Diferència entre les revisions de "Tammuz"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de | + | [[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Tammuz i la seua esposa Inanna]] |
| − | ''' | + | '''Tammuz''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrap]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un dèu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deeses [[Belili]] i [[Bilulu]]. |
| − | Es va casar en [[Inanna]], la | + | Es va casar en [[Inanna]], la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en [[Venus (planeta)|Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent. |
| − | Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els | + | Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els cerimonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte). |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
| + | [[Categoria:Mitologia mesopotàmica]] | ||
[[Categoria:Mitologia sumèria]] | [[Categoria:Mitologia sumèria]] | ||
Última revisió del 13:33 12 gin 2024
Tammuz, Amausshumgal, Tummuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrap تمّوز, tammūz; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un dèu de la mitologia sumèria germà de les deeses Belili i Bilulu.
Es va casar en Inanna, la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en Venus. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.
Va protagonisar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els cerimonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una semana durant el solstici d'estiu. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte).
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
- Gods, goddesses, and mythology: vol. 4. Nova York: Marshall Cavendish, 2005