Diferència entre les revisions de "Llògica lliure"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'termes' a 'térmens') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La ''' llògica lliure ''' (de l'[[anglés]] ''Free logic'') és un [[sistema llògic]] sense presuposts existencials. És dir, els seus teoremes són vàlits en tots els [[Domini de discurs|dominis]], incloent-hi el domini buit. | La ''' llògica lliure ''' (de l'[[anglés]] ''Free logic'') és un [[sistema llògic]] sense presuposts existencials. És dir, els seus teoremes són vàlits en tots els [[Domini de discurs|dominis]], incloent-hi el domini buit. | ||
| − | Va ser proposta per primera vegada en la década dels anys cinquanta. [[Karel Lambert]], un dels seus fundadors, va ser qui va acunyar-ne el terme. D'acort en Lambert, l'expressió «llògica lliure» és una abreviació de «lliure de suposicions d'existència respecte als seus térmens, generals o singulars». | + | Va ser proposta per primera vegada en la década dels anys cinquanta. [[Karel Lambert]], un dels seus fundadors, va ser qui va acunyar-ne el terme. D'acort en Lambert, l'expressió «llògica lliure» és una abreviació de «lliure de suposicions d'existència respecte als seus térmens, generals o singulars». |
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://gradstudies.ss.uci.edu/scholarship_opps_lambert Lloc ''web'' de Karel Lambert]. | * [http://gradstudies.ss.uci.edu/scholarship_opps_lambert Lloc ''web'' de Karel Lambert]. | ||
[[Categoria:Sistemes llògics]] | [[Categoria:Sistemes llògics]] | ||
Última revisió del 12:07 20 nov 2024
La llògica lliure (de l'anglés Free logic) és un sistema llògic sense presuposts existencials. És dir, els seus teoremes són vàlits en tots els dominis, incloent-hi el domini buit.
Va ser proposta per primera vegada en la década dels anys cinquanta. Karel Lambert, un dels seus fundadors, va ser qui va acunyar-ne el terme. D'acort en Lambert, l'expressió «llògica lliure» és una abreviació de «lliure de suposicions d'existència respecte als seus térmens, generals o singulars».