Diferència entre les revisions de "El Carallot"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Mapa IllesColumbretes.png|250px|miniaturadeimagen|Mapa de les Illes Columbretes. El grup d'illes de El Carallot està situat en la part inferior.]]
+
[[Archiu:Mapa IllesColumbretes.png|250px|miniaturadeimagen|Mapa de les Illes Columbretes. El grup d'illes d'El Carallot està situat en la part inferior.]]
'''El Carallot''' és un dels illots de l'[[archipèlec]] dels [[Columbretes]], el més meridional i chicotet de tots ells.<ref>''Hidrographic Office of Unite States''; ''Publications'', nº151, p.177 ([[1920]]).</ref>
+
'''El Carallot''' és un dels illots de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], el més meridional i chicotet de tots ells.<ref>''Hidrographic Office of Unite States''; ''Publications'', nº151, p.177 ([[1920]]).</ref>
  
 
== Topònim ==
 
== Topònim ==
Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors de [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Oropesa]] i [[Valéncia]] com ''El Carallot''. Tot i això, fon registrat pel capità Rafael Pardo de Figueroa com ''El Bergantín'' (per la seua morfologia, semblant a un [[barco]] [[bergantí]])<ref name="visita"/> i pel capità Smith com el de ''Galiano''.<ref name="uji"/>
+
Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors de [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Oropesa]] i [[Valéncia]] com ''El Carallot''. Encara que, fon registrat pel capità Rafael Pardo de Figueroa com ''El Bergantín'' (per la seua morfologia, semblant a un [[barco]] [[bergantí]])<ref name="visita"/> i pel capità Smith com el de ''Galiano''.<ref name="uji"/>
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
El Carallot és un illot constituït per les restes d'una chimenera volcànica, que es troba perforat per un forat natural formant un arc en el seu extrem oriental a l'altura de la base. Aixina, carix de vegetació cormofítica terrestre.<ref name="uji"/>
 
El Carallot és un illot constituït per les restes d'una chimenera volcànica, que es troba perforat per un forat natural formant un arc en el seu extrem oriental a l'altura de la base. Aixina, carix de vegetació cormofítica terrestre.<ref name="uji"/>
  
Es troba pràcticament baix de l'aigua, i només sobreïx una torre o columna de pedra volcànica que és la que li dona nom. La seua altitut és escassa, i pràcticament està baix la mar, a excepció de la seua chimenera volcànica, que s'eleva fins a una reduïda altitut de 32 metros sobre el nivell de la mar. Posseïx tres illots de dimensions molt reduïdes: Xurruca, de 3 metros sobre el nivell de la mar; i Baleato i Cerquero, abdós de 6 metros d'altura.<ref name="visita">[http://www.visitaislascolumbretes.com/islotes-del-bergantin-islas-columbretes/ Grupo de islotes del Bergantín de las Islas columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref> Ademés, existixen numerosos esculls (trossos de roca) que formen entre ells canals de profunditat desigual que s'han de superar en embarcacions.<ref>[http://www.masmar.net/esl/Gu%C3%ADas/Derroteros/Mediterraneo-Or/Islas-Columbretes.Entre-praderas-de-posidonias ''Islas Columbretes. Entre praderas de posidonias''] Masmar.net (Última consulta: 12 d'octubre de 2010) {{es}}</ref>
+
Es troba pràcticament baix de l'aigua, i només sobreïx una torre o columna de pedra volcànica que és la que li dona nom. La seua altitut és escassa, i pràcticament està baix la mar, a excepció de la seua chimenera volcànica, que s'eleva fins a una reduïda altitut de 32 metros sobre el nivell de la mar. Posseïx tres illots de dimensions molt reduïdes: Churruca, de 3 metros sobre el nivell de la mar; i Baleato i Cerquero, abdós de 6 metros d'altura.<ref name="visita">[http://www.visitaislascolumbretes.com/islotes-del-bergantin-islas-columbretes/ Grupo de islotes del Bergantín de las Islas columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref> Ademés, existixen numerosos secs (trossos de roca) que formen entre ells canals de profunditat desigual que s'han de superar en embarcacions.<ref>[http://www.masmar.net/esl/Gu%C3%ADas/Derroteros/Mediterraneo-Or/Islas-Columbretes.Entre-praderas-de-posidonias ''Islas Columbretes. Entre praderas de posidonias''] Masmar.net (Última consulta: 12 d'octubre de 2010) {{es}}</ref>
  
La seua morfologia patí canvis entre els anys [[1977]] i [[1978]], quan un barco de guerra de l'[[Eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica]] bombardejà l'illot, que era utilisat com a camp d'entrenament militar per esta armada i per l'eixèrcit espanyol.<ref name="uji">[http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf ''Columbretes. En la cresta del volcán.''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130927004024/http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf |date=2013-09-27}} [[Universitat Jaume I]] {{es}}</ref> El bombardeig li arrancà part de l'illot i el va deixar en menys altura, i actualment encara queden proyectils incrustats en l'illot i sumergits en les aigües propenques.<ref name="uji"/>
+
La seua morfologia patí canvis entre els anys [[1977]] i [[1978]], quan un barco de guerra de l'[[Eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica]] bombardejà l'illot, que era utilisat com a camp d'entrenament militar per esta armada i per l'eixèrcit espanyol.<ref name="uji">[https://web.archive.org/web/20130927004024/http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf ''Columbretes. En la cresta del volcán.''] {{Archivat}} [[Universitat Jaume I]] {{es}}</ref> El bombardeig li arrancà part de l'illot i el va deixar en menys altura, i actualment encara queden proyectils incrustats en l'illot i sumergits en les aigües propenques.<ref name="uji"/>
  
Està situada a 1,3 milles marines de [[la Foradada]] i a tres milles del far Colibrí, a l'[[Illa Grossa]].<ref name="visita"/>
+
Està situat a 1,3 milles marines de [[la Foradada]] i a tres milles del far Colibrí, a l'[[Illa Grossa]].<ref name="visita"/>
  
 
== Protecció ==
 
== Protecció ==
 
El Carallot dispon de la protecció comuna a totes les [[Illes Columbretes]], que foren declarades [[parc natural]],<ref>[http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/legislacion/val/00100200027001.html Decret 15/1988, de 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)]</ref> [[reserva marina]]<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-o190490-mapa.html Orde de 19 d'abril de 1990 per la qual s'establix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes]</ref> [[reserva natural]],<ref>[http://www.cma.gva.es/admon/normativa/legislacion/legis/00101000014901.html Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)]</ref> i [[zona d'especial protecció per a les aus]] (ZEPA).
 
El Carallot dispon de la protecció comuna a totes les [[Illes Columbretes]], que foren declarades [[parc natural]],<ref>[http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/legislacion/val/00100200027001.html Decret 15/1988, de 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)]</ref> [[reserva marina]]<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-o190490-mapa.html Orde de 19 d'abril de 1990 per la qual s'establix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes]</ref> [[reserva natural]],<ref>[http://www.cma.gva.es/admon/normativa/legislacion/legis/00101000014901.html Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)]</ref> i [[zona d'especial protecció per a les aus]] (ZEPA).
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Illes Columbretes]]
 +
* [[Illa Grossa]]
 +
* [[La Foradada]]
 +
* [[La Ferrera]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Referències}}
+
<references />
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Columbretes Islands}}
  
 
[[Categoria:Illes Columbretes]]
 
[[Categoria:Illes Columbretes]]

Última revisió del 10:41 29 set 2023

Mapa de les Illes Columbretes. El grup d'illes d'El Carallot està situat en la part inferior.

El Carallot és un dels illots de l'archipèlec de les Columbretes, el més meridional i chicotet de tots ells.[1]

Topònim[editar | editar còdic]

Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors de Castelló, Oropesa i Valéncia com El Carallot. Encara que, fon registrat pel capità Rafael Pardo de Figueroa com El Bergantín (per la seua morfologia, semblant a un barco bergantí)[2] i pel capità Smith com el de Galiano.[3]

Geografia[editar | editar còdic]

El Carallot és un illot constituït per les restes d'una chimenera volcànica, que es troba perforat per un forat natural formant un arc en el seu extrem oriental a l'altura de la base. Aixina, carix de vegetació cormofítica terrestre.[3]

Es troba pràcticament baix de l'aigua, i només sobreïx una torre o columna de pedra volcànica que és la que li dona nom. La seua altitut és escassa, i pràcticament està baix la mar, a excepció de la seua chimenera volcànica, que s'eleva fins a una reduïda altitut de 32 metros sobre el nivell de la mar. Posseïx tres illots de dimensions molt reduïdes: Churruca, de 3 metros sobre el nivell de la mar; i Baleato i Cerquero, abdós de 6 metros d'altura.[2] Ademés, existixen numerosos secs (trossos de roca) que formen entre ells canals de profunditat desigual que s'han de superar en embarcacions.[4]

La seua morfologia patí canvis entre els anys 1977 i 1978, quan un barco de guerra de l'Eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica bombardejà l'illot, que era utilisat com a camp d'entrenament militar per esta armada i per l'eixèrcit espanyol.[3] El bombardeig li arrancà part de l'illot i el va deixar en menys altura, i actualment encara queden proyectils incrustats en l'illot i sumergits en les aigües propenques.[3]

Està situat a 1,3 milles marines de la Foradada i a tres milles del far Colibrí, a l'Illa Grossa.[2]

Protecció[editar | editar còdic]

El Carallot dispon de la protecció comuna a totes les Illes Columbretes, que foren declarades parc natural,[5] reserva marina[6] reserva natural,[7] i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons