Diferència entre les revisions de "Llombay (La Vall de Gallinera)"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No se mostren 83 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de | + | [[Archiu:La Vall de Gallinera, Llombai.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de Llombay, en La Vall de Gallinera.]] |
| − | [[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en | + | [[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de Llombay]] |
| − | '''Llombay''' és un dels llogarets que formen el poble de [[La Vall de Gallinera]] en la [[Marina Alta]], [[Comunitat Valenciana]]. | + | [[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en Llombay]] |
| + | '''Llombay''' és un dels llogarets que formen el poble de [[La Vall de Gallinera]], situat en la comarca de la [[Marina Alta]], [[Comunitat Valenciana]], en la [[província d'Alacant]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 9: | Llínea 10: | ||
Citat en documentació antiga en les variants ''Lombayer'', ''Lombart'', ''Lombaer'', ''Lombay'' i ''Llombay''. Aixina, l'[[etimologia]] del seu topònim no és [[àrap]], encara que apareix com ''al-Lumbar''. La primera cita en un text cristià data del cens de 1369. | Citat en documentació antiga en les variants ''Lombayer'', ''Lombart'', ''Lombaer'', ''Lombay'' i ''Llombay''. Aixina, l'[[etimologia]] del seu topònim no és [[àrap]], encara que apareix com ''al-Lumbar''. La primera cita en un text cristià data del cens de 1369. | ||
| − | Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant | + | ==== El nazi de Llombay ==== |
| + | Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi i tindria orige àustriac. | ||
| + | En l'any 1981 atre reportage de la revista ''Interviú'' sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], conegut popularment en el municipi com ''l'alemany de Llombay''.<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref> | ||
| + | |||
| + | Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric. | ||
| + | |||
| + | En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i solitari, i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]]. | ||
| + | |||
| + | Podria haver-se refugiat en Llombay fugint del régim de la Yugoslàvia comunista o simplement per desarraïlament vital al finalisar la II guerra mundial. | ||
| + | |||
| + | No es coneixen pràcticament senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent i una antiga professió, mege dentiste. | ||
| + | |||
| + | Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'[[Alpatró]]. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament. | ||
| + | |||
| + | == Monuments == | ||
El poble consta d'un sol carrer; a l'entrada es pot observar l'antiga almàssera i al final del poble, just al costat del barranc, es troba el seu llavador en una font de tres chorros. | El poble consta d'un sol carrer; a l'entrada es pot observar l'antiga almàssera i al final del poble, just al costat del barranc, es troba el seu llavador en una font de tres chorros. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Llombay conta en una casa rural a l'entrada del poble. | Llombay conta en una casa rural a l'entrada del poble. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Listaref}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 13:10 24 jun 2024
Llombay és un dels llogarets que formen el poble de La Vall de Gallinera, situat en la comarca de la Marina Alta, Comunitat Valenciana, en la província d'Alacant.
Geografia[editar | editar còdic]
El llogaret està abandonat i ya no viu cap de persona en ell, encara que s'han restaurat algunes cases i alguna d'elles conserva certa activitat agrícola.
Historia[editar | editar còdic]
Citat en documentació antiga en les variants Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay i Llombay. Aixina, l'etimologia del seu topònim no és àrap, encara que apareix com al-Lumbar. La primera cita en un text cristià data del cens de 1369.
El nazi de Llombay[editar | editar còdic]
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any 1977, vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya Spiegel, estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi i tindria orige àustriac.
En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians Enrique Cerdán Tato i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de Hitler, conegut popularment en el municipi com l'alemany de Llombay.[1]
Naixcut en 1914 en Ivankovo (Croàcia), part de Yugoslàvia al finalisar la II Guerra Mundial, vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric.
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i solitari, i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el nazisme.
Podria haver-se refugiat en Llombay fugint del régim de la Yugoslàvia comunista o simplement per desarraïlament vital al finalisar la II guerra mundial.
No es coneixen pràcticament senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent i una antiga professió, mege dentiste.
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'Alpatró. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament.
Monuments[editar | editar còdic]
El poble consta d'un sol carrer; a l'entrada es pot observar l'antiga almàssera i al final del poble, just al costat del barranc, es troba el seu llavador en una font de tres chorros.
Economia[editar | editar còdic]
Llombay conta en una casa rural a l'entrada del poble.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Sombra nazi en la Vall de la Gallinera Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llombay (La Vall de Gallinera).