Diferència entre les revisions de "Gottfried Leibniz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Gottfried Leibniz | image = 197px | peu = | nacionalitat = | ocupa…»)
 
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Gottfried Leibniz
 
| nom = Gottfried Leibniz
| image = [[Archiue:Gottfried Wilhelm Leibniz, Bernhard Christoph Francke.jpg|197px]]
+
| image = [[Archiu:Gottfried Wilhelm Leibniz, Bernhard Christoph Francke.jpg|197px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat =   
 
| nacionalitat =   
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Hannover]], [[Electorat de Brunswick-Lüneburg]]
 
| lloc_mort = [[Hannover]], [[Electorat de Brunswick-Lüneburg]]
 
}}
 
}}
'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]].
+
'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]] - [[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]].
  
Va ser un dels grans pensadors dels sigles {{sigle|XVII|||1}} i {{sigle|XVIII|||1}}, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».
+
Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Filòsofs]]
 +
[[Categoria:Filòsofs de la ment]]
 +
[[Categoria:Calculadores mecàniques]]
 +
[[Categoria:Escritors en llatí]]
 +
[[Categoria:Filòsofs cristians]]
 +
[[Categoria:Filòsofs de l'Ilustració]]
 +
[[Categoria:Filòsofs en alemà]]
 +
[[Categoria:Filòsofs en llatí]]
 +
[[Categoria:Gottfried Leibniz| ]]
 +
[[Categoria:Filòsofs idealistes]]
 +
[[Categoria:Llògics]]
 +
[[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Metafísics]]
 +
[[Categoria:Polítics d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Filòsofs racionalistes]]
 +
[[Categoria:Bibliotecaris d'Alemània]]
 +
[[Categoria:Filòsofs d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Filòsofs d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Físics d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Físics d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Filòsofs moderns]]
 +
[[Categoria:Científics protestants]]
 +
[[Categoria:Filòsofs de la religió]]
 +
[[Categoria:Analistes matemàtics]]
 +
[[Categoria:Orientalistes d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Orientalistes d'Alemània del sigle XVIII]]

Última revisió del 14:56 22 oct 2022

Gottfried Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz, Bernhard Christoph Francke.jpg
Nacionalitat:
Ocupació: Filòsof, matemàtic, polític
Naiximent: 1 de juliol de 1646
Lloc de naiximent: Leipzig, Electorat de Saxonia
Defunció: 14 de novembre de 1716
Lloc de defunció: Hannover, Electorat de Brunswick-Lüneburg

Gottfried Wilhelm Leibniz, a voltes Gottfried Wilhelm von Leibniz (Leipzig, 1 de juliol de 1646 - † Hannover, 14 de novembre de 1716), va anar un polímata, filòsof, matemàtic, llògic, teòlec, juriste, bibliotecari i polític alemà.

Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de metafísica, epistemologia, llògica, filosofia de la religió, aixina com en la matemàtica, física, geologia, jurisprudència i història. Inclús Denis Diderot, el filòsof deísta francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'Encyclopédie: «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».