Diferència entre les revisions de "Urà (planeta)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Urà''' és el sèptim [[planeta]] del [[Sistema Solar]], el tercer en tamany, i el quart més massiu. La principal característica d'Urà és l'inclinació del seu eix de rotació de casi noranta graus en respecte a la seua òrbita; l'inclinació no sols se llimita al mateix planeta, sino també als seus anells, satèlits i el camp magnètic del mateix.  
 
'''Urà''' és el sèptim [[planeta]] del [[Sistema Solar]], el tercer en tamany, i el quart més massiu. La principal característica d'Urà és l'inclinació del seu eix de rotació de casi noranta graus en respecte a la seua òrbita; l'inclinació no sols se llimita al mateix planeta, sino també als seus anells, satèlits i el camp magnètic del mateix.  
  
−
Urà posseïx la superfície més uniforme de tots els planetes pel seu característic color blau-verdós, produït per la combinació de gasos presents en la seua atmòsfera i té un sistema d'anells que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell [[blau]], el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un moviment retrògrat, similar al de [[Venus]].
+
Urà posseïx la superfície més uniforme de tots els planetes pel seu característic color blau-verdós, produït per la combinació de gasos presents en la seua atmòsfera i té un sistema d'anells que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell [[blau]], el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un moviment retrògrat, similar al de [[Venus]].
 +
 
 +
Encara que és detectable a simple vista en el cel nocturn, no va ser catalogat com a planeta pels astrònoms de l'antiguetat per la seua escassa lluminositat i a la llentitut de la seua òrbita.
 +
 
 +
​Urà és similar en composició a [[Neptú]], i els dos tenen una composició diferent dels atres dos jagants gaseosos ([[Júpiter]] i [[Saturn]]). Per això, els astrònoms a voltes els classifiquen en una categoria diferent, els jagants gelats.
 +
 
 +
Com els atres planetes jagants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i numerosos [[Satèlit natural|satèlits]]. El sistema d'Urà té una configuració única respecte als atres planetes ya que el seu eix de rotació està molt inclinat, casi fins al seu pla de revolució al voltant del [[Sol]]. Per lo tant, els seus pols nort i sur es troben en a on la majoria dels atres planetes tenen l'equador.
 +
 
 +
Les velocitats del vent en Urà poden aplegar o inclús sobrepassar els 250 m/s (900 km/h). Urà té 27 satèlits naturals coneguts.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Hammel, H.B.; Rages, K.; Lockwood, G.W.; et al. (2001). «New Measurements of the Winds of Uranus». Icarus 153: 229-235
 +
* Hanel, R.; Conrath, B.; Flasar, F.M.; et al. (1986). «Infrared Observations of the Uranian System». Science 233 (4759): 70-74. Bibcode:1986Sci...233...70H. PMID 17812891. doi:10.1126/science.233.4759.70
 +
* Pearl, J.C.; Conrath, B.J.; Hanel, R.A.; Pirraglia, J.A. (1990). «The Albedo, Effective Temperature, and Energy Balance of Uranus as Determined from Voyager IRIS Data». Icarus 84: 12-28. Bibcode:1990Icar...84...12P. doi:10.1016/0019-1035(90)90155-3
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Giles Sparrow. ''Cosmos: una guía de campo''. RBA (2007). ISBN 978-84-7901-245-8
 +
* Irvin Patrick G.J. ''Giant Planets of our Solar System''. Atmosphere, Composition and Structure. Praxis (2009). ISBN 978-3-540-85157
 +
* Lain Nicolson, Nicholls, James. ''La exploración del espacio''. Editorial Bruguera (1980). OCLC 432687585
 +
* Mark Littmann, Mark. ''Planets Beyond''. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0
 +
* Moreno Luquero, Ricardo. ''Historia breve del Universo''. Ediciones Rialp (1998). ISBN 84-321-3202-0
 +
* Murray, Carl D. Stanley F. Dermott. ''Solar System Dynamics''. Cambridge University Press (2000). ISBN 0-521-57597-4
 +
* Mark Littmann, Mark. ''Planets Beyond''. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Uranus (planet)}}
 +
 
{{DGLV|Urà}}
 
{{DGLV|Urà}}
  
 
[[Categoria:Planetes]]
 
[[Categoria:Planetes]]
 
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]
 
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Última revisió del 19:41 23 oct 2024

Planeta Urà

Urà és el sèptim planeta del Sistema Solar, el tercer en tamany, i el quart més massiu. La principal característica d'Urà és l'inclinació del seu eix de rotació de casi noranta graus en respecte a la seua òrbita; l'inclinació no sols se llimita al mateix planeta, sino també als seus anells, satèlits i el camp magnètic del mateix.

Urà posseïx la superfície més uniforme de tots els planetes pel seu característic color blau-verdós, produït per la combinació de gasos presents en la seua atmòsfera i té un sistema d'anells que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell blau, el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un moviment retrògrat, similar al de Venus.

Encara que és detectable a simple vista en el cel nocturn, no va ser catalogat com a planeta pels astrònoms de l'antiguetat per la seua escassa lluminositat i a la llentitut de la seua òrbita.

​Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels atres dos jagants gaseosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms a voltes els classifiquen en una categoria diferent, els jagants gelats.

Com els atres planetes jagants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i numerosos satèlits. El sistema d'Urà té una configuració única respecte als atres planetes ya que el seu eix de rotació està molt inclinat, casi fins al seu pla de revolució al voltant del Sol. Per lo tant, els seus pols nort i sur es troben en a on la majoria dels atres planetes tenen l'equador.

Les velocitats del vent en Urà poden aplegar o inclús sobrepassar els 250 m/s (900 km/h). Urà té 27 satèlits naturals coneguts.

Referències[editar | editar còdic]

  • Hammel, H.B.; Rages, K.; Lockwood, G.W.; et al. (2001). «New Measurements of the Winds of Uranus». Icarus 153: 229-235
  • Hanel, R.; Conrath, B.; Flasar, F.M.; et al. (1986). «Infrared Observations of the Uranian System». Science 233 (4759): 70-74. Bibcode:1986Sci...233...70H. PMID 17812891. doi:10.1126/science.233.4759.70
  • Pearl, J.C.; Conrath, B.J.; Hanel, R.A.; Pirraglia, J.A. (1990). «The Albedo, Effective Temperature, and Energy Balance of Uranus as Determined from Voyager IRIS Data». Icarus 84: 12-28. Bibcode:1990Icar...84...12P. doi:10.1016/0019-1035(90)90155-3

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Giles Sparrow. Cosmos: una guía de campo. RBA (2007). ISBN 978-84-7901-245-8
  • Irvin Patrick G.J. Giant Planets of our Solar System. Atmosphere, Composition and Structure. Praxis (2009). ISBN 978-3-540-85157
  • Lain Nicolson, Nicholls, James. La exploración del espacio. Editorial Bruguera (1980). OCLC 432687585
  • Mark Littmann, Mark. Planets Beyond. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0
  • Moreno Luquero, Ricardo. Historia breve del Universo. Ediciones Rialp (1998). ISBN 84-321-3202-0
  • Murray, Carl D. Stanley F. Dermott. Solar System Dynamics. Cambridge University Press (2000). ISBN 0-521-57597-4
  • Mark Littmann, Mark. Planets Beyond. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Urà_(planeta)&oldid=360483»