Diferència entre les revisions de "Festa de la Rosa"
(Text reemplaça - ' mes ' a ' més ') |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Festa de la Rosa''' és un festeig instaurat en l'any [[1928]], quan l'[[Ajuntament de Castelló]] va decidir integrar la costum d'eixir a rondar en el més de [[maig]] en els actes commemoratius de la [[Mare de Deu del Lledó]], en el que tots els grups musicals tenien que iniciar les seues serenates baix del balcó de l'Ajuntament. | La '''Festa de la Rosa''' és un festeig instaurat en l'any [[1928]], quan l'[[Ajuntament de Castelló]] va decidir integrar la costum d'eixir a rondar en el més de [[maig]] en els actes commemoratius de la [[Mare de Deu del Lledó]], en el que tots els grups musicals tenien que iniciar les seues serenates baix del balcó de l'Ajuntament. | ||
| − | Baix la denominació de Festa de la Rosa, numerosos grups d'aficionats a la cançó de serenata es reunixen el primer dissabte del més de maig per a oferir lo millor de sí mateixos davant un jurat. | + | Baix la denominació de Festa de la Rosa, numerosos grups d'aficionats a la cançó de serenata es reunixen el primer [[dissabte]] del més de [[maig]] per a oferir lo millor de sí mateixos davant un jurat. |
Estan en disputa la Rosa d'Or i la Rosa d'Argent. Mils de persones assistixen a les actuacions (dos cançons per cada grup) dels grups participants i dels colaboradors, aquells que en una reconeguda trayectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es celebren en [[Castelló]], ya que hi ha constància del mateix des de principis del [[sigle XX]]. A lo llarc de les matinades de tots els dissabtes de maig, Castelló s'ompli de romàntiques cançons que encara s'interpreten com sempre, és dir, a peu del balcó, encara que el balcó estiga a dèu pisos d'altura. | Estan en disputa la Rosa d'Or i la Rosa d'Argent. Mils de persones assistixen a les actuacions (dos cançons per cada grup) dels grups participants i dels colaboradors, aquells que en una reconeguda trayectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es celebren en [[Castelló]], ya que hi ha constància del mateix des de principis del [[sigle XX]]. A lo llarc de les matinades de tots els dissabtes de maig, Castelló s'ompli de romàntiques cançons que encara s'interpreten com sempre, és dir, a peu del balcó, encara que el balcó estiga a dèu pisos d'altura. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [http://castello.es/web30/pages/generico_web10.php?cod1=501&cod2=530&con=1205] | + | * [http://castello.es/web30/pages/generico_web10.php?cod1=501&cod2=530&con=1205 Ajuntament de Castelló. Festa de la Rosa] |
| − | * [http://comunitatvalenciana.com/actualidad/castellon-de-la-plana/agenda/fiesta-de-la-rosa-en-castellon] | + | * [http://comunitatvalenciana.com/actualidad/castellon-de-la-plana/agenda/fiesta-de-la-rosa-en-castellon Castellon de la Plana. Fiesta de la Rosa] |
[[Categoria:Cultura popular]] | [[Categoria:Cultura popular]] | ||
Última revisió del 18:24 19 set 2023
La Festa de la Rosa és un festeig instaurat en l'any 1928, quan l'Ajuntament de Castelló va decidir integrar la costum d'eixir a rondar en el més de maig en els actes commemoratius de la Mare de Deu del Lledó, en el que tots els grups musicals tenien que iniciar les seues serenates baix del balcó de l'Ajuntament.
Baix la denominació de Festa de la Rosa, numerosos grups d'aficionats a la cançó de serenata es reunixen el primer dissabte del més de maig per a oferir lo millor de sí mateixos davant un jurat.
Estan en disputa la Rosa d'Or i la Rosa d'Argent. Mils de persones assistixen a les actuacions (dos cançons per cada grup) dels grups participants i dels colaboradors, aquells que en una reconeguda trayectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es celebren en Castelló, ya que hi ha constància del mateix des de principis del sigle XX. A lo llarc de les matinades de tots els dissabtes de maig, Castelló s'ompli de romàntiques cançons que encara s'interpreten com sempre, és dir, a peu del balcó, encara que el balcó estiga a dèu pisos d'altura.