial. | ||
| + | |||
| + | No es coneixen pràcticament senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent i una antiga professió, mege dentiste. | ||
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'[[Alpatró]]. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament. | Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'[[Alpatró]]. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament. | ||
Última revisió del 13:10 24 jun 2024
Llombay és un dels llogarets que formen el poble de La Vall de Gallinera, situat en la comarca de la Marina Alta, Comunitat Valenciana, en la província d'Alacant.
GeografiaEditar
El llogaret està abandonat i ya no viu cap de persona en ell, encara que s'han restaurat algunes cases i alguna d'elles conserva certa activitat agrícola.
HistoriaEditar
Citat en documentació antiga en les variants Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay i Llombay. Aixina, l'etimologia del seu topònim no és àrap, encara que apareix com al-Lumbar. La primera cita en un text cristià data del cens de 1369.
El nazi de LlombayEditar
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any 1977, vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya Spiegel, estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi i tindria orige àustriac.
En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians Enrique Cerdán Tato i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de Hitler, conegut popularment en el municipi com l'alemany de Llombay.[1]
Naixcut en 1914 en Ivankovo (Croàcia), part de Yugoslàvia al finalisar la II Guerra Mundial, vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric.
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i solitari, i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el nazisme.
Podria haver-se refugiat en Llombay fugint del régim de la Yugoslàvia comunista o simplement per desarraïlament vital al finalisar la II guerra mundial.
No es coneixen pràcticament senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent i una antiga professió, mege dentiste.
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'Alpatró. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament.
MonumentsEditar
El poble consta d'un sol carrer; a l'entrada es pot observar l'antiga almàssera i al final del poble, just al costat del barranc, es troba el seu llavador en una font de tres chorros.
EconomiaEditar
Llombay conta en una casa rural a l'entrada del poble.
ReferènciesEditar
- ↑ Sombra nazi en la Vall de la Gallinera Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llombay (La Vall de Gallinera).